Becadell comú

De Viquipèdia

Becadell comú
Un becadell comú Un becadell comú
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Charadriiformes Família: Scolopacidae Gènere: Gallinago Espècie: G. gallinago
Nom binomial
Gallinago gallinago (Linnaeus, 1758)

El becadell comú, bequet, becassina o cegall (Gallinago gallinago) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Subespècies 3 Reproducció 4 Alimentació 5 Hàbitat 6 Distribució geogràfica 7 Costums 8 Referències 9 Enllaços externs

[edita] Morfologia

• Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d'envergadura alar.
• Cos rodanxó i postura acotada.
• La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
• Té el dors d'un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
• Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
• Ventre blanc.
• El pili és vionat de blanc i negre.
• Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
• Ales punxegudes.
• Potes curtes.

[edita] Subespècies

• Gallinago gallinago gallinago (regió paleàrtica, llevat de les Illes Fèroe, Islàndia, Òrcades i Shetland).
• Gallinago gallinago faroeensis (Islàndia, Fèroe, Òrcades i Shetland).
• Gallinago gallinago delicata (Nord-Amèrica).

[edita] Reproducció

Nia de l'Europa Central amunt i des de mitjan abril fins al mes d'agost a prats humits i torberes. Els ous, quatre en total, són de color olivaci amb taques de color sípia, i medeixen 39 x 28 mm. La incubació es perllonga durant 3 setmanes i tots dos pares comparteixen la tasca d'alimentar els petits (es reparteixen la niuada i cada adult té cura dels dos pollets que li pertoquen). Els pollets triguen dues setmanes a aprendre a volar.

[edita] Alimentació

Menja cucs, que troba ficant el bec dins la terra humida, insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera.^[1]

[edita] Hàbitat

Viu en maresmes i terrenys pantanosos, tant de l'interior com del litoral, com poden ésser els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre (hi aprofita els arrossars i les llacunes d'aigua dolça) i el del Llobregat. Mai no es troba en terrenys marins.

[edita] Distribució geogràfica

Es troba a Amèrica, Euràsia i Àfrica. Hiverna al nord de Sud-Amèrica i Àfrica.^[2][3]

Es pot trobar a totes les zones humides dels Països Catalans, on la seua permanència durant més o menys temps depèn de la quantitat d'aigua disponible.^[4] A Mallorca és abundant mentre que a Formentera és bastant escàs, essent moderat a les altres illes de l'arxipèlag balear.

[edita] Costums

• És migrador parcial als Països Catalans (d'octubre a abril), on abunda en alguns indrets.
• Practica un vol en ziga-zaga i molt ràpid, que fa augmentar la dificultat de la seua cacera, però per aquest mateix motiu esdevé per als caçadors una peça molt més cotitzada.
• És molt característic el soroll que l'acompanya quan vola, provocat per la vibració de les plomes externes de la cua.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• El becadell comú a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
• El becadell comú a la IUCN. (anglès)
• El becadell comú a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Informació sobre la població d'aquesta au a Portugal. (portuguès)
• Fotografies i enregistraments sonors del cant del becadell comú. (anglès)
• El becadell comú a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
• El bequet a l'Avibase. (català)
• El cegall a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
• Descripció i hàbitat del cegall. (francès) i (anglès)
• Informació sobre la població del bequet al Principat de Catalunya. (català)
• Vídeos de becadells comuns en llur hàbitat natural. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
• Fotografies i descripció del becadell comú. (anglès)

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Becadell comú