Bell-lloc (Plana Alta)
De Viquipèdia
- Per a altres significats vegeu Bell-lloc.
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Plana Alta | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Manc. Plana Alta Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Belloquí, belloquina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 1.007.100 | ||
| Superfície | 43,5 km² | ||
| Altitud | 315 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
1,107 hab. 25,45 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 12′ 38.65″ N 0° 1′ 37.50″ E | ||
| Distàncies | 103 km de València 32 km de Castelló de la Plana |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 6 PSPV i 3 PP Juan José Edo Gil (PSPV) |
||
| Codi postal | 12181 |
||
| Festes majors | 10 d'agost | ||
| Patró/Patrons | MdD de l'Assumpció, Sant Roc i Cor de Jesús | ||
| Dies de mercat | Diumenge | ||
| Fira tradicional | Mostra Belloquina de Productes de la Terra Abril |
||
| Web | |||
Bell-lloc, o Bell-lloc del Pla, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Limita amb la Serra d'en Galceran, Vilanova d'Alcolea, Torreblanca, Cabanes i la Vall d'Alba.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Lloc situat en el centre del Pla de l'Arc, pràcticament en el centre de la província de Castelló. Està situat en un emplaçament privilegiat pel que fa a infraestructures comunicatives. A més de ser node per a localitats menors situades en l'interior, té al costat l'eix provincial interior. El municipi es troba envoltat per les serres de la Serra d'en Galceran i de Subarra.
[edita] Història
En el terme municipal s'han trobat vestigis íbers. La Via Augusta creua el terme municipal de nord a sud i han aparegut restes arqueològiques disseminats al costat d'ella.
L'actual població es crea a partir de les antigues alqueries islàmiques de Tahalfazar i Benifaixó, després de la reconquesta la població es trasllada a l'actual nucli, atorgant-se la Carta de poblament en 1250.
[edita] Economia
Destaca la producció agrícola i ramadera, els cultius són majoritàriament de secà, ametller i olivera, també regadius amb producció d'hortalisses i fruiteres, la ramaderia se centra en la producció porcina i avicultura intensives i bestiar oví extensiu.
La indústria se centra en l'elaboració de productes artesans com torrons, fusteria i construcció. És important també el sector hosteler.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.003 | 940 | 912 | 876 | 863 | 842 | 910 | 860 | 1.019 | 1.107 |
[edita] Monuments
El poble és un atractiu exemple d'arquitectura i urbanisme rural. En ell es visualitza perfectament la trama urbana bé diferenciada en la seva part moderna i la històrica. Una clarament en forma d'eixample quadriculat en la qual es troben els serveis bàsics. L'altra amb petites pendents, atzucacs, placetes, antigues cases amb portals de pedra arquejats... culminat per l'església fortificada.
[edita] Monuments religiosos
- Calvari i Ermita de Sant Josep. Aquest petit calvari d'inici del s. XX culminat per un petit temple tan humil com encantador es troba en la partida del seu mateix nom, una zona muntanyenca de relleu suau (màxim de 500 m.) que separa el Pla de l'Arc de la Ribera de Cabanes. Des d'allí s'oferix al visitant una espectacular vista del paratge natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i la mar.
- Ermita de la Mare de Déu de Loreto. Del segle XVII, revela cert estil manierista en la seva projecció a l'exterior, amb una àmplia façana porticada.
- Ermita de la Mare de Déu del Adjutori. Temple d'una nau, sense capelles, de creuer i presbiteri rectangular. La façana d'elegant estil mostra una porta adintelada entre pilastres coronades amb fornícula. Existeixen documents originals que testimonien el fet que van ser uns navegants portuguesos els quals van dipositar la imatge de l'Adjutori en 1445.
- Església dels Sants de la Pedra. Construïda entre els anys 1614 i 1650. S'estructura a partir d'una nau, amb capelles laterals i absis poligonal i sagristia als costats. La façana és renaixentista i està adornada amb columnes de ric treball. La volta estavellada del presbiteri és clar exponent del caràcter de les solucions gòtiques d'aquestes comarques. Al costat de la portada es troba el campanar, d'uns 25 metres d'altura al com s'accedeix per una escala de caragol de més de 150 esglaons. Presenta aspecte de fortalesa amb torrassa defensiva en la part posterior de l'edifici, juntament amb un llenç de muralla adossada a l'església. Cap dir que una de les campanes del campanar està considerada d'entre les més antigues del País Valencià.
