Bellamy (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBellamy
Fitxa
DireccióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióClaude Chabrol i Odile Barski Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMatthieu Chabrol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEduardo Serra Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonique Fardoulis Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 juliol 2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata

Lloc webifcfilms.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1188983 Filmaffinity: 883703 Allocine: 133457 Rottentomatoes: m/1221011-bellamy Letterboxd: bellamy Mojo: bellamy Allmovie: v480116 TCM: 729784 Metacritic: movie/inspector-bellamy TV.com: movies/inspector-bellamy TMDB.org: 15576 Modifica el valor a Wikidata

Bellamy fou l'última pel·lícula dirigida pel realitzador francès Claude Chabrol. La pel·lícula s'inspira en l'assumpte Yves Dandonneau. La pel·lícula surt del desig de Claude Chabrol i Gérard Depardieu de rodar junts, diverses vegades de vacances a Nimes, han decidit doncs rodar una pel·lícula en aquesta ciutat, romana i contemporània alhora on Bellamy hi va néixer. La pel·lícula va ser rodada a Nimes la primavera del 2008 i estrenada l'any següent.

Argument[modifica]

El comissari Bellamy (Gérard Depardieu) passa algunes setmanes de vacances amb la seva dona (Marie Bunel) a la casa natal d'aquesta última, a Nimes. Mentre que es mostra incapaç de mantenir el seu jove germà a la deriva (Clovis Cornillac) i de reafirmar la seva parella que s'esmicola, va en ajuda de Noël Gentil (Jacques Gamblin), un petit estafador que s'amaga en una cambra d'hotel acusat d'homicidi.

Dedicat "als dos Georges" (Georges Brassens i Georges Simenon), aquesta pel·lícula multiplica les referències a aquestes dues fonts d'inspiració: s'hi cantusseja o s'hi xiulen les cançons del primer (del qual es veu igualment la tomba al cementiri marí de Seta, mentre que Georges Brassens és en realitat inhumat al cementiri del Py, a Seta igualment), mentre que el personatge de Bellamy, policia dotat d'empatia, s'assembla estranyament al Comissari Maigret del segon: igual corpulència, igual necessitat de comprendre els criminals sense jutjar-los, mateixes inclinacions per l'alcohol, mateixos mètodes que se surten del normal...

repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]