Bechara El-Khoury

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bechara El-Khoury (Beirut, 18 de març de 1957) és un poeta i compositor franco-libanès.

El seu debut artístic es produí molt aviat, però no va ser fins al 1969 que començà els seus seriosos estudis musicals a Beirut, sota la direcció d'Agop Arslanian (piano, harmonia, contrapunt, fuga i anàlisi), mentre avançava en els estudis generals. Entre 1971 i 1973 publicà tres volums de poesia. El 1973 canta el cor de l'església de Sant Elies a Antelias, prop de Beirut. En aquest moment es dedicà a compondre obres per a cor i orquestra.

El 1979, Bechara El-Khoury anà a París per prendre classes avançades en la composició de Pierre-Petit (composició i orquestració). El 1983 la companyia Erato donà conèixer i enregistrar dos àlbums exclusivament simfònics de música concertant de Bechara El-Khoury. Aquest enregistrament fou feta per l'Orquestra Colonne i portada a cap per Pierre Dervaux i el pianista americà David Lively. Aquest mateix any, per el Khalil Gibran Centenary fou organitzat un gran concert de gala televisat en el Théatre des Champs Élysées de París, duran el qual l'Orquestra de Colònia, amb el director Pierre Dervaux i el pianista libanès Abdel Rahman El Bacha interpretaren un programa complet de les obres d'El-Khoury.

El 1985 compongué la seva Simfonia op. 37 Les Ruines de Beyrouth com un memorial de la guerra en el Líban el 1975. El 1994, Libanès Broadcasting Corporation International, l'estrena del canal de televisió del Líban, li concedí el Premi de les Arts i la Cultura. El 1996, la companyia Forlane tornà a publicar en dos CDs, l'enregistrament complet de la seva música simfonico-concertant, realitzat per David Lively, Gerard Poulet, Abdel Rahman El Hacha i l'Orquestra de Colònia dirigida per Pierre Dervaux.

Aquest mateix any el primer exercici del seu sextet de violins, encarregat per Shlomo Mintz per a llur master-classes, fou filmat a Tel Aviv i mostrat públicament el 1997 en el Carnegie Hall de Nova York.

Des del 1979 està vivint a París. Ha estat membre del jurat pels exàmens en l'École Normale Supérieure de Musique de París des de 1980. L'any 2000, Bechara El-Khoury rebé el Premi Rossini de l'Académie des Beau-Arts (Institut de França), i el 2001 fou nomenat Cavaller de l'Ordre del Cedre del Líban. El 2002 Naxos enregistrà un CD complet dedicat a la seva música simfònica amb l'Orquestra Simfònica Nacional d'Ucraïna dirigida per Volodymyr Sirenko.

El seu catàleg inclou unes 70 obres que s'han realitzat en diversos llocs, tal com: Théâtre des Champs Elysées, Sala Pleyel, Théâtre du Châtelet, Radio França, Sala Cortot, Leighton House Museum, Kíev Philarmonia, El Caire Òpera House, Teatre Noga de Tel Aviv, Israel Radio i la Televisió, Gran Sérail a Beirut, Museu Enescu de Bucarest, etc,. I que han estat interpretats per molts conjunts, entre ells l'Orquestra Colonne, l'Orquestra Simfònica Français, l'Orquestra Filharmònica de Moscou, l'Orquestra Simfònica del Caire, i a Ucraïna l'Orquestra Simfònica Nacional.

Alguns de llurs treballs han estat encarregats per Radio France, Musique Nouvelle el llibertat, de l'Orquestra Simfònica Français, i l'École Normale de Musique. La poderosa força d'una nova veu (Dixit, Ivan de March, Gramofono, febrer de 2003).