Benó de Meissen
 Pintura del bisbe |
|
| bisbe i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Benno |
| Naixement | ca. 1010 Saxònia (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Defunció | 16 de juny de 1106 o 1107 Meissen (Saxònia) |
| Enterrament | Catedral de Munic (Baviera, Alemanya) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | 1523, Roma per Adrià VI |
| Lloc de pelegrinatge | Munic |
| Festivitat | 16 de juny |
| Fets destacables | Bisbe de Meissen |
| Iconografia | Com a bisbe, amb un peix a la mà que té dues claus a la boca |
| Patronatge | Munic, diòcesi de Dresden-Meissen, pescadors |
Benó de Meissen, en llatí Benno (Saxònia, 1010 - Meissen, 16 de juny de 1106) fou un monjo alemany, bisbe de Meissen. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Benó havia nascut en una família noble de Saxònia cap al començament del segle XI. En 1028 es féu monjo i en 1040 fou ordenat sacerdot; el 1062 apareix citat com a capellà de Goslar i en 1066 fou nomenat bisbe de Meissen per l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Durant la guerra entre els saxons i l'emperador, Benó donà suport als seus compatriotes, tot i no prendre part activa en el conflicte. Encara i així, els soldats imperials envaïren Meissen i la saquejaren, empresonant el bisbe. Obtingué la llibertat en 1078, fent jurament de fidelitat a Enric IV. Donà suport, però, al rebel Rodolf de Suàbia i, en 1085, al papa Gregori VII (1073-1085) en la Querella de les investidures. Enric IV, llavors, el féu destituir a la Dieta de Magúncia i el substituí a la seu per Fèlix, el mateix 1085. Segons la llegenda, en marxar de Meissen, Benó llençà les claus de la catedral al riu Elba; quan, anys després, va tornar, en anar a menjar un peix comprat al mercat, hi trobà les claus i les recuperà.
A la mort del papa, Benó anà a Itàlia i prestà obediència a Guibert, proclamat antipapa Climent III amb el suport d'Enric IV, recuperant així el bisbat. En 1097, però, reconegué el papa Urbà II com a legítim.
Probablement morí cap al 1106 o 1107. Va treballar molt per a la seva diòcesi, on va reformar la disciplina eclesiàstica segons el model d'Hildebrand, i la féu pròspera materialment.
Veneració [modifica]
El 1285, el seu cos fou col·locat en una urna en l'altar de la catedral de Meissen, i començaren a atribuir-se-li miracles. Els canonges de Meissen i Jordi, duc de Saxònia, començaren una campanya per a la canonització de Benó al final del segle XV: això donaria prestigi al capítol i, per al duc, serviria de model per a la seva desitjada reforma de l'Església. Fou canonitzat en 1523 per Adrià VI. La cerimònia d'exhumació de les relíquies donà per a que Martí Luter escrigués un pamflet contrari al culte als sants, que fou contestat per un altre de Hyeronimus Emser.
Quan el protestantisme s'imposà a Saxònia, la tomba de Benó fou destruïda en 1539. El bisbe Joan VIII en salvà les relíquies i les portà al seu castell de Stolp, d'on passaren a Wurzen i, finalment a la Frauenkirche, la catedral de Munic, on es troben avui dia, juntament amb altres relíquies del sant, com el seu bàcul i la capa pluvial.
Fou proclamat patró de Munic i, més tard, de la diòcesi de Dresden-Meissen. És patró dels pescadors.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benó de Meissen |
