Benet XIII d'Avinyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benet XIII
Papa Lluna
Pape avignon benoit13.jpg
C o a Benedetto XIII (Avignone).svg Antipapa (Cisma d'Occident, línia d'Aragó)
28 de setembre de 1394 – 23 de maig de 1423
Dades biogràfiques
Naixement Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor
1328
Illueca, Corona d'Aragó
Mort 23 de maig de 1423 (als 95 anys)
Peníscola, Corona d'Aragó
Ordenació sacerdotal 3 d'octubre de 1394
Consagració episcopal 11 d'octubre de 1394

Escut d'armes de Benet XIII

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org

L'Antipapa Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, va nàixer Pero Martínez de Luna, a Illueca, al Regne d'Aragó, el 1328 i morí a Peníscola, al Regne de València, el 1423.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Escut del Papa Lluna en un bàcul episcopal.

Nascut a Illueca el 1328, durant la seua trajectòria eclesiàstica va donar suport a Robert de Ginebra, motiu pel qual va ser elegit pontífex pels cardenals francesos a la mort de l'antipapa Climent VII, el 28 de setembre de 1394.

A la mort del papa Urbà VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Pero de Luna va continuar el cisma de l'Església Catòlica.

La major part de l'Església no va reconèixer Benet XIII. La Corona d'Aragó va ser la que va donar-li un més gran suport, en particular encoratjats per sant Vicent Ferrer, i comptà amb el reconeixement d'Escòcia, Castella i Navarra. El 1397, l'Església francesa, que inicialment li havia donat suport, refusà decantar-se per cap dels dos papes i el 1398 es manifestà contrària a Benet XIII, es posà sota el control del poder reial i el rei de França retirà l'obediència al papa.[1] De fet, el 1398 Benet va ser assetjat per Boucicaut en el seu palau d'Avinyó, i Martí l'Humà va fer que l'expedició que es va dirigir a Tedelis, a continuació anés a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge. La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[2]

El 1409 fou deposat i excomunicat pel concili de Pisa, que derivà en l'elecció d'un tercer papa. La conferència de Perpinyà (1415) desembocà en la fugida de Benet XIII a Peníscola, i es va fer fort durant molts anys al seu castell. Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a la dita castellana "seguir en sus trece", en referència al seu nom Benet XIII.

Finalment, Benet fou deposat pel Concili de Constança, el 1417, tot i que ell sempre refusà l'elecció del nou papa Martí V i cada any fulminà l'excomunió contra ell i contra tots els que l'havien elegit i li donaven suport. No obstant això, Benet va mantenir el reconeixement d'algunes diòcesis d'Escòcia, Castella, Navarra i Aragó fins a la seua mort.

En morir, alguns cardenals creats per ell van elegir un successor en la persona de Climent VIII de Peníscola, tot i que un altre cardenal dissident va nomenar successor Benet XIV.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó, donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Fou Benet XIII qui va proposar de fer un compromís, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.

Cal no confondre'l amb el papa Benet XIII, que regnà al segle XVIII. Al castell de Peníscola hi ha un museu dedicat a la seua història i als anys que passà en el castell d'aquesta vila.

Senyor de Reus[modifica | modifica el codi]

El 1387 va ser nomenat per Climent VII canonge i cambrer de la catedral de Tarragona, càrrec que comportava una part del senyoriu de Reus, i on hi residí en diverses ocasions. Residia a Reus quan va assabentar-se de la mort del papa Climent. El 1397, quan era a Avinyó, davant dels deutes del castlà Joan D'olzinelles, l'altre senyor de Reus, va comprar la castlania per 50.000 sous, i va quedar com a senyor únic de la vila. El 1402 va autoritzar la creació d'un cos armat al Camp de Tarragona per tal de repel·lir les incursions dels pirates a aquelles costes.[3]

En la ficció[modifica | modifica el codi]

  • Vicent Blasco Ibáñez, El papa del mar, València, Prometeo, 1925 (en espanyol).
  • Christian Murciaux, Pedro de Luna: roman, París, Plon, 1963 (en francès).
  • Alec Glasfurd,The Anti-pope (Peter de Luna, 1342–1423): A study in obstinacy, Nova York, Roy Publishers, 1965, sobre la seva vida (en anglès).
  • Jaume Cabré, Pluja seca: carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa, 2001, obra de teatre sobre la seva mort i successió (en català).
  • Jesús Maeso de la Torre, El Papa Luna: Benedictus XIII y el Cisma de Occidente, Barcelona, Planeta, 2002 (en espanyol).
  • Vicent Melià i Bomboí, El corazón del Papa Luna, Peníscola, Peníscola Màgica, 20092 (en espanyol).
  • Jesús Caudevila, Los silencios del Papa Luna, Barcelona, Styria, 2009 (en espanyol).


Precedit per:
Climent VII
Antipapa
Papa de la línia d'Avinyó

13941423
Succeït per:
Benet XIV


Papes del Cisma d'Occident
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet XIII d'Avinyó Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138. 
  2. Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  3. Besora Barbarà, Joan. «Don Pedro de Luna Señor de Reus». Revista del Centro de Lectura, 4a. època, núm. 47, V-1956, pàg. 55-56.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]