Benassal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benassal
Benasal
Escut de Benassal
(En detall)
Localització

Localització de Benassal respecte del País Valencià Localització de Benassal respecte de l'Alt Maestrat


Municipi de l'Alt Maestrat
El carrer de Culla, amb la torre de la Presó
El carrer de Culla, amb la torre de la Presó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Maestrat
Mancomunitat Turística del Maestrat
Castelló de la Plana
Gentilici Benassalenc, benassalenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 79,58 km²
Altitud 830 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.195 hab.
15,02 hab/km²
Coordenades 40° 22′ 47″ N, 0° 08′ 34″ O / 40.37972°N,0.14278°O / 40.37972; -0.14278Coord.: 40° 22′ 47″ N, 0° 08′ 34″ O / 40.37972°N,0.14278°O / 40.37972; -0.14278
Distàncies 137 km de València
65 km de Castelló de la Plana
16 km de Albocàsser
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Benassal i Font d'En Segures)
5 PP i 4 PSPV
Baudillo Martinez Monferrer (PP) (2007)
Codi postal 12160
Codi territorial 12026
Festes majors Sant Cristòfol i Sant Roc
Agost
Fira tradicional Mostra de Ramaderia.
Web

Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Les localitats limítrofes són: Vilafranca, Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Culla i Vistabella del Maestrat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

De relleu complicat, amb una àmplia plataforma de calcàries cretàciques amb suaus plecs tallats per rius i barrancs, destacant el riu Montlleó al sud del poble o la Rambla Carbonera al nord. Benassal també és coneguda per les excel·lents aigües de la Font d'en Segures indicades, des de temps antics, per a curar distintes afeccions.

Història[modifica | modifica el codi]

Possiblement l'origen de Benassal siga musulmà i el seu topònim, Avinassal, significaria "el fill del meler". Històricament va formar part de la nomenada tinença de Culla, per això fou senyoriu de Balasc d'Alagó per cessió de Jaume I (1208-1276) en 1235; el senyor donà carta pobla el 3 de gener del 1239 al lleidatà Berenguer de Carratalà qui poblà amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Aleshores passà a la filla de Balasc, Constança i al seu marit Guillem d'Anglesola. Son fill va vendre tot el terme el 1303 a l'orde del Temple i, en dissoldre's aquesta, s'incorporà al senyoriu de l'orde de Montesa que es va encarregar d'emmurallar-la; roman sota domini de l'orde fins a 1592 en què s'incorpora a la Corona. En el segle XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la guerra de Successió fou partidària de Felip V (1683-1746) i en el XIX fou zona d'actuació carlina.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010
1.497 1.444 1.428 1.405 1.416 1.388 1.413 1.385 1.340 1.346 1.297

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia ha estat tradicionalment ramadera. També abasta importància el balneari de Font En Segures i l'envasament de les seues aigües. L'artesania es concreta en la manufactura del vímet, una vegada desaparegudes la del ferro, les espardenyes i els teixits.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Pitarch Pitarch UCD
1983 - 1987 Juan Beltrán Ferrando AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Juan Beltrán Ferrando AP
1991 - 1995 Plácido García Pitarch PP
1995 - 1999 Plácido García Pitarch PP
1999 - 2003 Emilio Tena Salvador PP
2003 - 2007 Rafael Francisco Fuentes García PSPV
2007 - 2011 Baudillo Martinez Monferrer PP
Des del 2011 n/d n/d

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Cúpula de l'Assumpció i arc de la Mola
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. De finals del segle XVII.

Tot i quedar parcialment destruïda per un bombardeig durant la guerra civil, conserva una bona portada barroca (de 1677). Consta de planta d'una nau amb capelles laterals, creuer i torre quadrada situada en els peus al costat epístola. En el tresor parroquial s'exposa una important col·lecció d'ornaments religiosos gòtics i platerescs, així com d'orfebreria. En la capella deu visitar-se una "Últim Sopar" que va realitzar en ferro l'escultor de Terol José Gozalbo. En la façana exterior, es troba un mural representatiu del poble realitzat pel mateix autor. Situat junt a la porta principal, es troba el campanar, de 33 metres d'alçada.

