Begoña

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació de Begoña
Escut de l'antic elizate de Begoña.

Coord.: 43° 15′ 32″ N, 2° 54′ 58″ O / 43.25889,-2.91611 Begoña és un antic elizate que actualment conforma un districte de Bilbao. Té una superfície de 17,70 kilòmetres quadrats i una població de 43.715 habitants (2008). Limita al nord amb els barris de Txurdinaga i Zurbaran, a l'oest i sud amb el districte d'Ibaiondo, i a l'est amb Etxebarri i Basauri. Comprèn els barris de Begoña, Bolueta i Santutxu.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1300 es va fundar la vila de Bilbao en una porció de terra al costat del Nervión-Ibaizabal que fins llavors havia pertangut a Begoña. Bilbao va créixer en població, poder econòmic i polític i, en 1925, va acabar annexionant l'elizate de Begoña.

El nom pot provenir del llatí Vecunia, nom que originalment se li va atorgar al poblat o assentament situat sobre un turó que domina la llera de la ria del Nervión. Altres fonts asseguren que el nom procedeix del biscaí, la qual cosa no està renyida amb que els orígens del nom llatí estiguessin vinculats a una denominació autòctona similar prèvia a l'arribada dels romans. Segons la tradició local, el terme Begoña prové d'una anècdota. Sembla que la imatge de la Verge va ser trobada a la zona enterrada, d'aquí vindria el nom: Bego (sota) + Oña (peu).

El seu principal senyal d'identitat és la Basílica de Nostra Senyora de Begoña, patrona de Biscaia, i que dóna origen al nom propi femení "Begoña".

Rotonda a l'Avinguda Zumalacárregui. A la dreta es veu el campanar de la Basílica

La Basílica de Begoña és gran centre de devoció de molts biscaïns, i bilbaïns en particular. Va ser utilitzada per aquests últims com lloc avançat d'observació i baluard en els diferents setges als que Bilbao es va veure sotmesa en la primera i segona guerres carlines, sent punt de partida de la bala que va acabar amb la vida del general setjador Tomás de Zumalacárregui en el primer assalt carlí a la vila. En ambdues guerres la Basílica va ser força bombardejada, causant greus desperfectes a la seva torre i teulades, però a causa del gruix i robustesa de les seves parets de pedra mai va ser presa pels soldats setjadors en cap dels setges.

La festivitat de Begoña se celebra els dies 15 d'agost (Mare de Déu) i principalment l'11 d'octubre, coincidint amb la declaració canònica de la Verge de Begoña com a patrona de Biscaia per part del papa Pius X el 1903.

Transport[modifica | modifica el codi]

Metro de Bilbao[modifica | modifica el codi]

Les següents estacions de les línies i de Metro passen per Begoña:

Evolució demogràfica (1987-2005)
Any Població

1987 53.797
1988 53.885
1989 53.563
1990 53.289
1991 51.319
1992 51.038
1993 50.958
1994 50.498
1995 50.400
1996 48.000
1997 47.871
1998 47.686
1999 46.918
2000 46.252
2001 45.570
2002 45.190
2003 44.574
2004 44.320
2005 43.715

EuskoTren[modifica | modifica el codi]

L'estació de Bolueta de les Línies 1, 1D i 3 d'EuskoTren es troba al Districte de Begoña.

Bilbobus[modifica | modifica el codi]

Línies per Begoña:

Línia Recorregut Freqüència (minuts)
03 Otxarkoaga - Plaza Circular 10´
13 San Inazio - Txurdínaga 12´
27 Arabella - Betolaza 15´
30 Txurdinaga - Miribilla 15´
38 Otxarkoaga - Termibús 15´
40 Santutxu - Plaza Circular 12´
48 Santutxu - Hospital 15´
62 Termibús - Arabella 20´
A1 Asunción - Plaza Circular 60'
G2 Otxarkoaga - Plaza Circular 30'

Eleccions municipals 2011[modifica | modifica el codi]

Els resultats de les eleccions municipals de 2011 a l'alcaldia de Bilbao al barri de Begoña foren:

  1. EAJ-PNV: 9.087 vots.
  2. PSE-EE: 3.362 vots.
  3. PP: 3.219 vots.
  4. BILDU: 3.217 vots.
  5. ARALAR: 367 vots.

Lectures[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begoña Modifica l'enllaç a Wikidata