Benafigos

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benafigos
Bandera de Benafigos Escut de Benafigos
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Benafigos respecte del País Valencià Localització de Benafigos respecte de l'Alcalatén


Municipi de l'Alcalatén
Vista de Benafigos després d'una nevada
Vista de Benafigos després d'una nevada
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Alcalatén
Castelló de la Plana
Gentilici Benafiguer, benafiguera
Predom. ling. Valencià
Superfície 35,6 km²
Altitud 945 m
Població (2007)
  • Densitat
178 hab.
5 hab/km²
Coordenades 40° 16′ 35″ N 0° 12′ 34″ OCoordenades: 40° 16′ 35″ N 0° 12′ 34″ O
Distàncies 130 km de València
55 km de Castelló de la Plana
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Benafigos, Partida de Dalt i de Baix)
5 PSPV
Jeremías Safont Pons (PSPV)
Codi postal 12134
Festes majors Setembre

Benafigos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

El seu terme municipal, de 35,6 quilòmetres quadrats es troba situat al nord de la comarca, llindant amb els municipis de Culla, Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa. A una altura de 945 m des d'on tenim una magnífica vista des d'on podem apreciar gran quantitat de pobles i masos (Ares del Maestrat, Atzeneta, la Torre del Castell de Culla, Vilafamés, Vistabella del Maestrat, Vila-real o Borriana i el seu port) inclús, en dies clars, la mar Mediterrània amb les Illes Columbretes.

Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts (la de Dalt, la de Darrere i la de Baix; les tres amb magnífica qualitat d'aigua) i cims com el Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) o el Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.

[edita] Clima

El clima és continental, amb hiverns freds i estius més o menys calorosos durant el dia, i molt suaus i agradables durant la nit, però més bé curts.

Les quantitats de pluja són molt més altes que la mitjana Provincial i el fenomen més destacable es el vent (degut a que Benafigos, en estar construït al cim de la muntanya, està exposat i obert als 4 vents), que durant l'hivern no para de bufar (hi ha dies que se superen els 100 km/h).

A l'hivern, les precipitacions són en forma de neu. Destacar també les famoses rosades en els dies que està ras i que fan caure les temperatures dels termòmetres en picat.

Durant l'estiu fa calor de dia, però per les nits la temperatura és agradable. Un dels fenòmens destacats durant l'estiu són les tronades. Es desenvolupen de sobte i solen descarregar amb força. Els trons sonen molt forts i l'aparell elèctric sòl ser considerable.

Apuntar que en els últims anys han produït gran nombre d'incendis.

[edita] Història

Apareix com a alqueria del terme de Culla i, veient la inaccessibilitat del lloc, és fàcil deduir que la seua fundació obeiria a necessitats militars. Va pertànyer a la Setena de Culla tota l'època medieval i moderna. Des del 1235 formava part del senyoriu de Balasc d'Alagon i, a partir de la dècada de 1240, passa a mans de la seua filla, Constança i l'home d'aquesta, Guillem d'Anglesola. Es desconeix la data de la carta de població però ja apareix citada en la d'Atzeneta, de 1272. El 1303 és venuda amb la resta de la setena a l'orde del Temple; el 1319 passa al senyoriu de la de Montesa.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Benafigos entre els anys 1320 i 2006.
Evolució demogràfica de Benafigos
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
279 253 251 238 218 206 194 186 195 190 178

[edita] Economia

L'economia es basa en l'agricultura. La superfície cultivada és només de 506 hectàrees, el que significa el 14% de la superfície total del terme (on el regadiu és quasi insignificant).

Els principals cultius històrics són: els cereals, el raïm, l'olivera i la creïlla. Actualment destaquen l'avellana, l'ametlla i l'olivera.

[edita] Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979-1983 Heredio Rovira Domingo UCD
1983-1987 Heredio Rovira Domingo PDL
1987-1991 Heredio Rovira Domingo CEV
1991-1995 Heredio Rovira Domingo PSPV-PSOE
1995-1999 Heredio Rovira Domingo PSPV-PSOE
1999-2003 Heredio Rovira Domingo PSPV-PSOE
2003-2007 Jeremías Safont Pons PSPV-PSOE
2007-2011 Jeremías Safont Pons PSPV-PSOE

[edita] Monuments i llocs d'interés

  • Església de Sant Joan Baptiste. Data del segle XIII, amb estil Corinti i ampliada posteriorment. Al seu interior es poden apreciar arcs Gòtics amb un bon estat de conservació. La part frontal, datada al segle XVII, ha sigut reformada l'any 2003. Es diu que és la tercera en antiguitat de la província de Castelló.
  • Ermita del Sant Crist del Calvari. Del 1749, situada a l'entrada del poble.
  • Santuari de la Mare de Déu de l'Ortisella. Construïda el 1566 i dedicada a la Patrona de Benafigos, la Mare de Déu de l'Ortisella, situada a 1,3 Km. del poble. Al voltants del Santuari es pot gaudir de magnifics espais per a l'esbarjo.

[edita] Festes i celebracions locals

  • Pasqua de Pentecosta. L'1 de maig se celebra amb un romiatge a la Fogaseta de l'Ortisella.
  • La Matxà de Sant Antoni. El 16 de gener.
  • Sant Joan. El 24 de juny.
  • Mare de Déu de l'Ortisella. Se celebra el 8 de setembre.

[edita] Enllaços externs