Beniarjó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beniarjó
Escut de Beniarjó
(En detall)
Localització

Localització de Beniarjó respecte del País Valencià Localització de Beniarjó respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Beniarjoter, beniarjotera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 1.934.990,15 €
Superfície 2,80 km²
Altitud 48 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.836 hab.
655,71 hab/km²
Coordenades 38° 55′ 58″ N, 0° 11′ 16″ O / 38.93278,-0.18778Coord.: 38° 55′ 58″ N, 0° 11′ 16″ O / 38.93278,-0.18778
Distàncies 72,6 km de València
5,6 km de Gandia
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PP, 2 PSPV i 2 Coalició Compromís
Salvador Enguix Morant (PP)
Codi postal 46722
Web

Beniarjó és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

Geografia [modifica]

El terme – 2,8 km2—, està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla, amb els únics accidents geogràfics dels meandritzants rius Serpis i Vernissa que conflueixen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.

El nucli urbà forma una connurbació amb el de Beniflà, al sud.

Límits [modifica]

Real de Gandia Almoines
El Real de Gandia
Palma de Gandia Brosen windrose-fr.svg Rafelcofer
Palma de Gandia Beniflà La Font d'en Carròs








Accés [modifica]

S'accedeix a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7 a escassa distància del nucli tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.

Història [modifica]

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

Demografia i economia [modifica]

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
1.269 1.120 1.138 1.165 1.170 1.242 1.288 1.432 1.550 1.759 1.783

El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.

Administració [modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Lorente Villacampa Independent
1983 - 1987 Miguel Llinares Coll PSPV-PSOE
1987 - 1991 Miguel Llinares Coll PSPV-PSOE
1991 - 1995 Miguel Llinares Coll PSPV-PSOE
1995 - 1999 Salvador Enguix Morant PP
1999 - 2003 Salvador Enguix Morant PP
2003 - 2007 Salvador Enguix Morant PP
2007 - 2011 Salvador Enguix Morant PP
Des del 2011 Salvador Enguix Morant PP

Monuments [modifica]

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

  • Ajuntament. Segle XIX.
  • Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
  • Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
  • Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

Festes i gastronomia [modifica]

El 25 d'abril s'hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós se celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que se celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

Fills il·lustres [modifica]

  • Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval. Va nàixer a Beniarjó .

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarjó Modifica l'enllaç a Wikidata