Benet Casablancas i Domingo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Vallès Occidental, 2 d'abril de 1956) és un compositor català.[1] Seguidor de les grans avantguardes del segle XX, i deixeble de Friedrich Cerha i Karl-Heinz Füssl a Viena, el resultat són obres com les Sis escenes de Hamlet (1989), La Petita música nocturna (1992) o els Tres epigrames per a orquestra (2001). Casablancas també ha estat director del Conservatori Superior de Música del Liceu, Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007) i Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura d'Espanya (2013).[2][3] El compositor català ha escrit assajos com El humor en la música. Broma, parodia e ironía, Un ensayo (Reichenberger, Berlín, 2000) i La música catalana i les avantguardes europees (1916-1938) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va realitzar els seus estudis musicals primer a Sabadell i després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Viena gràcies a una beca de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Paral·lelament, va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar el 1980. Posteriorment realitzà el seu doctorat en història i ciències de la música. Casablancas ha combinat sempre la composició amb l'activitat docent, la divulgació i la recerca. Durant molts anys ha estat professor i cap de departament d'assignatures teòriques als conservatoris de Badalona i Vila-seca i a l'Escola de Música de Barcelona, impartint les matèries d'Harmonia, Anàlisi, Contrapunt i Fuga. En el camp universitari, ha estat professor associat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i col·laborador habitual dels Cursos de Especialización Musical de la Universitat d'Alcalá de Henares.

Ha col·laborat amb solistes, grups i orquestres de gran prestigi, nacionals i internacionals, com ara l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, The London Sinfonietta,[5] la BBC Symphony Orchestra,[6][7] l'Arditti Quartet, l'Orchestre National de Belgique, la London Philharmonic Orchestra,[8] Malmö Symfoni Orkester, el Trio de Barcelona, Trio Kandinsky, el Trio Arbós, l'Ensemble Modern Akademie, l'Ensemble 10/10 de Liverpool, o els pianistes Josep Colom, Jordi Masó, Miquel Villalba o Ananda Sukarlan. Ha publicat nombrosos articles divulgatius i també treballs de caràcter especialitzat (The New Grove, Arietta, Quodlibet, Recerca Musicològica), així com el llibre El humor en la música. Broma, parodia e ironía (Reichenberger, 2000). És també col·laborador habitual de La Vanguardia. Ha estat Director Pedagògic de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). L'any 2002 fou nomenat director acadèmic del Conservatori Superior de Música del Liceu.

L'any 2008 els seus New Epigrams foren seleccionats pel jurat internacional de la SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània) per representar a Espanya als ISCM World Music Days celebrats a Vílnius.[9]

Casablancas ha estat sempre interessat a establir nexes amb altres llenguatges artístics, des de la poesia i la literatura en general a la pintura i les arts plàstiques. Pel que fa al primer punt ha posat música a textos del també sabadellenc Josep-Ramón Bach (D'Humanal Fragment, per a mezzo i quartet de corda), Edgar A. Poe (The lake to..., per a contralt i orquestra simfònica), Josep Vicent Foix (És per la ment, per a tenor i piano), Miquel Martí i Pol (Poema d'amor, del llibre Estimada Marta, per a soprano i orquestra), Joan Oliver -Pere Quart- (Ja és hora que se sàpiga, per a soprano i piano), Paul Klee (Retablo sobre textos de Paul Klee, per a soprano, mezzo i piano) i Shakespeare, a les Set Escenes de Hamlet, per a narrador i orquestra, una de les obres més interpretades de l'autor. L'obra de Shakespeare, i més concretament La Tempestat, inspira igualment The Dark Backward of Time, per a gran orquestra simfònica. La forma poètica de l'Haiku és també present en la producció del compositor, amb obres com els Tres Haiku per a piano o l'Haiku per a violí, violoncel i piano que el 2009 foren estrenats al Japó durant una gira de concerts i conferències en aquell país.[10] Pel que fa al segon punt, trobem referents pictòrics en obres com Alter Klang. Impromptu per a orquestra a partir de Klee o Four Darks in Red, inspirada en la pintura del mateix títol de l'artista americà d'origen rus Mark Rothko.[11]

Ha rebut encàrrecs de grups i institucions com l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, el Miller Theatre at Columbia University New York,[12][13][14] The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra,[15] Festival de Músiques de Torroella de Montgrí,[16] l'Ensemble Cantus de Croàcia o l'Ensemble 88 de Maastricht. Aquests darrers anys la seva música ha arribat a sales tant prestigioses com el Musikverein de Viena[17][18] o el Barbican Hall de Londres.[19] Les seves obres són publicades per Tritó Edicions, Emec i Boileau. La seva discografia inclou diversos monogràfics per segells com Naxos,[20] Columna Música,[21] Stradivarius, Fundació Música Contemporània/Emec[22] i Anemos.

