Bellesguard
| Bellesguard | |
 |
|
| Localització: | C. Bellesguard, 16-20. 08022 Barcelona |
| Coordenades: | 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.409444,2.126667Coord.: 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.409444,2.126667 |
| Construït: | 1900-1909 |
| Arquitecte: | Antoni Gaudí |
| Estil: | Modernisme |
| Administrador: | privat |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Torre Figueres-Bellesguard | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 24/07/1969 |
| Identificador: | IPA: 43 BCIN: 39-MH BIC: RI-51-0003817 |
 Localització a Barcelona
|
|
La torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, és una casa projectada per Antoni Gaudí i Cornet i construïda entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo (Carrer Bellesguard, 16–20, Barcelona). La casa és de propietat privada i no es pot visitar.
Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, i començà el projecte l'any 1900.[1] Al lloc escollit hi havia les restes d'un palau del segle XV que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà,[1] havia adoptat com a residència estival l'any 1410. El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.[2] Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració, escollint l'estil neogòtic català com a forma d'homenatge.[1] L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. El gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.[1]
L'edifici, construït amb pedra i maó, te molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l´Humà.[1] Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló (1904),[1] tal com també es pot veure a la Pedrera (1906) i al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.[3]
Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 24 de juliol de 1969. El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l'edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i reforçar l'estructura.
-
Bellesguard
-
Façana
-
Porta d'entrada
-
Banc de la porta d'entrada, amb mosaics de Domènec Sugrañes i Gras
-
Banc al jardí
-
Maqueta de Bellesguard, a Catalunya en Miniatura
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Generalitat de Catalunya, Monuments i llocs d'interès cultural: Casa Figueres. Torre Bellesguard
- ↑ Zerbst, Rainer. Gaudí. Taschen, 1985, p. 239. ISBN 3-8228-2171-3 [Consulta: 25 abril 2011].
- ↑ Craven, Jackie. "Great Buildings - Bellesguard
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellesguard  |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
