Bembo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bembo
Bembo font.svg
Estil Regular, bold, bold italic, italic
Classificació VOX-ATypI: Garalda
Francis Thibaudeau: elzeviriana (romana antiga)
Dissenyadors Stanley Morison
Per encàrrec de Monotype
Editor/distribuïdor Monotype Imaging
Data de creació 1929
Foneries re-publicadores Monotype Imaging
Disseny basat en tipus de Francesco Griffo per a Aldus Manutius (1495-1499)
Variacions Adobe Bembo
Marca registrada per Monotype Imaging
Exemple
Exemple

Bembo és un tipus de lletra creat el 1929 per Monotype, en el marc d'una etapa, els anys 1920, en la que aquesta empresa anglesa va reeditar diferents tipus de lletres històriques. A més de la Bembo es crearen famílies i fonts tipogràfiques com la Bodoni, Garamond, Baskerville i Fournier. L'empresa Monotype, amb Stanley Morison com a consultor tipogràfic al capdavant d'aquest gran projecte, va augmentar enormement la riquesa tipogràfica de l'època, guanyant notorietat com a proveïdora de fonts tipogràfiques.

Marc històric[modifica | modifica el codi]

La reedició de la Bembo duta a terme el 1929 per Monotype pren com a referència una lletra utilitzada l'any 1495 per la impremta de Aldus Manutius a Venècia. El disseny d'aquesta Romana antiga, encarregada per Aldus Manutius i tallada per Francesco Griffo va ser utilitzada per primer cop per imprimir el llibre del encara jove poeta humanista Pietro Bembo, "Petri Bembi de Aetna Angelum Chalabrilem liber".

El disseny de Griffo més harmoniós i lleuger, comparat amb les romanes fetes anteriorment, es distingia per un llegibilitat més gran, i el que començà com un tipus per imprimir un humil tractat de 60 pàgines, en poc temps va arribar fins a París, on Claude Garamond ajudà a estendre la Bembo a Alemanya, Holanda i la resta d'Europa.

Tres anys més tard s'amplià el tipus Bembo introduint els caràcters de caixa alta, tallats per Francesco Griffo, fins al moment s'havien estat utilitzant tipus d'altres sèries tipogràfiques.

La segona versió del tipus Bembo arribà el 1499 i s'emprà per imprimir el llibre de Francesco Colonna Hypnerotomachia Poliphili publicat per Aldus Manutius i traduït a l'anglès el 1499.

Per altra banda cal remarcar que el tipus de lletra Bembo va inspirar la creació de molt tipus humanístics duran el segle XV com la Garamond influint notablement en tipus creats en segles posteriors.

Quan en 1920 la companyia Monotype va voler reeditar el tipus Bembo, partiren d'un tipus de lletra considerat de gran bellesa tipogràfica extreta de llibres i materials originals impresos per Aldus per assentar les bases de la família Bembo que coneixem. En aquest proses creatiu, la falta de caràcters en cursiva els portà a buscar la inspiració en un llibre de Giovanni Tagliente imprès el 1524.

Anatomia del tipus Bembo[modifica | modifica el codi]

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

  • Modulació obliqua.
  • Contrast mig entre els traços amples i els fins.
  • Ascendent obliqua traçats terminals en els peus de les lletres de caixa baixa.
  • Pes i color mig en la seva aparença general.
  • Traçats d'acabament enquadrat més lleugers que les de tipus Humanístics.
  • Filet horitzontal de la "e" de caixa baixa.
  • Caixa alta més baixa que les ascendents de caixa baixa.

Esquema[modifica | modifica el codi]

Esquema

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

«Letrag» (en Castellà). [Consulta: 21 octubre 2010].

«Monotype fonts» (en Anglès). [Consulta: 23 octubre 2010].

«Enciclopedia Tipográfica» (en Castellà). [Consulta: 23 octubre 2010].

«Anatomia del tipo» (en Castellà). [Consulta: 21 octubre 2010].