  • Capella del Loreto.

De l'any 1926, és un clar exponent de la típica capella oratori amb finestrat enreixat als peus de la nau que dóna a un perxe cobert exterior. Té espadanya però la campana no s'ha conservat. Està restaurada.

  • Ermita de Sant Llibori.

Ermita de nova construcció, disenyada i dirigida per l'arquitecte Vicente Traver Tomás a meitat del segle XX. Està situada al nucli de la Font d'En Segures. Consta d'una sola nau amb capelles i elements auxiliars laterals, realitzada amb fàbrica de maçoneria i coberta de taula àrab. Traç senzill en la seua composició i sense ornamentació exterior.

  • Ermita de Sant Cristofol. Del segle XIV.

Està situada a uns 5 km de Benassal en la cima del Moncàtil a 1111 metres d'altura. A més de l'ermita, el conjunt de Sant Cristòfol està constituït per la casa de l'ermità i el mirador. El seu enclavament geogràfic ofereix unes vistes paisatgístiques i panoràmiques impresionants. L'ermita és un temple de considerable envergadura, del qual destaquen els enormes contraforts que el sostenen. Consta d'una nau rectangular amb capelles als costats, sense creuer. La façana té una senzilla porta que data del 1720 amb una capelleta buida al sobre, d'estil toscà. Pel que respecta a la casa de l'ermità és una edificació del segle XV amb vestigis medievals de l'època gòtico-civil catalana.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Aquest castell, declarat Bé d'Interès Cultural el 2002, fou alçat sobre un assentament del Bronze que fou ocupat posteriorment en les èpoques ibèriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulmà. Des del segle XII es té constància de la seua presència. És de tipus roquer, amb un sol recinte emmurallat de torres barbacanes bessones de planta quadrada i torre major amb aljub. La seua muralla, amb molts pocs vestigis degué ser de reduïdes dimensions, ja que la ubicació feia necessària la construcció. És accessible pel sud, mitjançant una pendent molt pronunciada i pel nord, on està l'entrada.

És de planta quadrada i té annexa altra construcció. La seua rehabilitació li ha fet perdre part de la seua configuració original. S'hi troba prop de la carretera de Benassal a Vilafranca.

És de planta quadrada i té una cuberta emmerletada. A més, posseeix una xicoteta finestra allindada en la seua façana lateral i està annexa a una masia que manté una finestra principal amb un arc i lleixa motlurada. Segons una inscripció, podria datar-se del 1588. S'hi troba prop de la carretera de Benassal a Vilafranca.

Aquesta torre està situada a la masia del mateix nom. S'hi troba al camí anomenat de la Torre Monfort, i que també és conegut amb els noms del mas de Celades i de la Mangranera. La torre és un dels vestigis medievals que queden del mas, el qual devia ésser dels principals del terme després de la conquesta. La torre s'hi troba annexa a la masia.

  • La Mola. Del segle XIII.
La Mola

Construït probablement entre 1240 i 1250 com a primera residència del primer poblador, Berenguer de Calatarrà. Va ser el nucli del naixement de Benassal.

Està situat al nucli urbà primitiu de la població on es pot observar una part de l'antiga muralla i un portal d'accés, l'Arc de la Mola de tradició àrab.

En origen va ser casa capitular, església i cementeri a la part posterior. Al llarg del temps, ha patit diferents canvis d'ús, des d'ajuntament fins escola. Actualment, en l'interior també restaurat, la planta baixa està parcialment dedicada a vivendes, i la planta alta, sala capitular, és la seu del Museu Arqueològic de l'Alt Maestrat. Aquesta única sala consta de grans arcs de pedra i troneres. Es tracta d'una edificació ja restaurada, de dos alçàries amb pòrtic de tres arcs escarsers en pedra sobre suports poligonals.

  • Forn de Dalt. Del segle XIV.

Edificació d'una alçària i d'estil gòtic. L'interior, on es troba el forn, consta d'una única nau amb dos grans arcs de mig punt de pedra. Actualment es troba en procés de restauració. Situat juntament a un dels accessos al primitiu recinte, el mur del Forn de Dalt forma part de les restes de la fortificació medieval benassalenca. Aquest llenç del mur forma part de l'alineació est del cercle murat, que vas des del Castell de La Mola fins a la torre de la presó.

