Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
| ||||
| Tipus | Entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 120 m | |||
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis[1]) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el segle xix per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).
Aquesta va ser sempre la parròquia menys poblada de les quatre de Santa Cristina d'Aro. Estava formada per masies escampades pel terme. Hi ha dos elements rellevants: l'església de Santa Maria de Bell-lloc, i el baixador de la línia de ferrocarril que enllaçava Sant Feliu de Guíxols i Girona (Bell-lloc - Font Picant).
Transport[modifica]
La carretera provincial que travessa aquest terme, apta per a carruatges, va ser acabada el 1870. El camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols passava a prop, al cantó del Ridaura.
El baixador de Bell-lloc (inaugurat el 1892) disposava de vies en tots dos sentits i una via morta per a càrrega i descàrrega. L'edifici de viatgers es va reforma i se'n va fer un restaurant. Al baixador hi confluïen els camins de Solius, Romanyà i Santa Cristina d'Aro.[1]
Fonts picants[modifica]
En aquests paratges hi brollaven aigües minerals, a les fonts picants de Bell-lloc, Penedes i Salenys. L'empresa comercialitzadora d'aquesta darrera aigua va fer aixecar un edifici davant de l'estació de tren, el 1914.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bell-lloc |