Bellesguard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bellesguard
Localització: C. Bellesguard, 16-20. 08022 Barcelona
Coordenades: 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.409444,2.126667Coord.: 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.409444,2.126667
Construït: 1900-1909
Arquitecte: Antoni Gaudí
Estil: Modernisme
Administrador: privat
Bé Cultural d'Interès Nacional
Torre Figueres-Bellesguard
Tipus: Monument històric
Declaració: 24/07/1969
Identificador: IPA: 43
BCIN: 39-MH
BIC: RI-51-0003817
Bellesguard situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

La torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, és una casa projectada per Antoni Gaudí i Cornet i construïda entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo (Carrer Bellesguard, 16–20, Barcelona). La casa és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després de molts anys d'haver estat tancada al públic.[1]

Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, i començà el projecte l'any 1900.[2] Al lloc escollit hi havia les restes de la torre de Vallblanc[3] del segle XV, que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà,[2] comprà en 1408 i havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.[3] El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.[4] Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració, escollint l'estil neogòtic català com a forma d'homenatge.[2] L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. El gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.[2]

L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà.[2] Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló (1904),[2] tal com també es pot veure a la Pedrera (1906) i al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.[5]

Durant la guerra civil espanyola va servir d'orfanat, i el seu mobiliari destruït, i a partir de 1945 s'hi instal·là una clínica de ginecologia i obstetrícia.[3]

Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 24 de juliol de 1969. El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l'edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i reforçar l'estructura.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La torre Bellesguard, de Gaudí, oberta al públic». 324, 19/09/2013. [Consulta: 4/11/2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Generalitat de Catalunya, Monuments i llocs d'interès cultural: Casa Figueres. Torre Bellesguard
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Milian, Àlex. Els enigmes de Bellesguard, al descobert. El Temps, 10/09/2013. 
  4. Zerbst, Rainer. Gaudí. Taschen, 1985, p. 239. ISBN 3-8228-2171-3 [Consulta: 25 abril 2011]. 
  5. Craven, Jackie. "Great Buildings - Bellesguard

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellesguard Modifica l'enllaç a Wikidata