Beniarjó

De Viquipèdia

Beniarjó és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interès 5 Festes i gastronomia 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

[edita] Demografia i economia

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
1.269	1.120	1.138	1.165	1.170	1.242	1.288	1.432	1.476

El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.

[edita] Geografia

El terme – 2,8 km²—, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers.

[edita] Edificis d'interès

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

• Ajuntament. Segle XIX.
• Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
• Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
• Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

[edita] Festes i gastronomia

El 25 d'abril s'hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

[edita] Política

L'ajuntament està en poder del PP que en les municipals de 2007 hi obtingué 5 regidors; el PSOE en tragué 3 i el Bloc 1. L'alcalde d'esta població a estat nomenat diputat provincial pel partit judicial de Gandia.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Salvador Lorente Villacampa	Independent
1983-1987	Miguel LLinares Coll	PSPV-PSOE
1987-1991	Miguel LLinares Coll	PSPV-PSOE
1991-1995	Miguel LLinares Coll	PSPV-PSOE
1995-1999	Salvador Enguix Morant	PP
1999-2003	Salvador Enguix Morant	PP
2003-2007	Salvador Enguix Morant	PP
2007-2011	Salvador Enguix Morant	PP

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de la Safor Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  l'Alqueria de la Comtessa  •  Barx  •  Bellreguard  •  Beniarjó  •  Benifairó de la Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet de la Conquesta  •  Daimús  •  la Font d'en Carròs  •  Gandia  •  Guardamar de la Safor  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles de Mar  •  Potries  •  Rafelcofer  •  el Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de la Valldigna  •  Tavernes de la Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa

Aquest article és un esborrany sobre la Safor. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.