Com a curiositat dir que ha desaparegut la façana emblanquinada amb el rètol, l'únic en valencià que hi havia a Benassal en temps de la dictadura.

  • Els carrerons.

Així s'anomena l'antic casc urbà, amb carrers estrets i d'estructura irregular on es conserven algunes de les cases més antigues de la vila.

  • Torres.
Torre d'en Garcés

Entre les restes de la fortificació medieval benassalenca començada entre la conquesta i els inicis del segle XIV durant el govern del frare Pere Tous, es conserven tres de les set torres del cercle murat. Es creu que la pedrera d'on va eixir el material per a la seua construcció va ésser la del Saulonar, al camí vell d'Ares.

    • Torre de la presó (s. XIV-XV)
    • Torre del planet o d'en Garcés (s. XIV-XV)
    • Torre redona (s. XIV-XV)
  • Casa Sánchez Cotanda. Del segle XVIII.

Edifici senyorial de gran valor arquitectònic. Destaquen els dos bells portals barrocs, el de la capella (Mare de Déu del Pilar) amb magnífiques columnes salomòniques perfectament conservades. A l'interior, amb distint ús segons plantes, queden dues arcades amb restes de pintura i l'escut nobiliari dels Miralles.

  • Casa Grau i Gras.

Casa solariega transformada posteriorment en un edifici destinat a escola i hospital. Actualment en desús.

  • Casa Matutano.

Construïda l'any 1751 contenia una capella dedicada a sant Vicent Ferrer. Va ésser desfeta el 1926 i remodelada com habitatge particular l'any 1981. Actualment es conserva el portal de la capella (entrada a l'habitatge), amb porta adintellada barroca llisa amb lócul enreixat damunt.

  • Font d'en Segures.

La coneguda popularment com plaça i font dels xorros, és una construcció feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cúpula de forma triangular. Realitzada en acabar la Guerra Civil Espanyola per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver és on se situa la font d'on brolla la famosa aigua de Benassal.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Balneari de la Font d'en Segures. Aigües termals recomanades per a malalties renals. Funciona un balneari i s'embotellen les seves aigües mineromedicinals, anomenada " Aigua de Benassal".
  • El Rivet. Paratge Natural Municipal i Microrreserva de Flora.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana següent del 17 de gener amb foguera, repartiment de barretja i rotllo el dissabte, i el diumenge missa i tradicional Ball pla.
  • Festa de la Tea. Tradicional carnestoltes que recorda com, antigament, les manufactures tèxtils del poble eren venudes en indrets llunyans, per diversos comerciants anomenats "traginers". Per això, montaven files de cavalleria (Rècua) en les quals transportaven els seus productes. Tornaven carregats amb tea, fusta de pi utilitzada per il·luminar els carrers durant tot l'any.
  • Sant Cristòfol. A finals de maig o principis de juny té lloc la celebració.
  • Festes d'agost. Són les festes patronals en honor a Sant Cristófol i Sant Roc i se celebren a partir de l'últim cap de setmana d'agost.
  • Mostra de Ramaderia. El ramat caprí i els seus productes derivats.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la gastronomia destaquen els productes de la matança del porc i els formatges de cabra i ovella i, com a plats típics, el tombet, les mandonguilles de carn, ajoarriero i les pilotes de carnestoltes. Entre els postres, la collà, els pastissos de confitura, els rotllets d'aiguardent, torrons i massapans.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Joaquim Garcia Girona († Baeza, 1928), poeta i mossèn, autor del poema èpic Seidia, guanyador dels Jocs Florals de València de 1919 i nomenat fill il·lustre de la vila.
  • Carles Salvador que, malgrat haver nascut a València, és considerat el "mestre de Benassal" i és una de les figures més estimades al poble, on va impartir docència com a mestre de 1916 a 1934 i on va escriure la part més important de la seua obra literària i filològica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benassal Modifica l'enllaç a Wikidata