Beloniforme
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Llegiu el text |
||||||||||
Els beloniformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis i acantopterigis.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- La majoria són peixos de mida mitjana.
- Cos molt allargat.
- Mancats de radis espinosos a les aletes.
- Línia lateral ínfera.
- Escates cicloides.
- Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
- Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]
[modifica] Alimentació
Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]
[modifica] Hàbitat
La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]
[modifica] Costums
Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]
[modifica] Taxonomia
La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:
[modifica] Principals espècies als Països Catalans
- Belone belone (agulla)
- Cypselurus heterurus (verat volador, peix volador)
- Dermogenys pusillus
- Exocoetus volitans (orenyola, orenol, peix volador, exocet)
- Scomberesox saurus (trumfau)
- Strongylura acus (agulla imperial)[6]
[modifica] Referències
- ↑ FishBase
- ↑ Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
- ↑ 3,0 3,1 Lovejoy, N; Iranpour, M; Collette, B. «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, vol. 44, pàg. 366–377.
- ↑ Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
- ↑ ZipCodeZoo.com (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ ITIS (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ NCBI (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB.NET
- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
[modifica] Bibliografia
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
[modifica] Enllaços externs
- Fauna Europaea (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)