Becada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Becada
Scolopax rusticola.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Scolopax
Espècie: S. rusticola
Nom binomial
Scolopax rusticola
(Linnaeus, 1758)
Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854).
Segell de la República Federal d'Alemanya emès el 1965 mostrant una becada.

La becada o polla bruna (Scolopax rusticola) és un ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 35 cm de llargària i 55-65 d'envergadura alar.
  • Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap.
  • Té el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s'alimenta ficant-lo en el sòl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
  • Gràcies a la gran habilitat que té amb el bec (l'extrem de la mandíbula superior és mòbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per això els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrició.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al març-juny hi pon 4 ous, que els incubarà la femella durant 21 dies. Els pollets són alimentats per ambdós progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, insectes, aràcnids, llavors i mol·luscs que troba en terrenys tous.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És típic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, gràcies a la seua coloració -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima més suau, són sedentàries.

De novembre a març és molt comuna als Països Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu).

Costums[modifica | modifica el codi]

Les becades són solitàries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, està refugiada, amagada gràcies al seu plomatge mimètic. També és sedentària i migradora. Als nostres boscos arriba a mitjans de novembre fins al gener.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50-51. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]