Ben Vautier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benjamin Vautier

Benjamin Vautier, més conegut com a Ben Vautier (Nàpols, Itàlia, 18 de juliol de 1935), és un artista plàstic italià. La seva activitat l'ha portat a ser un agitador públic, crític d'art, poeta, fotògraf, pintor, decorador i editor de llibres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1970 Ben digué que somniava ser un artista sense biografia. Immediatament després, va admetre que era gairebé impossible, atès que l'art "è sempre ego". Benjamin Vautier va néixer a Nàpols el 1935, on va passar els primers cinc anys de la seva vida. De mare occitano-irlandesa i pare franco-suís, l'artista va viure a Turquia, Egipte, Grècia i Itàlia. El 1949 Ben i la seva mare es traslladen a Niça, ciutat on viu i treballa actualment. Amb quinze anys començà a treballar en una llibreria, i va ser aleshores que va decidir "perquè la bellesa sigui bella és imprescindible que escandalitzi o hagi escandalitzat". Temps després Ben començà a tenir amistat amb diversos artistes, sobretot amb els que passarien a formar l'anomenada "escola de Niça". Durant aquells anys va trobar-se amb Fontan, Malaval, Yves Klein i Arman. Deixà la llibreria i obrí una petita papereria, després una botiga de discs d'ocasió. Un dia decidí transformar-la en una obra d'art, i per això va decorar la façana amb una immensa acumulació d'objectes heteròclits. A partir d'aleshores, la seva biografia és inseparable de la seva obra.

El 1959 es casà amb Jacqueline Robert, una gran entusiasta del "Nouveau réalisme", d'Yves Klein i de Marcel Duchamp. Aquell any, Ben va escriure una llarga carta a Daniel Spoerri, que més endavant esdevindria el primer manuscrit de la seva revista "Ben Dieu". En aquella publicació, l'artista desenvolupà la seva teoria del "Nouveau Art". El 1961 afirmà que sentia enveja de Manzoni, qui signava els seus excrements i li havia robat la idea de les escultures vivents. Un any després la carta va donar fruits: l'artista fou convidat per Spoerri a la "Misfits Fair" de Londres. És el moment dels "Mail Art", en què es barregen poesia, apropiació i megalomania. Allà hi conegué George Maciunas, qui li parlà de Fluxus i el convidà a unir-se al grup, famós pels seus happenings, sessions de teatre i concerts.

El 1964 viatjà a Nova York per trobar-se amb George Brecha, atès que estava decebut pel "Nouveau réalisme", que trobava massa comercial, i s'estimava més les idees de Fluxus. En tornar, fou convidat a participar al festival d'expressió lliure de Jean-Jaques Lebel. El 1965 fou l'any de les "accions de carrer"; publicà una revista que titulà "Tot" i distribuí els pamflets "M'agrada i ataco". Continuà desenvolupant la seva idea dels poemes cal·ligrafiats en acrílic blanc sobre negre, amb elements propis dels còmics. La seva cal·ligrafia senzilla i els seus cèlebres missatges curts i directes es convertiren en el seu tret més significatiu. Els anys vuitanta portaren el minimalisme i l'art conceptual. La reacció de Ben fou la figuració lliure, un moviment d'art figuratiu caracteritzat per la manca del respecte a les regles clàssiques, l'ús de materials heteròclits i els colors discordants.