Benet d'Avinyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Benet d'Avinyó,
Benet el Pontífex, o
Beneset

Tomba del sant a Saint-Didier
laic
Nom secular Benedictus Pontifex, Beneset
Naixement ca. 1163
Burzet (Ardecha, Roine-Alps, França)
Defunció 1184
Avinyó (Provença)
Enterrament Església de Saint-Didier (Avinyó) i Catedral de Notre-Dame des Doms (Avinyó)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 1331, Avinyó per Joan XXII
Festivitat 14 d'abril
Fets destacables Constructor del pont d'Avinyó
Orde Benedictins
Iconografia Jove amb una gran pedra a coll
Patronatge Avinyó, constructors de ponts

Benet d'Avinyó, en provençal Beneset (Burzet, Ardecha, ca. 1165? - Avinyó, Provença, 1184), o Benet el Constructor de Ponts (Pontifex), va ser un jove laic que va construir el Pont d'Avinyó per facilitar el pas dels pelegrins. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que era un pastor savoià que va tenir una visió durant un eclipsi solar en 1177, que va interpretar com que havia de construir un pont sobre el riu Roine a Avinyó (Valclusa). Mentre marxava per fer-ho, un àngel es quedà a pasturar el seu ramat.

El Pont Saint-Bénézet abans de la destrucció del segle XVII.
El pont d'Avinyó, avui, amb la capella de Sant Benet.

Ja a Avinyó, va construir tot sol el pont: les autoritats civils i eclesiàstiques van negar-se a ajudar-lo. Llavors Benet va agafar una gran pedra i la va col·locar al seu lloc, dient llavors que ja havia començat la construcció del pont. La llegenda diu que just en aquell moment van esdevenir un seguit de miracles a la ciutat, fins a divuit: va haver-hi cecs que recuperaren la vista, morts que van resuscitar, coixos que començaren a caminar bé, etc.

Arran d'aquests fets, les autoritats van reconsiderar la seva opinió i van oferir ajut a Benet, igual que altres nobles i persones que van fer donacions. Benet va morir poc abans que el Pont de Sant Beneset s'acabés. El pont, avui enrunat, és conegut arreu del món per la cançó infantil francesa Sur le pont d'Avignon.

Una tradició, avui considerada errònia, feia de Benet el fundador d'un orde religiós dedicat a la construcció de ponts. En realitat, per a la construcció de ponts es constituïen diverses fraternitats d'obrers, temporals i amb reglaments propis, que treballaven mentre durava la construcció.[1]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Després de morir, Benet fou sebollit al mateix pont, en una capelleta dedicada a Sant Nicolau de Mira, sant patró dels mariners, encara conservada en les ruïnes del pont. En 1331, Joan XXII va aprovar la veneració secular que se li retia, fixant-ne la festa el 14 d'abril.

Les relíquies van ésser-hi fins al 1669, quan una inundació s'endugué el pont. En recuperar la caixa de Benet, se'n trobà el cos incorrupte, que va ésser traslladat al convent dels celestins de la ciutat i, en 1854, en part a la Col·legiata de Saint-Didier d'Avinyó i a la catedral d'Avinyó. La capella del pont van continuar essent un lloc de pelegrinatge.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest orde hauria estat el dels Germans Pontífexs i es deia que havia estat aprovat en 1189 pel papa, tot i que no se'n conserva cap documentació que ho confirmi, i dissolta en 1459. L'objectiu de l'orde hauria estat el de recollir fons per construir els ponts i mantenir-los, dedicant-los al pas de pelegrins i viatgers.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet d'Avinyó Modifica l'enllaç a Wikidata