Beloniforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Beloniformes
Eocè - actualitat[1][2]
Exocoetus volitans
Cheilopogon exsiliens
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Ordre: Beloniformes
Famílies

Llegiu el text

Els beloniformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis i acantopterigis.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La majoria són peixos de mida mitjana.
  • Cos molt allargat.
  • Mancats de radis espinosos a les aletes.
  • Línia lateral ínfera.
  • Escates cicloides.
  • Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
  • Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]

Costums[modifica | modifica el codi]

Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:

Principals espècies als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. FishBase
  2. Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
  3. 3,0 3,1 Lovejoy, N. «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, vol. 44, 2004, pàg. 366–377.
  4. Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
  5. ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. 6,0 6,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  7. FishBase (anglès)
  8. ITIS (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. NCBI (anglès)
  11. BioLib (anglès)
  12. AQUATAB.NET
  13. MarineSpecies.org (anglès)
  14. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  15. The Taxonomicon (anglès)
  16. Catalogue of Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]