Bec d'esclop

Bec d'esclop
Estat de conservació
Vulnerable
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Pelecaniformes Família: Balaenicipitidae Bonaparte, 1853 Gènere: Balaeniceps Gould, 1850 Espècie: B. rex
Nom binomial
Balaeniceps rex Gould, 1850

El bec d'esclop (Balaeniceps rex) és una espècie d'ocell, única de la família dels balaenicipítids (Balaenicipitidae). El seu nom deriva de la forma del seu massiu bec.

Morfologia

Són unes grans aus que fan 115 – 150 cm d'altura, 100 – 140 cm de llargària i 230 – 260 d'envergadura, amb un pes de 4 – 7 kg. L'adult és gris, mentre els joves són bruns.

Hàbitat i distribució

Viu a l'Àfrica tropical, sobre els grans aiguamolls des de Sudan fins Zàmbia.

Alimentació

S'alimenta en les aigües fangoses, caçant peixos, amfibis i rèptils, tals com cries de cocodril, insectes i mamífers petits.

Reproducció

Fan el niu a terra, on ponen 2 ous.

Estatus de població

S'estima una població entre 5000 i 8000 individus, la majoria d'ells al Sudan. Birdlife Internaional la ha classificat com vulnerable, essent les principals amenaces la destrucció de l'habitat i la caça.

Taxonomia

El bec d'esclop, és un taxó de confusa classificació. Tradicionalment s'ha considerat a l'ordre dels ciconiformes. Allí roman en la taxonomia de Sibley-Ahlquist, juntament a un gran nombre d'espècies que anteriorment els especialistes no consideraven part d'aquest ordre. En época recent se'ls ha relacionat amb els pelecaniformes (basant-se en comparacions anatòmiques (Mayr, 2003) o estudis d'ADN. Altres els relacionen amb els ardeids basant-se en probes bioquímiques (Hagey et al., 2002). En el moment actual la disputa se centra en establir un límit entre Ciconiformes i Pelecaniformes. Alguns autors ajunten els dos ordres, tractant el bec d'esclop i l'ocell martell (Scopus umbretta) com els elements d'unió entre els dos grups.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bec d'esclop