Becut
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Numenius arquata (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El becut (Numenius arquata), també anomenat xarlot,[2] és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 55 cm de llargària.
- Presenta el plomatge grisós o terrós molt vionat.
- El carpó molt visible en vol, és blanc, igual que el ventre.
- Les potes són molt llargues i li permeten menjar en aigües més profundes que els altres limícoles.
Subespècies [modifica]
Costums [modifica]
Freqüenta les zones humides, sobretot del litoral, durant la migració.
Tot i que no és un ocell abundant, pot ésser observat en solitari o en petits grups durant l'hivern als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i, sobretot, de l'Ebre, i a les zones humides del Baix Vinalopó. A la resta dels Països Catalans és molt escàs. Alguns exemplars no reproductors hi poden romandre durant l'estiu, però són poc nombrosos.
Referències [modifica]
- ↑ . Numenius arquata. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 08-10-08.
- ↑ «Xarlot». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 14 d'abril de 2013].
Bibliografia [modifica]
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 112-113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs [modifica]
- Vídeos de becuts en llur hàbitat natural. (anglès)
- Estudi de la població de becuts al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia i conservació del becut. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Becut |
