Benet XIII d'Avinyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benet XIII
Antipapa
(Cisma d'Occident, línia d'Avinyó)
28 de setembre de 1394-23 de maig de 1423
Papa Lluna
Pape avignon benoit13.jpg
C o a Benedetto XIII (Avignone).svg
Dades personals
Nom Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor
Nascut 1328
Illueca, Corona d'Aragó
Mort 23 de maig de 1423
Peníscola, Corona d'Aragó

L'Antipapa Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, va nàixer Pedro Martínez de Luna, a Illueca, Regne d'Aragó, el 1328 i morí a Peníscola, al Regne de València, el 1423.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Illueca el 1328, durant la seua trajectòria eclesiàstica va donar suport a Robert de Ginebra, motiu pel qual va ser triat pontífex pels cardenals francesos a la mort de l'antipapa Climent VII, el 28 de setembre de 1394.

A la mort del papa Urbà VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Benet va continuar el cisma de l'Església Catòlica.

La major part de l'Església no va reconèixer Benet. La Corona d'Aragó va ser la que més fort va donar suport a Benet XIII, en particular encoratjats per Sant Vicent Ferrer, que comptà amb el reconeixement d'Escòcia, Castella i Navarra. El 1397, l'Església francesa, que li havia donat suport, refusà decantar-se per cap dels dos i el 1398 es manifestà contrària a Benet XIII i es posà l'Església a França sota control del poder reial i el rei de França retirés l'obediència al Papa.[1]. De fet, el 1398 Benet va ser empresonat per Geoffrey Boucicaut en el seu palau d'Avinyó, i Martí l'Humà va fer que l'expedició que es va dirigir a Tedelis, a continuació anés a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge. La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[2]

El 1409 fou excomunicat pel Concili de Pisa. El Concili de Constança desembocà en la fugida de Benet XIII a Peníscola, on es va fer fort durant molts anys en el castell de la vila. Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a la dita castellana "seguir en sus trece", en referència al seu nom Benet XIII

Escut del Papa Lluna en un bàcul episcopal.

Finalment, Benet abdicà el 1417, tot i que sempre refusà l'elecció del papa Martí V. No obstant això, Benet va mantenir el reconeixement d'Escòcia, Castella, Navarra i Aragó, fins a la seua mort.

En finir, alguns cardenals creats per ell van buscar-li un successor en la persona de Climent VIII de Peníscola tot i que uns altres cardenals van nomenar successor Benet XIV, en parador desconegut.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Fou Benet XIII qui va proposar de fer un compromís, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.

Cal no confondre'l amb el papa Benet XIII, qui regnà al segle XVIII.

Al Castell de Peníscola hi ha un museu dedicat a la seua història i als anys que passà en el castell d'aquesta vila.


Precedit per:
Climent VII
Antipapa
Papa de la línia d'Avinyó

13941423
Succeït per:
Benet XIV


Papes del Cisma d'Occident
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet XIII d'Avinyó

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138. 
  2. Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]