Beneixida
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Beneixider, beneixidera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 996.471,98 € | ||
| Superfície | 3,20 km² | ||
| Altitud | 35 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
705 hab. 220,31 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 04′ 30″ N, 0° 33′ 06″ O / 39.07500,-0.55167Coord.: 39° 04′ 30″ N, 0° 33′ 06″ O / 39.07500,-0.55167 | ||
| Distàncies | 46,3 km de València 18 km de Alzira |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV i 3 PP Eva María Roig Tortosa (PSPV) |
||
| Codi postal | 46293 |
||
| Festes majors | Darrera setmana d'agost | ||
| Patró/Patrons | Crist de la Salut i MdD de l'Assumpció | ||
| Web | |||
Beneixida és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alcàntera de Xúquer, Gavarda i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva i la Llosa de Ranes (a la comarca de la Costera).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Està enclavada en la subcomarca de la vall de Càrcer, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Banyada pel riu Xúquer, Beneixida es troba situada una zona plana i fèrtil, on el punt més elevat és la zona de la Venda de Carbonell.
Història [modifica]
Es trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren Banu-Saidi, amb la conquesta passà a la família Despuig i, posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Va sofrir els efectes del terratrèmol del 1748 i de la riuada del Xúquer del 1864. Va ser una de les poblacions més greument afectades per la pantanada de 1982, fins l'extrem de què ha hagut de ser desplaçada a un nou emplaçament.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 576 | 499 | 695 | 647 | 651 | 625 | 588 | 609 | 656 | 670 |
Economia [modifica]
El seu reduït terme, tan sols 3,4 km², està íntegrament dedicat a l'agricultura, fonamentalment a la taronja. Segons Cavanilles, el 1795 produïa blat, arròs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i hortalisses.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Heliodoro Chordà Torres | Grup independent |
| 1983 - 1987 | Nazario García Juan | PSPV |
| 1987 - 1991 | Nazario García Juan | PSPV |
| 1991 - 1995 | Nazario García Juan | PSPV |
| 1995 - 1999 | José Martín Sales Penalba | Grup independent (APB) |
| 1999 - 2003 | José Martín Sales Penalba | UV |
| 2003 - 2007 | José Martín Sales Penalba | Grup independent (APB) |
| 2007 - 2011 | Eva María Roig Tortosa | PSPV |
| Des del 2011 | Eva María Roig Tortosa | PSPV |
Monuments [modifica]
- Ermita del Rosari. Construïda en el segle XVII, va anar primerament denominada Església de l'Assumpció. Després de la Pantanada de Tous de 1982 va ser consagrada com ermita del Rosari. Es troba al poble vell.
- Restes arqueològiques. Les úniques restes dignes d'esment són els trobats en l'oliveral de Poveda, en la partida de la Falquia. Es tracta d'unes galeries subterrànies d'època romana tardana.
Festes i celebracions [modifica]
El dia 20 de gener Beneixida celebra les conegudes fogueres de Sant Antoni, a més, el diumenge més proper al 20 de febrer celebra l'aniversari del trasllat de Beneixida a la seva nova ubicació.
Finalment els dies 24 i 25 d'agost se celebren les Festes patronals de la Nostra Senyora de l'Assumpció i la Romeria del Crist de la Salud al poble vell.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beneixida |
- Ajuntament de Beneixida.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||