Beniarjó
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
| Gentilici | Beniarjoter, beniarjotera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 1.934.990,15 € | ||
| Superfície | 2,80 km² | ||
| Altitud | 48 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.785 hab. 637,5 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 72,6 km de València 5,6 km de Gandia |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP, 2 PSPV i 2 Coalició Compromís Salvador Enguix Morant (PP) |
||
| Codi postal | 46722 |
||
| Web | |||
Beniarjó és un municipi valencià de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El terme – 2,8 km2—, està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla, amb els únics accidents geogràfics dels meandritzants rius Serpis i Vernissa que conflueixen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.
El nucli urbà forma una connurbació amb el de Beniflà, al sud.
[modifica] Límits
| Real de Gandia | Almoines El Real de Gandia |
|
| Palma de Gandia | Rafelcofer | |
| Palma de Gandia | Beniflà | La Font d'en Carròs |
[modifica] Accés
S'accedeix a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7 a escassa distància del nucli tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.
[modifica] Història
Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.
[modifica] Demografia i economia
A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.269 | 1.120 | 1.138 | 1.165 | 1.170 | 1.242 | 1.288 | 1.432 | 1.550 | 1.759 | 1.783 |
El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Lorente Villacampa | Independent |
| 1983 - 1987 | Miguel Llinares Coll | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Miguel Llinares Coll | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Miguel Llinares Coll | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Salvador Enguix Morant | PP |
| 1999 - 2003 | Salvador Enguix Morant | PP |
| 2003 - 2007 | Salvador Enguix Morant | PP |
| 2007 - 2011 | Salvador Enguix Morant | PP |
| 2011 - ara | Salvador Enguix Morant | PP |
[modifica] Monuments
El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:
- Ajuntament. Segle XIX.
- Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
- Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
- Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.
[modifica] Festes i gastronomia
El 25 d'abril s'hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.
La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.
[modifica] Fills il·lustres
- Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval. Va nàixer a Beniarjó .
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||