Benó de Meissen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Benó de Metz».
sant Benó de Meissen

Pintura del bisbe
bisbe i confessor
Nom secular Benno
Naixement ca. 1010
Saxònia (Sacre Imperi Romanogermànic)
Defunció 16 de juny de 1106 o 1107
Meissen (Saxònia)
Enterrament Catedral de Munic (Baviera, Alemanya)
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització 1523, Roma per Adrià VI
Lloc de pelegrinatge Munic
Festivitat 16 de juny
Fets destacables Bisbe de Meissen
Iconografia Com a bisbe, amb un peix a la mà que té dues claus a la boca
Patronatge Munic, diòcesi de Dresden-Meissen, pescadors

Benó de Meissen, en llatí Benno (Saxònia, 1010 - Meissen, 16 de juny de 1106) fou un monjo alemany, bisbe de Meissen. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Meissen i la seva catedral

Benó havia nascut en una família noble de Saxònia cap al començament del segle XI. En 1028 es féu monjo i en 1040 fou ordenat sacerdot; el 1062 apareix citat com a capellà de Goslar i en 1066 fou nomenat bisbe de Meissen per l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.

Durant la guerra entre els saxons i l'emperador, Benó donà suport als seus compatriotes, tot i no prendre part activa en el conflicte. Encara i així, els soldats imperials envaïren Meissen i la saquejaren, empresonant el bisbe. Obtingué la llibertat en 1078, fent jurament de fidelitat a Enric IV. Donà suport, però, al rebel Rodolf de Suàbia i, en 1085, al papa Gregori VII (1073-1085) en la Querella de les investidures. Enric IV, llavors, el féu destituir a la Dieta de Magúncia i el substituí a la seu per Fèlix, el mateix 1085. Segons la llegenda, en marxar de Meissen, Benó llençà les claus de la catedral al riu Elba; quan, anys després, va tornar, en anar a menjar un peix comprat al mercat, hi trobà les claus i les recuperà.

A la mort del papa, Benó anà a Itàlia i prestà obediència a Guibert, proclamat antipapa Climent III amb el suport d'Enric IV, recuperant així el bisbat. En 1097, però, reconegué el papa Urbà II com a legítim.

Probablement morí cap al 1106 o 1107. Va treballar molt per a la seva diòcesi, on va reformar la disciplina eclesiàstica segons el model d'Hildebrand, i la féu pròspera materialment.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Frauenkirche de Munic, on hi ha les relíquies de Benó.

El 1285, el seu cos fou col·locat en una urna en l'altar de la catedral de Meissen, i començaren a atribuir-se-li miracles. Els canonges de Meissen i Jordi, duc de Saxònia, començaren una campanya per a la canonització de Benó al final del segle XV: això donaria prestigi al capítol i, per al duc, serviria de model per a la seva desitjada reforma de l'Església. Fou canonitzat en 1523 per Adrià VI. La cerimònia d'exhumació de les relíquies donà perquè Martí Luter escrigués un pamflet contrari al culte als sants, que fou contestat per un altre de Hyeronimus Emser.

Quan el protestantisme s'imposà a Saxònia, la tomba de Benó fou destruïda en 1539. El bisbe Joan VIII en salvà les relíquies i les portà al seu castell de Stolp, d'on passaren a Wurzen i, finalment a la Frauenkirche, la catedral de Munic, on es troben avui dia, juntament amb altres relíquies del sant, com el seu bàcul i la capa pluvial.

Fou proclamat patró de Munic i, més tard, de la diòcesi de Dresden-Meissen. És patró dels pescadors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benó de Meissen