L'any 2011 Benet Casablancas signà un contracte editorial amb The Music Sales Group (UME).[23] Les altres editorials que publiquen les seves obres són Tritó Edicions, EMEC i Boileau.[24]

L'any 2013 Casablancas fou guardonat amb el Premio Nacional de Música 2013, en la modalitat de composició, que atorga el Ministeri de Cultura espanyol, el qual ha destacat “la maduresa i la mestria assolides en la seva música, recognoscibles en l’aportació als diversos gèneres que integren el seu catàleg, així com l'àmplia difusió internacional de les seves obres”.[25][26][27][28]

Casablancas ha estat nomenat Compositor en Residència de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per a les temporades 2013-14 i 2014-15.[29] Actualment treballa en sengles encàrrecs del CNDM de Madrid (JONDE i Festival de Granada),[30] i de l'Ensemble Reconsil de Viena, així com en la seva primera òpera, "L'enigma di Lea", basada en una idea original i text de Rafael Argullol, encàrrec del Gran Teatre del Liceu, on serà estrenada la Temporada 2016-2017.[31]

Premis[modifica | modifica el codi]

Documents i entrevistes[modifica | modifica el codi]

  • Al Margen: Inventario de inventores (Radio Clásica-RNE)[32]
  • Opus Musica. Revista de Música Clásica (No 34 - Abril 2009)
  • Espacio Sonoro. Revista cuatrimestral de música contemporánea (Nº 17 Septiembre 2008)
  • ABC De las Artes y las Letras (Nº 857, 5 Julio 2008)[33][34]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Benet Casablancas i Domingo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Premio Nacional de Música». Web. Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, Maig 2013. [Consulta: Desembre 2013].
  3. «Sabadell homenatja Benet Casablancas». Web. iSabadell.cat, 14 de desembre 2013. [Consulta: 16 de desembre de 2013].
  4. «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  5. Veure el programa d'una de les darreres col·laboracions a la web de l'orquestra
  6. Anunci del concert a la web de la BBC Symphony Orchestra
  7. L'estrena al Regne Unit de Set Escenes de Hamlet al Telenotícies de TV3
  8. Temporada Palau 100 2011-2012
  9. Vegeu la nota de premsa
  10. Programa del concert i conferència a Tokio (desembre 2009)
  11. Entrevista publicada a The Columbia Spectator
  12. Cartell del concert (25 de febrer de 2010)
  13. Programa de ma del Composer Portrait (25 de febrer de 2010)
  14. Reportatge a TV3: La música de Benet Casablancas a Nova York
  15. Anunci de l'estrena a la web de The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra
  16. Crítica de l'estrena del Quartet de corda núm. 3, encàrrec del Festival, al diari El País
  17. El concert monogràfic de Benet Casablancas anunciat a la web del Musikverein
  18. Veure entrevista al diari El País
  19. Noticia radiofònica relativa a l'estrena a Londres de les Set Escenes de Hamlet
  20. Pàgina de Benet Casablancas a Naxos amb tots els àlbums
  21. Veure referència de l'àlbum a Itunes
  22. Veure referència de l'àlbum al catàleg d'Emec
  23. See http://unionmusicalediciones.com/umeE12_ENG.html
  24. See http://www.chesternovello.com/Default.aspx?TabId=2434&State_2912=2&newsId_2912=2452
  25. «Benet Casablancas y el Trío Arbós, premio Nacional de Música | Cultura | EL PAÍS».
  26. http://www.conservatoriliceu.es/images/stories/noticies/2013-14/1314-029.pdf
  27. http://www.naxos.com/news/default.asp?op=1086&displayMenu=Naxos_News&type=2
  28. http://www.musicsalesclassical.com/news/2841
  29. http://www.elcompositorhabla.com/es/noticias.zhtm?corp=elcompositorhabla&&arg_id=141
  30. http://www.granadafestival.org/blog/tag/benet-casablancas
  31. http://www.hagaselamusica.com/noticias/el-liceo-encarga-una-nueva-opera-a-benet-casablancas-y-rafael-argullol/
  32. RTVE.es
  33. «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 42 - ABC.es Hemeroteca».
  34. «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 43 - ABC.es Hemeroteca».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]