Benedetto Castelli
Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (1578-1643) fou un matemàtic italià. Va prendre el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'ordre dels benedictins l'any 1595.
Va néixer a Brescia i estudià a la Universitat de Padua - de pensament molt més lliure que d'altres universitats de l'època com, per exemple, Pisa - i es convertí en monjo en el monestir benedictí del Monte Cassino. Va morir a Roma.
Fou amic i ajudant del seu mestre, Galileo Galilei. Va ajudar-lo en l'estudi de les taques solars i en l'examen de les teories de Nicolau Copèrnic. De fet, fou ell qui proposà a Galileo que si les teories de Copèrnic eren certes, s'haurien de distingir diferents fases en un suposat cicle de Venus, de la mateixa manera que s'observaven a la Lluna. Aquestes fases invisibles a ull nu, foren clarament visibles amb el telescopi ("el missatger de les estrelles") de Galileo.
També va estar implicat en una important conversa amb la duquessa Cristina de Lorena (mare de Cosme II de Mèdici) sobre la veracitat de l'existència de les llunes de Júpiter o satèl·lits galileians, a les quals Galileo havia posat inicialment el nom de Cosmica Sidera (en català: "estrelles de Cosme"), en honor del seu principal protector i posteriorment Medicea Sidera (en català: estrelles de Mèdici). La duquessa qüestionà la seva autenticitat perquè això suposava donar suport a les idees de Copèrnic -no demostrades del tot en aquell moment- que s'oposaven a una tradició de centenars d'anys i mitja dotzena de passatges bíblics que suggerien que era el Sol que es movia, i no pas la Terra. Com a exemple, la duquessa Cristina recordà el passatge de la batalla de Gideó, quan Déu atura el moviment del Sol (i no del nostre planeta) per proporcionar als israelites una mica més de llum diürna per poder derrotar als seus enemics. En contraposició, Castelli defensà la veracitat de la descoberta de Galileo afegint que, fins i tot, els jesuites romans les havien confirmat.
Castelli s'interessà per les matemàtiques i la hidrodinàmica. Ocupà plaça com a matemàtic a la Universitat de Pisa -per recomanació de Galileo- i més tard a la Universitat La Sapienza de Roma. Publicà "Della Misura dell'Acque Correnti", un important treball sobre hidrodinàmica de fluids. També féu importants descobriments en els camps de la il·luminació, la visió en els telescopis i fou pioner en l'estudi de l'absorció diferent de la calor per diferents colors.
Un dels seus estudiants fou Evangelista Torricelli, l'inventor del baròmetre.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benedetto Castelli |
- Projecte Galileu «Enllaç».
- Documental "Y sin embargo se mueve". Veure on-line
