Belgues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «belgues (Britània)».
Belgues
Jean-Claude Van DammeEddy MerckxJacques BrelGeorges Lemaître
Jean-Claude Van Damme, actor  · Eddy Merckx, ciclista  · Jacques Brel, cantant  · Georges Lemaître, físic
Població total uns 11 milions
Regions amb poblacions significatives
 Bèlgica 9.782.239
(Únicament de nacionalitat belga, 1 de gener del 2010)
[1]
Llengua Flamenc, Francès belga, alemany
Religió Catòlics romans predominantment amb protestants
 Estats Units 360.642[2]
 Canadà 129.780[3]
 França 50.000-100.000[4]
 Alemanya 20.000-50.000[5]
 Països Baixos 10.000-50.000[6]
 Regne Unit 21.668[7]
 Brasil 6.000[8]

Els belgues (neerlandès: Belgen, francès: Belges, alemany: Belgier) són els habitants del regne de Bèlgica, estat federal a l'Europa Occidental. Els belgues són un poble relativament "nou" històricament. La revolució belga de 1830 conduïa a l'establiment d'un país independent sota un govern provisional i un congrés nacional.[9][10] El nom "Bèlgica" fou adoptat per al país, sent derivada la paraula de la Gàl·lia Belga, una província romana en la part més septentrional de la Gàl·lia que, abans de la invasió romana en 100 aC, estava habitat pels belgae, una combinació de poblacions celtes i germàniques.[11] [12] l'1 de gener 2010, Bèlgica tenia una població de 10.839.905 habitants, un augment de 601.000 en comparació el 2000 (10.239.085 habitants). Entre 1990 (9.947.782 habitants) i 2000 l'augment fou només de 291.000. La població de Flandes, Valònia i Brussel·les l'1 de gener del 2010 era de 6.251.983 (un 57,7%), 3.498.384 (un 32,3%) i 1.089.538 (un 10,1%), respectivament.

Relacions entre comunitats lingüístiques belgues[modifica | modifica el codi]

Els belgues són principalment una nacionalitat o grup de ciutadans, per ius soli (en llatí: dret del sòl),[13] també conegut com a ciutadania de naixement, i no és un grup ètnic homogeni.[14][15][16] Els belgues es conformen a partir de dos grups lingüístics i ètnics principals; el Flamenc de parla neerlandesa i els valons que parlen francès, nogensmenys un tercer grup minoritari, però reconegut constitucionalment, agrupa dues petites que parlen alemany.

La regió de Brussel·les-Capital ocupa una posició política i cultural única, ja que geogràficament i lingüísticament és un enclavament bilingüe dins de la Regió flamenca monolingüe. Des de la fundació del regne de Bèlgica el 1830, la ciutat de Brussel·les passà de ser gairebé totalment parlant neerlandès a una ciutat multilingüe amb el francès com la llengua majoritària i lingua franca, un procés que s'ha denominat la "francesització de Brussel·les".[17]

Des de la independència de Bèlgica el 1830, el títol constitucional del cap d'estat belga és el "rei dels belgues" més que el "Rei de Bèlgica".[18][19]

Flamencs[modifica | modifica el codi]

Dins de Bèlgica els flamencs, aproximadament un 60% de la població, formen un grup clarament distingible, separat per la seva llengua i cultura. Tanmateix, quan es compara amb els Països Baixos la majoria d'aquestes fronteres lingüístiques i culturals s'esvaneixen ràpidament, ja que els flamencs comparteixen la mateixa llengua i cultura similar o idèntica (tanmateix només amb la part del sud de Països Baixos) i la religió tradicional, amb els neerlandesos.[20]

Tanmateix, la percepció popular de ser un polític únic fa variar en gran manera, depenent de contingut, fons de localitat i personal. Generalment, el flamenc s'identificarà rarament com neerlandès que és i viceversa, especialment en un nivell nacional.[21] La consolidació d'una identitat flamenca clara ha plantejat cada vegada més a qüestió el significat de la identitat nacional belga.[22]

Valons[modifica | modifica el codi]

Els valons són francòfons que viuen a Bèlgica, principalment a Valònia. Els valons són una comunitat distintiva dins de Bèlgica,[23] històricament i per criteris antropològics (religió, llengua, tradicions, folklore) associen els valons amb els francesos.[24][25] Més generalment, el terme també es refereix als habitants de la regió valona. Poden parlar llengües regionals com el való (amb el picard a l'oest i el lorenès al sud).

Comunitat Germanòfona de Bèlgica[modifica | modifica el codi]

La comunitat germanòfona de Bèlgica és una de les tres comunitats federals constitucionalment reconegudes de Bèlgica.[26] Cobrint una àrea lleugerament inferior als 1.000 km²; dins de la Província de Lieja en Valònia, inclou nou dels onze municipis dels anomenats Cantons Orientals i la població local numera sobre 73.000 - menys llavors un 1% del total nacional. Fent frontera amb els Països Baixos, Alemanya i Luxemburg, l'àrea té el seu propi parlament i govern a Eupen.

