Benetússer

Benetússer

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Sud
Ajuntament de Benetússer
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja
Gentilici	Benetussí, benetussina
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	9.119.847,68
Superfície	0,76 km²
Altitud	11 msnm
Població (2011)   • Densitat	15.290 hab. 20.118,42 hab/km²
Coordenades	39° 25′ 30″ N, 0° 23′ 46″ O
Distàncies	5 km de València
Formació Fundació	Primers nomenaments al Llibre dels repartiments de 1250
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 8 PSPV, 7 PPCV i 2 EUPV Eva Ángela Sanz Portero (PSPV)
Codi postal	46910
Festes majors	Juny
Patró/Patrons	Sant Sebastià i Mare de Déu del Socors
Dies de mercat	Dimecres i disabte
Fira tradicional	Última setmana de Juny
Web	http://www.benetusser.net/

Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Paiporta.

Geografia

Municipi assentat sobre una plana de fèrtils al·luvions de l'era quaternària, acumulats pels dipòsits que van aportar durant segles les conques hidrogràfiques dels rius Xúquer i Túria.

Reguen esta plana els diferents braços de la sèquia de Favara, que travessen per davall del nucli urbà (actualment edificat completament)i aboquen l'aigua en l'Albufera.

L'extensió del terme és més aviat curta, a penes un quilòmetre quadrat, fet que va condicionar en dècades passades el pas de l'agricultura a la indústria.

El fet que el municipi haja estat situat històricament sobre el camí Reial de Xàtiva o camí Reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha proporcionat a Benetússer diversos accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril. Esta circumstància afavorí la modernització de la localitat durant el segle XX, que ha esdevingut una xicoteta ciutat proveïda de serveis diversos.

Història

Ceràmica de Benetússer

El topònim Benetússer té el seu origen en el món àrab. El municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, de 1240, codi en què es detalla el repartiment de terres després de la conquesta de Jaume I. Hi apareix amb la forma Benitúzem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i Túzem (antic topònim de Tunis).

L'origen de Benetússer com a alqueria mora "dels fills o descendents de Túzem" el confirma també la ceràmica trobada durant les excavacions arqueològiques realitzades el 1987 en la plaça de l'Església. Esta ceràmica, combinació de verd i manganés, està datada en la segona meitat del segle X, quan els Califes Omeies governaven la península, i la decoració que s'imitava era la de Còrdova.

Després de la conquesta feudal, Benetússer va ser repoblat per famílies oriündes de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). Els Gener de Rabassa eren senyors feudals del municipi allà per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la família senyorial dels Rabassa de Perellós.

En esta època medieval, va ser construïda l'església, que feia les funcions de capella i de castell alhora, i l'encara visible porta d'entrada al jardí palatí, popularment coneguda com la porta de Favara.

L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaigües i senyors de Benetússer, la senyora Sofia Dais Puigmoltó, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Este edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografía Médica de Benetússer, descriu l'antic castell de la manera següent: «La porta municipal fa cap a la plaça del Castell, i és d'arc redó i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependències auxiliars, un caragol cònic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, últim centelleig de l'art gòtic. El pis principal consta de diàfanes estances, el sostre de les quals està format només per les bigues de l'entramat superior. El sòl és de taulellets, amb bancs de pedra als festejadors, les portes fan de comunicació. En elles, s'aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala és palatina i manca de vestíbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectàrees, que estigué envoltat en el seu temps per tàpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.» Veure Museu de Benetússer

Demografia

Evolució demogràfica de Benetússer
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2004	2006	2007
996	1.216	1.421	2.517	3.436	3.954	5.907	10.062	13.488	13.891	13.961	13.425	14.023	13.940	14.283

Economia

L'extensió del terme municipal de Benetússer (un dels més xicotets de la comarca) ha estat un dels condicionants principals que han configurat l'economia de la localitat. Els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis veïns, i recentment la mancança de sòl conreable i les bones comunicacions (el primer ferrocarril hi arribà en 1852) han conduït l'economia del municipi devers una industrialització intensa, principalment mobles i tapissos. Existeixen també fàbriques de licors, molins d'oli, tèxtils i químiques. Actualment la indústria, a poc a poc, ha deixat pas al comerç i als serveis de tota classe. Estos són els sectors que ocupen actualment gran part de la població activa.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Sanchis Micó	PSPV
1983 - 1987	José Sanchis Micó	PSPV
1987 - 1991	José Sanchis Micó	PSPV
1991 - 1995	José Enrique Aguar Vila	PSPV
1995 - 1999	José Enrique Aguar Vila	PSPV
1999 - 2003	José Enrique Aguar Vila	PSPV
2003 - 2007	José Enrique Aguar Vila Eva Ángela Sanz Portero	PSPV
2007 - 2011	Eva Ángela Sanz Portero	PSPV
2011 - ara	Laura Chulia Serra	PP

El Partit Popular ha aconseguit per primera vegada guanyar en Benetússer en les eleccions municipals de 2011, encara que no te majoia absoluta. D'aquesta manera ha de governar amb el suport de partits minoritaris.

Monuments

• Església de la Mare de Déu del Socors. Del XVIII. Tota l'església és de l'estil xorigueresc; el púlpit és d'elegant talla i la façana va ser rematada en 1902. En els últims anys, s'ha incorporat a la façana un pòrtic neoclàssic i s'ha construït un altar major nou, també d'estil neoclàssic.

• Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jardí del palau, és d'estil manierista.

• Molí de Favara. Este molí, fariner en els seus orígens i convertit en arrosser en el segle XIX, és un dels pocs que estan situats en la sèquia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braços secundaris. El molí és d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectònica que presenta avui dia és el resultat de les innovacions industrials associades a l'expansió del cultiu de l'arròs. En els últims anys s'ha construït un auditori afegit al vell edifici del molí.

• Molí Arrosser de l'Estació. Complex industrial construït el 1921. Té un cos monumental, de caràcter civil (a manera d'habitatges), restaurat recentment, constituït pel propi molí de tres altures al qual s'adossen dos cossos de façanes simètriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de maó. Estes façanes simètriques tenen tres obertures amb buits de llinda motllurats, balconada central (possiblement afegit en esta última restauració) i, com a remat, ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, òvuls). De major senzillesa és el molí pròpiament dit amb coberta a dues aigües, fàbrica de maó, bigues de fusta i ritme regular en els buits. Al costat d'este cos principal, el complex té altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.

Festes i celebracions

• Falles. Al març.
• Setmana Santa.
• Festes majors. Celebra les festes en honor al patró del poble, Sant Sebastià, els últims deu dies de juny. En estes festes també se celebra el tradicional Corpus Christi i Moros i Cristians. En les Festes Majors es tria la Festera Major del poble, la qual representa a una associació del municipi.

Vegeu també

• Escut de Benetússer

Enllaços externs

• Lloc web de l'ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat