Ben Hecht

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Quill-Nuvola.svg
Ben Hecht
Ben Hecht (1919)
Ben Hecht (1919)
Naixença: 28 de febrer de 1894
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 18 d'abril de 1964 (als 70 anys)
Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Mary Armstrong (1916-1926)
Rose Caylor (1925-1964)
Premis Oscar
Millor guió original
1929 - Underworld
1936 - The Scoundrel
Fitxa sobre Ben Hecht a IMDb

Ben Hecht (Nova York, 28 de febrer de 1894 − Nova York, 18 d'abril de 1964) va ser un guionista i escriptor estatunidenc. Va ser un dels més famosos i prolífics guionistes de Hollywood.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ben Hecht va néixer a Nova York el 1894, de pares immigrants jueus. Va tenir una infantesa i una joventut bastant mogudes i no va fer més que estudis molt irregulars. Tenia com a avi patern un vell talmudista erudit però va ser sobretot criat per dues ties que, no tenint fills, van disputar als seus pares la direcció de la seva educació. Traslladant-se a Chicago, s'hi va quedar fins als 12 anys i va estudiar violí amb bastant èxit per donar un recital. La seva família es va instal·lar llavors a Racine a Wisconsin a la vora del llac Michigan.

Pensava a entrar a la universitat quan un amic del seu pare li va proposar una feina de periodista que accepta. Des dels 17 anys escriu novel·les pel Chicago Journal i 6 mesos més tard, gràcies a la seva fantasia tan intrèpida com imperturbable i a la seva imaginació fecunda i sense escrúpols, esdevé el primer periodista d'aquesta publicació. Als 25 anys, el 1919, amplia el seu horitzó anant a Alemanya i a Rússia com a corresponsal estranger de 75 diaris entre els quals el Daily News i el Globe. A la seva tornada es va intentar escriure novel·les, començant amb esclat amb "Erik Dorn"; des del començament dels anys 1920, es converteix en un novel·lista satíric d'èxit.

Després d'una laboriosa retirada de quatre anys, reapareix el 1931 amb una nova novel·la Un jueu enamorat, la seva obra mestra, d'opinió unànime, que va triomfar a tots els països de llengua anglesa. És contactat per Josef von Sternberg que li confia el guió de Underworld, pel·lícula que va inspirar les primeres pel·lícules sonores de gàngsters, com Scarface de la qual va ser el guionista, i va permetre a Ben Hecht rebre el seu primer Oscar al millor guió original.[1]Aquest fals cínic va ser un dels guionistes de Howard Hawks, Otto Preminger, Henry Hathaway o d'Alfred Hitchcock i de l'enlluernant Lluna nova (His Girl Friday).

És l'autor de l'obra teatral The Front Page adaptada a la pantalla per Billy Wilder el 1974. És igualment conegut per al seu compromís sionista i per al seu llibre Perfidy, que carrega contra el notable jueu hongarès Rudolf Kastner que va negociar la tramesa a Suïssa de 1600 jueus hongaresos a canvi d'un rescat i el manteniment de la resta de la comunitat en la ignorància de l'holocaust que l'esperava.[2]

Filmografia [3][modifica | modifica el codi]

Cita[modifica | modifica el codi]

«Una de les millors coses que el populatxo mai no ha fet va ser la crucifixió de Crist. Intel·lectualment va ser una acció esplèndida; però va ser confiada al populatxo que la va realitzar imperfectament. Si se m'hagués encarregat, jo, d'executar Crist, ho hauria fet de manera diferent. Vegem: el que hauria fet, jo, és d'enviar-lo a Roma per ser devorat pels lleons. De carn picada mai no haurien pogut fer un salvador...» (Font: Inventari en "Christian Nationalist Cruzade", Los Angeles, California).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ben Hecht, premis». Imdb.
  2. «Biografia de Ben Hecht». The New York Times.
  3. «Filmografia de Ben Hecht». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben Hecht Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema