Bellreguard
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
| Gentilici | Bellreguardí, bellreguardina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 4.069.305,70 € | ||
| Superfície | 2,90 km² | ||
| Altitud | 15 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.697 hab. 1.619,66 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 56′ 44″ N, 0° 09′ 36″ O / 38.94556,-0.16000Coord.: 38° 56′ 44″ N, 0° 09′ 36″ O / 38.94556,-0.16000 | ||
| Distàncies | 73 km de València 3,8 km de Gandia |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Bellreguard i Platja de Bellreguard) 5 PP, 4 PSPV i 2 BLOC-Compromís Jaume Ascó Pastor (PP) |
||
| Codi postal | 46713 |
||
| Festes majors | Del 22 al 23 de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Miquel | ||
| Agermanament |  Bazzano, Itàlia |
||
| Web | |||
Bellreguard és un municipi valencià de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme municipal s'ubica a la plana al·luvial de la Llacuna, a l'Horta de Gandia i al sud de la ciutat, entre les estribacions de la serra Gallinera i la mar Mediterrània.
El terme es divideix en dos parts separades entre si pel terme municipal de Miramar, que separa el poble i el nucli de la platja.
Límits [modifica]
| Gandia | Guardamar de la Safor | |
| Almoines |  |
Miramar |
| Rafelcofer | L'Alqueria de la Comtessa | Palmera |
Nuclis [modifica]
A més del nucli de població principal connurbat amb l'Alqueria i Palmera, el terme compta amb l'important nucli costaner de la Platja de Bellreguard que a l'estiu duplica la seua població.
Accés [modifica]
La carretera N-332 creua de nord a sud el nucli principal de Bellreguard, comunicant el municipi amb Gandia i servint com a nexe d'unió amb els municipi de l'Alqueria de la Comtessa i Palmera, amb els quals forma una connurbació. Per a accedir a la platja cal prendre la comarcal CV-673 que surt de Bellreguard i va directament al nucli costaner.
Història [modifica]
Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Roís de Corella. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins al segle XIX. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en què assoleix la independència. El 1565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació a mitjan segle XVII la població era només de 52 llars. Des de 1624, any en que comencen els registres parroquials de la població, i fins a 1659, la procedència dels forasters que casaren a Bellreguard eren altres poblacions de la pròpia comarca de La Safor (46 contraents), altres comarques del Regne de València (29), Balears (1), i França (2); havent també 23 contraents de procedència desconeguda (segons les dades publicades a la pàgina 149 de l'obra "L'antic règim demogràfic a una comunitat rural: Bellreguard (1609-1919)", de V.Casanova Miret, V.Muñoz Carbonell, i F.Puig Muñoz. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, finalment, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle XVIII i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.869 | 3.719 | 3.761 | 3.764 | 3.760 | 3.734 | 3.780 | 3.893 | 3.991 | 4.349 | 4.736 |
Economia [modifica]
La seua activitat econòmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles XVI i XVII el cultiu del canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle XX es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fàbriques de mobles i licors --aiguardents-- la indústria gira en torn a la manipulació de la taronja --fàbriques d'envasaments, magatzems--. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Miguel Muñoz Molio | Independents |
| 1983 - 1987 | Joaquín R. Muñoz Femenía | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Josep Seguí Avargues | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Josep Seguí Avargues | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Josefa Bonet Millet | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Francesc Avargues Gadea | BLOC |
| 2003 - 2007 | Facund Puig Muñoz | BLOC |
| 2007 - 2011 | Pere Cremades Simó | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Jaume Ascó Pastor | PP |
Monuments [modifica]
- Església de Sant Miquel aixecada sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle XX.
- Necròpoli àrab descoberta en 1984
Festes i celebracions [modifica]
La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les Festes majors on es característic el personatge dels Pedacets els quals, granera en mà, treuen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les processons es balla el Ball de la Pandereta i el Ball de la Forca de Bellreguard, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar les Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que són el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exèrcits al poble!.
No menys interessant és la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist (1952), la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" (1954) i la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia (1959). Totes tres confraries organitzades alhora sota la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard [1992]. Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins la processó de l'Enterro de Divendres Sant, o més recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genuí personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Ròssiga.
Gastronomia [modifica]
Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l'arròs al forn, l'arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arròs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb péssols i ou dur amb llonganissa. Però si el que volem són dolços, la llarga tradició sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glòria, els rollets d'ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.
Fills il·lustres [modifica]
- Salvador Canet García (Bellreguard, 1943) va ser un ciclista professional entre 1967 i 1973.
- Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard 1947-2007), investigador i divulgador en el camp de l'etnobotànica.
Agermanaments [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellreguard  |
- Filà Albardins de Bellreguard
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Galeria Fotos
- Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" de Bellreguard
- Ajuntament de Bellreguard
|
|||||
