Beggiatoàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Beggiatoàcies
Cal imatge.png
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gamma Proteobacteria
Ordre: Thiotrichales
Família: Thiotrichaceae
Gènere: Beggiatoàcia
Trevisan 1842
Espècies

Beggiatoàcia alba

Beggiatoàcia és un gènere de bacteris de l'ordre Thiotrichales. Porten el nom en honor del metge i botànic italià F.S. Beggiato. Els organismes viuen en ambients rics en sofre.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Les beggiatoàcies poden habitar tant en aigües dolces com salades, normalment es troben en hàbitats amb alts nivells de sulfur d'hidrogen. Aquests ambients inclouen emanacions fredes del llit marí, fonts de sofre, aigües residuals, capes de fang de llacs i prop de respiradors hidrotermals profunds. Així mateix també es poden trobar a la rizosfera de plantes d'aiguamoll.[1][2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules incolores són ovalades o cilíndriques, formant filaments llargs amb un diàmetre de cèl·lules d'entre 12 a 160 micròmetres (segons subespècie). Un vacúol central s'utilitza per a l'acumulació de nitrat, presumiblement per a l'ús d'aquest com a acceptador d'electró en l'oxidació anaeròbica de sulfur.[1]

Els filaments estan envoltats per bava i es poden moure lliscant.

Metabolisme[modifica | modifica el codi]

La beggiatoàcia creix de forma quimicoorganoheteròtrofa oxidant composts orgànics a diòxid de carboni en presència d'oxigen, no obtant les altes concentracions d'oxigen poden ser un factor restrictiu. Els composts orgànics són també la font de carboni per a la biosíntesi. Algunes espècies poden oxidar sulfur d'hidrogen a sofre com a font suplemental d'energia (propietat lito-heteròtrofa). El sofre produït s'emmagatzema intracel·lularment.

Algunes espècies tenen l'habilitat de creixement quimicolitoautòtrofa per mitjà d'oxidació de sulfur a energia i amb diòxid de carboni com a font de carboni per a la biosíntesi. En aquest metabolisme el nitrat emmagatzemat és l'acceptador d'electró i reduït a amoníac.

Oxidació de Sulfur:   2H2S + 02 →; 2 S + 2H20

Les espècies autòtrofes marines de Beggiatoàcia són capaces d'oxidar sofre intracel·lular a sulfat.

Un mecanisme freqüentment que es dóna davant la manca d'oxigen, és la reducció de sofre elemental. El sofre es redueix a sulfur consumint el carboni emmagatzemat o per addició de gas d'hidrogen. Possiblement es tracta d'un mecanisme de supervivència davant de períodes sense oxigen.[3]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Una estora deBeggiatoàcia

Els filaments formen estores denses en els sediments d'estuaris, lleixes, filtracions, i respiradors hidrotermals marins profunds. Formant una capa blanquinosa. Donat que són presents i floreixen en ambients marins que han estat subjectes a contaminació, es poden considerar com a espècie indicadora.

Beggiatoacia i uns altres bacteris filamentous relacionats poden provocar problemes si s'instal·len en depuradores, llacunes de residus industrials, etc.

Les beggiatoàcies són capaces de desintoxicar sulfur d'hidrogen a terra.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Beggiatoacia és un parent proper de Thioploca.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Azeem Ahmad et al. Phylogenetic Affinity of a Wide, Vacuolate, Nitrate-Accumulating Beggiatoàcia sp. from Monterey Canyon, California, with Thioploca spp. Applied and Environmental Microbiology, January 1999, p. 270-277, Vol. 65, No. 1 PDF
  2. Michael Dudley Beggiatoàcia
  3. Schmidt et al. Sulfur Metabolism in Beggiatoacia. J. of Bacteriology, vol 169(12) December 1987. 5466-5472.

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]