Becket (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Becket
Becket
Becket Poster.jpeg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Peter Glenville

Producció: Hal B. Wallis, Joseph H. Hazen

Guió: Edward Anhalt i Lucienne Hill adaptació de l’obra homònima de Jean Anouilh

Música: Laurence Rosenthal

Fotografia: Geoffrey Unsworth

Muntatge: Anne V. Coates

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena: 1964
Gènere: Biografia, drama
Duració: 148 minuts

Companyies
Productora: Paramount Pictures
Distribució: Paramount Pictures
Pressupost: 3 milions de dòlars

Pàgina sobre “Becket a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Becket és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Peter Glenville, estrenada el 1964. Es tracta de la recuperació a la pantalla de l'obra teatral "Becket" de Jean Anouilh, del 1959. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Al segle XII, Thomas Becket és el canceller del regne i l'amic d'Enric II d'Anglaterra. Aquest l'ha de promoure a Arquebisbe de Canterbury a la seva mort. Becket se sent llavors investit per totes les tasques que li incumbeixen, però les seves activitats fan aviat d'ell un rival per al rei.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Peter Glenville va dirigir aquesta esplèndida mostra de cinema històric, estructurat mitjançant salts en el temps, que adapta la peça teatral l'autor francès Jean Anouilh. Presenta, a més, un magnífic duel interpretatiu entre Peter O'Toole i Richard Burton. L'actor irlandès protagonista de Lawrence d'Aràbia és un Enric II capritxós i mesquí però també vulnerable. La interpretació del gal·lès, que acabava d'encarnar Marco Polo de Cleòpatra (1963), és igualment antològica. Becket té una cruïlla que l'obliga a decidir entre ser lleial al seu rei o ser lleial a Déu. Tots dos van optar a l'Oscar al millor intèrpret principal, però es van quedar sense estatueta, ja que va anar a parar a Rex Harrison per My Fair Lady. El film tampoc va tenir molta més sort en les altres nou categories en què va ser nominada, ja que només va aconseguir un Oscar al millor guió adaptat, premiant el treball d'Edward Anhalt.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Digna i fidedigna adaptació cinematogràfica del drama teatral d'Anouilh. De nul interès per la seva posada en escena, de la que queden només els focs artificials de la histriònica parella protagonista, amb la proverbial sobreactuació de Peter O’Toole.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Becket
  2. Calderon, pàg.57

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema