Becada
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Scolopax rusticola (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
_Jugendmarke_1965_10_Pf.jpg)
La becada (Scolopax rusticola) és un ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa 35 cm de llargària i 55-65 d'envergadura alar.
- Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap.
- Té el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s'alimenta ficant-lo en el sòl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
- Gràcies a la gran habilitat que té amb el bec (l'extrem de la mandíbula superior és mòbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per això els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrició.
[edita] Reproducció
Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al març-juny hi pon 4 ous, que els incubarà la femella durant 21 dies. Els pollets són alimentats per ambdós progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.[1]
[edita] Alimentació
Menja cucs, insectes, aràcnids, llavors i mol·luscs que troba en terrenys tous.
[edita] Hàbitat
És típic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, gràcies a la seua coloració -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc.
[edita] Distribució geogràfica
Cria a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima més suau, són sedentàries.
De novembre a març és molt comuna als Països Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu).
[edita] Costums
Les becades són solitàries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, està refugiada, amagada gràcies al seu plomatge mimètic. També és sedentària i migradora.
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50-51. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- La becada a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població de becada del Principat de Catalunya. (català)
- Descripció i fotografies d'aquest ocell. (castellà)
- La becada al web de la IUCN. (anglès)
- Hàbits migratoris i conservació d'aquesta espècie. (francès)
- Estudi de la població de becada a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors de la becada. (anglès)
- Comportament social i reproducció de la becada. (francès)
- Vídeos de becades en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
