Benafer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benafer
Bandera de Benafer Escut de Benafer
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Benafer respecte del País Valencià Localització de Benafer respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Benafer, Benafera
Predom. ling. Castellà
Superfície 17,03 km²
Altitud 587 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
169 hab.
9,92 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 04″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.93444°N,0.57750°O / 39.93444; -0.57750Coord.: 39° 56′ 04″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.93444°N,0.57750°O / 39.93444; -0.57750
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 1 PP
Rafael Bolos Navarro (PSPV) (2011)
Codi postal 12449
Codi territorial 12024
Festes majors San Salvador
Primera quinzena d'agost
Web

Benafer és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Caudiel, Xèrica, Pina i Viver. Benafer és al curs alt del riu Palància, entre aquest i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal amb un perímetre molt irregular.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers indicis de poblament corresponen als jaciments ibers de Sant Roc i El Castillejo. Com el seu topònim indica el poble és de fundació àrab i després de la conquesta va mantenir la població musulmana fins que en 1368 arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella foren expulsats. En aqueix any va rebre carta pobla, que es va veure completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Iñigo de Valterra, el 1379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el s.XV és de la família Exarchs, el 1611 de la família Cucaló i a la meitat del s. XVIII era son senyor Joaquim Castellví. Després de la guerra de 1936-1939 el poble fou reconstruït.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 142 145 167 179 179

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia. Cultiu d'ametllers, oliveres i cireres en la seva majoria. Compte a més amb secador de pernils, una granja de pollastres ecològics i empreses de construcció i diversos serveis mes.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Torres Estal UCD
1983 - 1987 Joaquín Torres Estal AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ramón Estal Aliaga PP
1995 - 1999 Jose Ibañez Sanjuan PP
1999 - 2003 Jose Ibañez Sanjuan PP
2003 - 2007 Peregrín Marco Martínez GIB (Grupo Independiente de Benafer)
2007 - 2011 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE
Des del 2011 Rafael Bolos Navarro PSPV-PSOE

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Cova Cerdaña. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de vernís negre àtic datable a finals del segle IV. Se subratlla el seu caràcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot això lligat a la fecunditat.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Església de la Transfiguració del Senyor. Del segle XVII. Amb talla xurrigueresca.
  • Plaça de l'Ajuntament. Magnífic exemple de la reconstrucció realitzada per Regions Devastades després de la guerra civil.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benafer Modifica l'enllaç a Wikidata