Bel·lòvacs

Bel·lòvacs

Tipus	grup ètnic històric
Part de	belgae / conf. hèdua
Grups relacionats	bitúrigs c., aulercs b., sènons i parisis
Mapa de distribució

Els bel·lòvacs (llatí Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.

Vivien entre el Somme i el Sena, al sud dels ambians, a l'est dels calets, i a l'oest dels suessions. La tribu dels silvanectes, que vivia a l'est del riu Oise, i que Cèsar no esmenta, fou probablement part d'aquest poble. El bel·lòvacs ocupaven el que després foren els bisbats de Beauvais i Senlis. La seva capital segons Cèsar era Bratuspantium, però després Ptolemeu diu que fou Caesaromagus (Beauvais).

Etimologia

El significat del nom Bellovaci roman desconegut; s'han proposat els radicals llatins bellum « guerra », « bel·ligerant » i vacuum « buit » i, d'aquí: « els qui lluiten tot cridant », cosa que lligaria l'origen del nom amb el dels « Belgae ». Reforça la teoria dels «cridaners» el fet que l'arrel bel- sigui a l'irlandès beal, que vol dir 'boca'. Cal dir que "Bel"/"Bial" vol dir « blanc » en altres llengües indoeuropees.