Bekaa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vall de la Bekaa

Bekaa (Baka o Beka, plural Bika) és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Anti Liban. Fou el territori que els grecs van anomenar inicialment Koilè Syria (Síria Buida, Celesíria), que després es va donar al Líban i Palestina. Està regada parcialment per l'Orontes i pel Litani. El clima converteix el territori en una estepa semi àrida però on hi ha força fonts i oasis, i fins i tot alguna depressió pantanosa. La seva població és musulmana i de majoria xiïta especialment al nord; hi ha algunes ciutats cristianes com Zahle, i els drusos viuen al sud de la regió.

Ja fou un graner durant el domini romà. Sota els àrabs fou un dels districtes més rics del djund de Damasc i després de tota la província. Els omeies van tenir una residència a Ayn al-Djarr; la capital sota els mamelucs era Karak Nuh, i la vila principal moderna és Zahlé. La ciutat més important històricament és Baalbek, que va perdre la seva importància sota els mamelucs; sota els otomans Baalbek fou una nihaya o sub província, i la Bekaa en conjunt estava formada per dues províncies (wilaya): Bika al-Balabakki i Bika al-Azizi.

Modernament la Bekaa forma la governació de la Bekaa al Líban, país al que aporta el 40% de les terres de cultiu, i la seva capital es Zahlé, ciutat de majoria cristiana. Anjar a la part oriental de la plana és de majoria armènia. Ciutat cristiana és també l'antiga capital libanesa Dayr al-Ahmar.

Coord.: 34° 00′ 32″ N, 36° 08′ 43″ E / 34.008888888889°N,36.145277777778°E / 34.008888888889; 36.145277777778

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bekaa