[edita] Monuments civils
- Aljubs monumentals. Aquestes construccions civils són dipòsits d'aigua per a ús rural i d'elles es conserven perfectament dues d'elles jalonant el camí de l'ermita de l'Adjutori.
- Font dels Tres canons i llavador. Del segle XIX. Ambdós elements han estat restaurats en els últims anys. Presenten els trets típics de les construccions urbanes de servei comunitari. La font, construïda en 1888, té adherit al seu costat un aveurador i aboca les seves aigües al riu. Els safarejos estan construïts amb pedra i formats per dues basses, desgastades pel centenari ús.
- El Molinet. Molí hidràulic tradicional d'alt valor patrimonial. Es conserva bé el "cup". Són d'especial interés la bassa, molt extensa per al poc pendent existent, i els elements construcutius basats en l'ús de la pedra tallada.
- Sínies. Les nombroses sínies que envolten el nucli urbà, en alguns casos bastant bé conservades, representen exemples d'arquitectura rural orientada a l'obtenció de recursos escassos, com és el cas de l'aigua superficial en la comarca en la qual ens trobem. Són de finals del segle XIX a mitjan segle XX.
- Pouet Nou. Construït en 1869 servia per al proveïment de la població d'aigua fins a no fa tant temps. Representa una característica bastant usual en els nombrosos pous del terme com és la pedra d'una peça que suporta la corriola. Recentment restaurat.
[edita] Llocs d'interés
- Oliveres mil·lenàries. Les oliveres mil·lenàries existents en el municipi han estat elogiats com veritables monuments viu reflex de la història dels nostres pobles, es troben assenyalats en diferents guies referides a Bell-lloc. Queden uns 10 exemplars d'incalculable valor d'una tradició olivera que ha perdurat en el temps.
- Pinada de la partida de Donvalls. És citada en tríptics i visitada per excursionistes que recorren el camí de Subarra, esquitxat de masies, sínies i fonts naturals com la de Subarra, i fins a de un petit llac artificial anomenta Bassa d'Adrià. Pertany a la Generalitat i està molt pròxima al poble.
- Serra de Subarra. Zona muntanyenca del terme municipal de Bell-lloc (partides de Donvalls, Subarra i el Cuartico) que separa el Pla de l'Arc de la Ribera de Cabanes amb una altitud màxima de 500m però aguts desnivells, de variada vegetació, interessants construccions, diversitat de cultius, i unes impressionants vistes a la mateixa Ribera i a la mar. Les major altures les trobem al Pic de Subarra o al Turó de les Malessesm, superant els 200 metres però no sobrepassant la cota màxima dels 500 metres d'altitud.
- Camí dels romans. Per aquest nom és coneguda aquí la Via Augusta que creua el municipi de nord a sud. Està via està totalment senyalitzada i el seu recorregut oferix interessants vistes de paisatges summament interessants tant en els aspectes rurals i naturals com en els històrics i culturals. Aquest recorregut transcorre pel pla de Bell-lloc entre cultius fins a endinsar-se, en direcció a l'aquest en les muntanyes de Subarra experimentant un preciós canvi d'entorn.
[edita] Festes i celebracions
- Crist de la Pietat. La segona setmana de setembre.
- Festes dels sants Màrtirs. En juliol, amb romiatge a l'ermita i balls.
- Festes patronals. Dedicades a la Verge de l'Assumpció, a Sant Roc i al Sagrat Cor de Jesús. Les celebracions representen la típica festa estival amb actuacions tipus revetlla, "bous al carrer", teatre, elaboració popular de paelles, menjar temàtic (cada any un plat diferent) popular, campionats esportius, etcètera.
- Sant Antoni. Fogueres i benedicció d'animals. A última hora de la tarda es realitza la "matxà", una espècie de desfilada en el qual entre 30 i 60 parelles de genets abillats amb vestits d'època i els seus cavalls engalanats recorren pràcticament totes els carrers del poble. Les fogueres són un ancestral espectacle en el qual cada carrer encén un foc. Posteriorment s'oferix menjar i vi en abundància a pobladors i visitants.
- Fira de Nadal. Mercat nadalent celebrat el 20 de desembre.
- Mostra Belloquina de Productes de la Terra. El mes d'abril se celebra un mercat d'artesania, música tradicional, productes de la terra, exposicions, etc.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Bell-lloc
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||

