Becut
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Numenius arquata (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El becut (Numenius arquata) és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 55 cm de llargària.
- Presenta el plomatge grisós o terrós molt vionat.
- El carpó molt visible en vol, és blanc, igual que el ventre.
- Les potes són molt llargues i li permeten menjar en aigües més profundes que els altres limícoles.
[modifica] Subespècies
[modifica] Costums
Freqüenta les zones humides, sobretot del litoral, durant la migració.
Tot i que no és un ocell abundant, pot ésser observat en solitari o en petits grups durant l'hivern als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i, sobretot, de l'Ebre, i a les zones humides del Baix Vinalopó. A la resta dels Països Catalans és molt escàs. Alguns exemplars no reproductors hi poden romandre durant l'estiu, però són poc nombrosos.
[modifica] Referències
- ↑ Numenius arquata. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN , edició 2008, consultada el 08-10-08.
[modifica] Bibliografia
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 112-113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.