Befana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Befana ve de nit.

La Befana és un caràcter del folklore italià, similar a Nicolau de Mira o Santa Claus. El caràcter pot haver-se originat a Roma, i llavors estendre's com a tradició a la Itàlia peninsular.

Origen[modifica | modifica el codi]

Una creença popular és que el seu nom deriva de la celebració de l'Epifania, tanmateix hi ha evidència per suggerir que Befana deriva de la deessa sabina/romana anomenada Strina. En el llibre Vestiges of Ancient Manners and Customs, Discoverable in Modern Italy and Sicily, del reverend John J. Rom (John Murray, 1823), l'autor diu:

« Aquesta Befana sembla ser hereva d'una deessa pagana anomenada Strenia, que tenia poder sobre els regals d'any nou, «Strenae», del qual, de fet, va derivar seu nom. (D. Augustin., De Civit. Dei, lib. iv. c. 16.) Els seus regals eren del mateix tipus dels de la Beffana — figues, dàtils i mel. (Ov. Fast. i. 185.) A més d'això, les seves celebracions rebien la forta oposició dels primers cristians, pel seu caràcter sorollós, bulliciós i llicenciós (vide Rosini, ed. Dempster. lib. i. c.13, De Dea Strenia, pàgina 120). »
— John J. Rom, Vestiges of Ancient Manners and Customs, Discoverable in Modern Italy and Sicily

En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d'Itàlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents.[1] Sent una bona dona de casa, molts diuen que escombrarà el pis abans de sortir. La tradició fa que el nen de la familia deixi una garrafa petita de vi i un plat amb uns mos de menjar, sovint regional o local, per a Befana.[2]

La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços i regals (o carbó).

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Segons la història popular, els tres Reis d'Orient anaven cap a Betlem a portar regals al Nen Jesús, i, no aconseguint trobar el camí, van demanar informació a una vella.

Ella no sabia el camí, però va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El matí següent, en agraïment per a l'acollida, ells la van convidar a seguir-los i visitar el nen, però ella vaig dir que estava molt atrafegada. Més tard, es va penedir i va prendre el camí seguit pels Mags, però mai més no va aconseguir retrobar-los.

Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolços per als nens amb l'esperança que un d'ells sigui el Nen Jesús.[3]

Poemes[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos poemes sobre La Befana, els quals són coneguts en versions lleugerament diferents per tot Itàlia.

Primera versió

La Befana vien di notte
Con le scarpe tutte rotte
Col vestito alla romana
Viva, Viva La Befana!

La traducció catalana és:

La Befana ve de nit
Amb calçat debolit
Vestit a la romana
Un salut a la La Befana!

Una altra versió, de la gent de la província de Trento (llac de Garda septentrional)

Viene, viene la Befana
Vien dai monti a notte fonda
neve e gelo la circondan..
neve e gelo e tramontana!
Viene, viene la Befana

La traducció:

Ve, ve, la Befana
Ve dels monts la nit profunda
Neu i gel la circumda
Neu i gel i tramuntana!
Ve, ve, la Befana

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Befana». Diccionari de Alguerés. [Consulta: 17-05-2012].
  2. «A Journey Around The Figure Of The Befana» (en anglès). [Consulta: 17-05-2012].
  3. «Epiphany-Befana» (en anglès). [Consulta: 17-05-2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Befana