Beneixida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beneixida
Escut de Beneixida
(En detall)
Localització

Localització de Beneixida respecte del País Valencià Localització de Beneixida respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Beneixider, beneixidera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 996.471,98 €
Superfície 3,20 km²
Altitud 35 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
705 hab.
220,31 hab/km²
Coordenades 39° 04′ 30″ N, 0° 33′ 06″ O / 39.07500,-0.55167Coord.: 39° 04′ 30″ N, 0° 33′ 06″ O / 39.07500,-0.55167
Distàncies 46,3 km de València
18 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 PSPV i 3 PP
Eva María Roig Tortosa (PSPV)
Codi postal 46293
Festes majors Darrera setmana d'agost
Patró/Patrons Crist de la Salut i MdD de l'Assumpció
Web

Beneixida és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alcàntera de Xúquer, Gavarda i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva i la Llosa de Ranes (a la comarca de la Costera).

Taula de continguts

Geografia [modifica]

Està enclavada en la subcomarca de la vall de Càrcer, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Banyada pel riu Xúquer, Beneixida es troba situada una zona plana i fèrtil, on el punt més elevat és la zona de la Venda de Carbonell.

Història [modifica]

Es trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren Banu-Saidi, amb la conquesta passà a la família Despuig i, posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Va sofrir els efectes del terratrèmol del 1748 i de la riuada del Xúquer del 1864. Va ser una de les poblacions més greument afectades per la pantanada de 1982, fins l'extrem de què ha hagut de ser desplaçada a un nou emplaçament.

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
576 499 695 647 651 625 588 609 656 670

Economia [modifica]

El seu reduït terme, tan sols 3,4 km², està íntegrament dedicat a l'agricultura, fonamentalment a la taronja. Segons Cavanilles, el 1795 produïa blat, arròs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i hortalisses.

Administració [modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Heliodoro Chordà Torres Grup independent
1983 - 1987 Nazario García Juan PSPV
1987 - 1991 Nazario García Juan PSPV
1991 - 1995 Nazario García Juan PSPV
1995 - 1999 José Martín Sales Penalba Grup independent (APB)
1999 - 2003 José Martín Sales Penalba UV
2003 - 2007 José Martín Sales Penalba Grup independent (APB)
2007 - 2011 Eva María Roig Tortosa PSPV
Des del 2011 Eva María Roig Tortosa PSPV

Monuments [modifica]

  • Ermita del Rosari. Construïda en el segle XVII, va anar primerament denominada Església de l'Assumpció. Després de la Pantanada de Tous de 1982 va ser consagrada com ermita del Rosari. Es troba al poble vell.
  • Restes arqueològiques. Les úniques restes dignes d'esment són els trobats en l'oliveral de Poveda, en la partida de la Falquia. Es tracta d'unes galeries subterrànies d'època romana tardana.

Festes i celebracions [modifica]

El dia 20 de gener Beneixida celebra les conegudes fogueres de Sant Antoni, a més, el diumenge més proper al 20 de febrer celebra l'aniversari del trasllat de Beneixida a la seva nova ubicació.

Finalment els dies 24 i 25 d'agost se celebren les Festes patronals de la Nostra Senyora de l'Assumpció i la Romeria del Crist de la Salud al poble vell.

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beneixida Modifica l'enllaç a Wikidata