Becadell comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Gallinago
Espècie: G. gallinago
Nom binomial
Gallinago gallinago
(Linnaeus, 1758)
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú
Un becadell comú

El becadell comú, bequeruda al País Valencià, becassina o cegall a les Balears (Gallinago gallinago) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d'envergadura alar.
  • Cos rodanxó i postura acotada.
  • La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
  • Té el dors d'un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
  • Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
  • Ventre blanc.
  • El pili és vionat de blanc i negre.
  • Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
  • Ales punxegudes.
  • Potes curtes.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Gallinago gallinago - MHNT

Nia de l'Europa Central amunt i des de mitjan abril fins al mes d'agost a prats humits i torberes. Els ous, quatre en total, són de color olivaci amb taques de color sípia, i fan 39 x 28 mm. La incubació es perllonga durant 3 setmanes i tots dos pares comparteixen la tasca d'alimentar els petits (es reparteixen la niuada i cada adult té cura dels dos pollets que li pertoquen). Els pollets triguen dues setmanes a aprendre a volar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, que troba ficant el bec dins la terra humida, insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en maresmes i terrenys pantanosos, tant de l'interior com del litoral, com poden ésser els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre (hi aprofita els arrossars i les llacunes d'aigua dolça) i el del Llobregat. Mai no es troba en terrenys marins.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Amèrica, Euràsia i Àfrica. Hiverna al nord de Sud-amèrica i Àfrica.[2][3]

Es pot trobar a totes les zones humides dels Països Catalans, on la seua permanència durant més o menys temps depèn de la quantitat d'aigua disponible.[4] A Mallorca és abundant mentre que a Formentera és bastant escàs, essent moderat a les altres illes de l'arxipèlag balear.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És migrador parcial als Països Catalans (d'octubre a abril), on abunda en alguns indrets.
  • Practica un vol en ziga-zaga i molt ràpid, que fa augmentar la dificultat de la seua cacera, però per aquest mateix motiu esdevé per als caçadors una peça molt més cotitzada.
  • És molt característic el soroll que l'acompanya quan vola, provocat per la vibració de les plomes externes de la cua.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 52. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Peterson, R.: A Field Guide to Western Birds. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1961.
  3. Burton, D. i R. Burton: Snipe. P. 2190-2191 a The International Wildlife Encyclopedia, Vol. 16. Nova York: Marshall Cavendish Corporation. Any 1970.
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 111-112. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]