Belzebú

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Belzebú, dibuixat per Collin de Plancy per al seu Dictionnaire infernal (París, 1863).

Belzebú o Beelzebub (més adequadament Ba‘al Zevûv o Ba‘al Zəvûv, en hebreu בעל זבוב, amb moltes variants) era el nom d'una deïtat filistea adorada en èpoques bíbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradició cristiana.

[edita] Descripció

El nom del qual es deriva Belzebú és belcebu, que significa literalment "El Senyor de les Mosques"; aquest nom era usat pels hebreus com una manera de burla envers els adoradors de Baal, basant-se en què en els temples de Baal la carn dels sacrificis es deixava podrir, per la qual cosa aquells llocs estaven infestats de mosques.

La seva aparença és de vegades colossal; té el rostre inflat, coronat amb una cinta de foc, cornut, negre i amenaçador, pelut i amb ales de ratapinyada.

[edita] En la demonologia

En la literatura cristiana es va usar per a designar un dimoni, d'acord amb el costum de representar deïtats alienes en forma maligna. Segons l'autor, és un altre nom de Satanàs, o un dimoni menor.

L'escriptor anglès i Premi Nobel de literatura William Golding va escriure una extraordinària novel·la al·legòrica de la condició de l'home: obligat a construir un ordre, caigut en la confusió, la temptació i el mal, i rescatat en el final dels temps per Déu: Senyor de les mosques, el nom de Belzebú, que en la novel·la és representat plàsticament pel cap d'un porc salvatge, clavat en una pica en una clariana d'un bosc, i cortejat per milers de mosques que revolegen al seu voltant mentre es va podrint. Al relat bíblic, el dimoni assumeix diversos noms que corresponen a diferents manifestacions de la seva maldat i de les temptacions de pecat que ens ofereix de manera incessant. En la tradició judeocristiana hi ha des del dimoni dels diners, Mammon, fins al que produeix olors fètides, Belial. Amb freqüència és denominat Satanàs, i també Llucifer, i tants altres noms i especialitzacions en el mal com va crear, amb fins didàctics, la imaginació dels predicadors. Aquest semidéu rarament vagava per la Terra; sempre es va mantenir distant. Es diu que al seu temple violava nenes que eren portades per esclaus.

[edita] Vegeu també