La comunitat que parla alemanya compon de les parts que parlen alemany de les terres que s'annexionaven el 1920 des d'Alemanya. A més a més, a la Bèlgica contemporània hi ha també algunes altres àrees que parlen alemany que pertanyien a Bèlgica fins i tot abans de 1920, però no es consideren actualment oficialment part de la comunitat que parla alemanya a Bèlgica: Bleiberg-welkenraat - Baelen al nord-est de la província de Lieja i Arelerland (ciutat d'Arlon i alguns dels seus pobles pròxims en Província de Luxemburg del sud-est de Luxemburg belga). Tanmateix, en aquestes localitats, la llengua alemanya està altament amenaçada a causa de l'adopció de francès.[27]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belgues Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nationaal Instituut voor Statistiek
  2. Belgian-Americans at EuroAmericans.net
  3. Canadian Encyclopedia - Belgian
  4. French inflow of nationals by country of nationality, by year
  5. Germans with an immigrant background
  6. Demographics of the Netherlands
  7. Immigration history of the United Kingdom
  8. Panorama das relações belgo-brasileiras
  9. Dobbelaere, Karel (Katholieke Universiteit Leuven); Voyé, Liliane (Universitat Catòlica de Lovaina). «From Pillar to Postmodernity: The Changing Situation of Religion in Belgium» (PDF). Falta indicar la publicació. (The Allen Review). Online at Oxford Journals, Oxford University Press, 1990, pàg. S1 [Consulta: 25 febrer 2011].
  10. Gooch, Brison Dowling. Belgium and the February Revolution. Martinus Nijhoff Publishers, The Hague, Netherlands, 1963, p. 112. 
  11. Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman Empire. 352a ed.. Facts on File, New York, 1994, p. 169. ISBN 081602135X Paperback 512pp, ISBN 0-8160-3182-7; Revised edition (2002), Hardcover 636pp, ISBN 0-8160-4562-3. 
  12. Witt, Constanze Maria. «Ethnic and Cultural Identity». Barbarians on the Greek Periphery?—Origins of Celtic Art. Institute for Advanced Technology in the Humanities, University of Virginia, May 1997.
  13. jus soli, definició de merriam-webster.com
  14. Hobsbawm and Ranger (1983), The Invention of Tradition, Sider 1993 Lumbee Indian Histories
  15. Seidner,(1982), Ethnicity, Language, and Power from a Psycholinguistic Perspective, pp. 2-3
  16. Smith 1987 pp.21-22
  17. Levinson, David. Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook. Phoenix, AZ: Oryx Press, 1998, p. 14. ISBN 1573560197. 
  18. Ramon Arango, Leopold III and the Belgian Royal Question, p.9
  19. Raymond Fusilier a Les monarchies parlementaires en Europe, Editions ouvrières, Paris, 1960, p. 350, escrivia que el règim belga de 1830 també estava inspirat per la Constitució francesa del Regne constitucional de França (1791-1792), la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica de 1776 i les tradicions polítiques velles de províncies tant valones com flamenques.
  20. W. Braumüller, National minorities in Europe, 2003, pàgina 20
  21. Nederlandse en Vlaamse identiteit, Civis Mundi 2006 by S.W Couwenberg. ISBN 90-5573-688-0. Page 62. Quote: "Er valt heel wat te lachen om de wederwaardigheden van Vlamingen in Nederland en Nederlanders in Vlaanderen. Ze relativeren de verschillen en beklemtonen ze tegelijkertijd. Die verschillen zijn er onmiskenbaar: in taal, klank, kleur, stijl, gedrag, in politiek, maatschappelijke organisatie, maar het zijn stuk voor stuk varianten binnen één taal-en cultuurgemeenschap." Una opinió oposada es constatda per L. Beheydt (2002): "Al bij al lijkt een grondiger analyse van de taalsituatie en de taalattitude in Nederland en Vlaanderen weinig aanwijzingen te bieden voor een gezamenlijke culturele identiteit. Dat er ook op andere gebieden weinig aanleiding is voor een gezamenlijke culturele identiteit is al door Geert Hofstede geconstateerd in zijn vermaarde boek Allemaal andersdenkenden (1991)." L. Beheydt, "Delen Vlaanderen en Nederland een culturele identiteit?", a P. Gillaerts, H. van Belle, L. Ravier (eds.), Vlaamse identiteit: mythe én werkelijkheid (Leuven 2002), 22-40, esp. 38. (neerlandès)
  22. O'Neill, Michael. «Belgium: Language, ethnicity and nationality». Parliamentary Affairs, 53, 1, pàg. 114–134. DOI: 10.1093/pa/53.1.114.
  23. Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook, David Levinson, ORYX Press, (ISBN 1-57356-019-7), p. 13 : « Walloons are identified through their residence in Wallonia and by speaking dialects of French. They, too, are descended from the original Celtic inhabitants of the region and Romans and Franks who arrived later. Walloons are mainly Roman catholic. »
  24. Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook, David Levinson, ORYX Press, ISBN 1-57356-019-7, p.13 : "Walloon culture was heavely influenced by the French"
  25. The Encyclopedia of the Peoples of the World, A Henri Holt Reference Book, page 645 : « Culturally there is continuity between the French and the Walloons, Wallon culture consisting mainly of dialect literary productions. While historically most Wallons came within France's cultural orbit
  26. The German-speaking Community
  27. Society for Threatened Peoples