Benedetto Castelli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benedetto Castelli
Benedetto Castelli.jpg
Naixement 1578 aprox.
Brescia, Itàlia
Mort 9 d'abril de 1643 (als 64 anys)
Roma, Itàlia
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza
Alma mater Universitat de Pàdua
Director de tesi   Galileo Galilei
Estudiants de doctorat   Bonaventura Cavalieri
Giovanni Alfonso Borelli
Evangelista Torricelli
Treball(s) Hidràulica
Influències de Galileu

Benedetto Castelli, inicialment Antonio Castelli (1578-1643) fou un matemàtic italià. Va prendre el nom de "Benedetto" quan ingressà a l'orde dels benedictins l'any 1595.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Brescia i estudià a la Universitat de Padua - de pensament molt més lliure que d'altres universitats de l'època com, per exemple, Pisa - i es convertí en monjo en el monestir benedictí del Monte Cassino. Va morir a Roma.

Fou amic i ajudant del seu mestre, Galileo Galilei. Va ajudar-lo en l'estudi de les taques solars i en l'examen de les teories de Nicolau Copèrnic. De fet, fou ell qui proposà a Galileo que si les teories de Copèrnic eren certes, s'haurien de distingir diferents fases en un suposat cicle de Venus, de la mateixa manera que s'observaven a la Lluna. Aquestes fases invisibles a ull nu, foren clarament visibles amb el telescopi com va mostrar Galileu al seu Nuncius Sidereus.[1]

També va estar implicat en una important conversa amb la duquessa Cristina de Lorena (mare de Cosme II de Mèdici) sobre la veracitat de l'existència de les llunes de Júpiter o satèl·lits galileians, a les quals Galileo havia posat inicialment el nom de Cosmica Sidera (en català: "estrelles de Cosme"), en honor del seu principal protector i posteriorment Medicea Sidera (en català: estrelles de Mèdici). La duquessa qüestionà la seva autenticitat perquè això suposava donar suport a les idees de Copèrnic -no demostrades del tot en aquell moment- que s'oposaven a una tradició de centenars d'anys i mitja dotzena de passatges bíblics que suggerien que era el Sol que es movia, i no pas la Terra. Com a exemple, la duquessa Cristina recordà el passatge de la batalla de Gideó, quan Déu atura el moviment del Sol (i no del nostre planeta) per proporcionar als israelites una mica més de llum diürna per poder derrotar als seus enemics. En contraposició, Castelli defensà la veracitat de la descoberta de Galileo afegint que, fins i tot, els jesuites romans les havien confirmat.

Castelli s'interessà per les matemàtiques i la hidrodinàmica. Ocupà plaça com a matemàtic a la Universitat de Pisa -per recomanació de Galileo- i més tard a la Universitat de Roma La Sapienza. Publicà Della Misura dell'Acque Correnti,[2] un important treball sobre hidrodinàmica de fluids.[3] També féu importants descobriments en els camps de la il·luminació, la visió en els telescopis i fou pioner en l'estudi de l'absorció diferent de la calor per diferents colors.

Un dels seus estudiants fou Evangelista Torricelli, l'inventor del baròmetre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Favaro, Antonio. «Galileo Galilei, Benedetto Castelli e la scoperta delle fasi di Venere» (en (italià)). Archeion, Vol. 1, Num. 3, 1920, pàg. 283-296. DOI: 10.1484/J.arch.3.27. ISSN: 0392-7865.
  2. Edició de 1660 del llibre de Castelli
  3. Maffioli, Cesare S.. «"ACQUA PREMUTA". Benedetto Castelli and the incompressibility of water» (en (italià)). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 28, Num. 1, 2008, pàg. 9-50. ISSN: 0392-4432.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benedetto Castelli