Beniarjó

Beniarjó

(En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Beniarjoter, beniarjotera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.934.990,15 €
Superfície	2,80 km²
Altitud	48 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.785 hab. 637,5 hab/km²
Coordenades	38° 55′ 58″ N, 0° 11′ 16″ O
Distàncies	72,6 km de València 5,6 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP, 2 PSPV i 2 Coalició Compromís Salvador Enguix Morant (PP)
Codi postal	46722
Web	http://www.beniarjo.es/

Beniarjó és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Geografia

El terme – 2,8 km²—, està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla, amb els únics accidents geogràfics dels meandritzants rius Serpis i Vernissa que conflueixen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.

El nucli urbà forma una connurbació amb el de Beniflà, al sud.

Límits

Real de Gandia	Almoines El Real de Gandia
Palma de Gandia		Rafelcofer
Palma de Gandia	Beniflà	La Font d'en Carròs

Accés

S'accedeix a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7 a escassa distància del nucli tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.

Història

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

Demografia i economia

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009
1.269	1.120	1.138	1.165	1.170	1.242	1.288	1.432	1.550	1.759	1.783

El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Salvador Lorente Villacampa	Independent
1983 - 1987	Miguel Llinares Coll	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Miguel Llinares Coll	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Miguel Llinares Coll	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Salvador Enguix Morant	PP
1999 - 2003	Salvador Enguix Morant	PP
2003 - 2007	Salvador Enguix Morant	PP
2007 - 2011	Salvador Enguix Morant	PP
2011 - ara	Salvador Enguix Morant	PP

Monuments

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

• Ajuntament. Segle XIX.
• Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
• Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
• Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

Festes i gastronomia

El 25 d'abril s'hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

Fills il·lustres

• Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval. Va nàixer a Beniarjó .

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.