Bellcaire d'Urgell
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Noguera | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Noguera |
||||
| Gentilici | Bellcairenc, bellcairenca | ||||
| Superfície | 31,4 km² | ||||
| Altitud | 267 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.350 hab. 42,99 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 325900 4625375Coord.: 41° 45′ 40″ N, 0° 54′ 20″ E / 41.76111,0.90556 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Xavier Bergé i Mediavilla (CiU) |
||||
| Codi territorial | 250479 |
||||
Bellcaire d'Urgell és un municipi de la comarca de la Noguera.
Les festes majors del poble són al maig (per Sant Pere Celestí) 19 de maig i el segon dissabte de setembre. La festa major del Pedrís és l'últim diumenge d'abril.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Bellcaire d'Urgell és un municipi de la Noguera situat a la plana regada pel canal d'Urgell i el canal del Sió o Auxiliar d'Urgell, a 267 m. sobre el nivell del mar. Té un terme municipal de 31,4 quilòmetres quadrats que limita amb el termes de Vallfogona de Balaguer (oest), Linyola i Bellvís (sud), Penelles, Bellmunt d'Urgell i Montgai (est) i Balaguer i la Sentiu de Sio (nord) – aquesta zona és més elevada perquè hi ha les serres del Camp (lo Morinyol, 363 m.) i de les Quadres -. La carretera C-53, que l'enllaça Tàrrega (capital de la comarca de l'Urgell) amb Balaguer (capital de la Noguera), passa pel mig de la població. A Bellcaire d'Urgell també acaba la carretera LP-3322 que, tot passant per Linyola, la comunica amb Mollerussa (capital del Pla d'Urgell).
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants (2006) |
|---|---|
| Bellcaire d'Urgell | 1.263 |
| Pedrís, el | 32 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora el Pedrís, i el 1930 es desagrega la Sentiu de Sió i de les masies de Flix (Balaguer). El municipi, des de ja fa alguns anys no lluu la bandera d'Espanya al balcó de l'Ajuntament.
El nom de la població i història [modifica]
L'origen del nom de Bellcaire es objecte de dubte. Podria tenir un origen islàmic, de l'àrab vulgar, Bu-l-khàir, derivat d'Abul-khair, segurament un personatge rellevant vinculat amb la ciutat islàmica de Balaguer però, com altres poblacions que tenen aquest nom, segurament prové d'un "indret bé o bellament escollit". L'any 1091, Ermengol IV, comte d'Urgell, que havia conquerit la zona als musulmans, encomanà al cenobi de Sant Sadurní Màrtir de Tavèrnoles - mitjançant una carta de repoblament - la restauració del lloc i la construcció d'una església en honor a Sant Sadurní màrtir i de Santa Maria mare de Déu. El 31 d'octubre de 1139 es produí el segon intent de repoblació per part del comte Ermengol VI. Els primers habitants de Bellcaire devien dedicar-se al cultiu de cereals i vinya els quals es guardaven en sitges o cups que s'agrupaven en llocs comuns coneguts com a sitjars (d'aquí li ve el nom a la plaça del Sitjar, actualment plaça del Mercat).
Amb la construcció del Canal d'Urgell (1853-1862) la població augmenta i s'acaba la crisi econòmica. L'any 1885 fou construïda una font pública al carrer Major. Després de la Guerra Civil (1936-1939) es van fer les obres importants com van ser l'organització de la cooperativa agrícola, la construcció del dipòsit d'aigua, la bàscula municipal, les escoles, la rectoria i la caserna de la Guàrdia Civil.
En aquesta població va néixer, el 13 d'Abril de 1908, Antonio Badia Andalé, membre de la congregació del germans Maristes (germà Hermógenes Badia). Fou un dels 42 germans afusellats el dia 9 d'Octubre de 1936 davant del Cementiri de Montcada (Barcelona) per membres de la F.A.I. Fou Beatificat per el Papa Benedicte XVII el dia 28 d'Octubre de l'any 2007.
Als anys 60 es va fundar la cooperativa tèxtil Coibesa (1967) i el Centre d'Estudis Urgell (1968) que, posteriorment, es convertirà en l'Institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell. Cal destacar dues indústries de transformació de farratges (La Cooperativa i Transalfals) que estan generant un nombre important de llocs de treball.
Actualment hi ha les fabriques amb més ous de Catalunya.
Llocs d'interès [modifica]
Església de Santa Maria
Edifici de l'Ajuntament
Església de Sant Pere del Pedrís
Monument del novè centenari de fundació de Bellcaire d'Urgell
Campanar de Bellcaire d'Urgell
Creu del terme
Plaça del mercat
Poliesportiu
Empresa Transalfals
Institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell
Curiositats [modifica]
- Josep Pérez i Solé, nat a Bellcaire d'Urgell el 1901, és el besavi per part de pare, d'en Lionel Messi, futbolista del FC Barcelona. Emigrà a Argentina el 1928 i es casà amb Rosa Mateu i Gese d'Os de Balaguer, a qui havia conegut durant el viatge.[2]
- La Joana Ortega i Alemany (visepresidenta del govern) havia passat una part de la seva infantesa a Bellcaire amb els seus pares.
Galeria fotogràfica [modifica]
-
Façana de l'Ajuntament de Bellcaire d'Urgell
-
Monument del novè centenari de fundació de Bellcaire d'Urgell
-
Campanar de Bellcaire d'Urgell
-
Creu del terme
-
Plaça del mercat
-
Poliesportiu
-
Empresa Transalfals
-
Institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Edició de l'ADN de Lleida del 29 de maig de 2009
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellcaire d'Urgell  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Noguera. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
