Benidoleig
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | la Marina Alta  | ||||
| Capital | Benidoleig | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.218 (2023) (152,25 hab./km²) | ||||
| Gentilici | benidolejana, benidolejà | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 8 km² | ||||
| Altitud | 131 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Dénia | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Primera setmana d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Vicente Pons Peris | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03759 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03030 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03030 | ||||
| Lloc web | benidoleig.es | ||||
Benidoleig és un municipi de la comarca de la Marina Alta, País Valencià. Segons el cens de 2012, té 1.315 habitants.
Geografia[modifica]
El terme, de 7,5 km², és ric en rutes per a la pràctica del senderisme, entre les quals destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes des del seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s'hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d'un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en la seua rodalia hi ha el llac anomenat Toll Blau.
Límits[modifica]
El terme municipal de Benidoleig limita amb els d'Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals i Tormos (tots a la mateixa comarca).
Accés[modifica]
S'accedix a Benidoleig per la CV-731 que prové d'Orba (per l'oest) i Ondara (per l'est).
Història[modifica]
En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s'instal·laren a la ribera del riu Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i fou cedit per esta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins a acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l'expulsió dels moriscos n'hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 aconseguí el títol de baronia. En ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, esta passà a dependre de la rectoria d'Orba fins a l'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal d'eixa població.
Toponímia[modifica]
Segons el DCVB, el topònim Benidoleig prové de l'àrab bani Dulaj que significa 'fills o descendents de Doleig'. La paraula Dulaj com a nom personal podria procedir al seu torn de l'antropònim germànic Dolehidus, que ja apareix documentat l'any 913.
Demografia i economia[modifica]
Segons el cens de 2019, hi ha empadronades 1.095 persones. L'economia depèn principalment de l'agricultura, i el cultiu més estès és el dels cítrics; també té notable importància la producció de panses per a mistela. Pel que fa al turisme, hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d'arreu d'Europa.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 641 | 527 | 678 | 675 | 719 | 703 | 678 | 681 | 725 | 826 | 860 | 1.044 | 1.139 | 1.275 | 1.305 | 1.095 |
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Compromís per Benidoleig (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benidoleig | ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Pedro Antonio Seguí Caselles | 248 | 42,25% | 4 ( )
| |
| Compromís per Benidoleig | 
|
Marcos Alfredo Levy Caravaca | 228 | 38,84% | 4 ()
| |
| Partit Popular | 
|
Aurora Reig García | 106 | 18,06% | 1 ()
| |
| Vots en blanc | 
|
5 | 0,85% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 587 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 13 | 2,17% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 600 | 75,19%** | ||||
| Abstenció | 198* | 24,81%** | ||||
| Total cens electoral | 798* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Pedro Antonio Seguí Caselles (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Dénia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia[modifica]
Des de 2015 l'alcalde de Benidoleig és Pedro Antonio Seguí Caselles del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José María Sirera Ballester | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Mengual Arbona | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Mengual Arbona | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Mengual Arbona | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | María Purificación Far Ballester | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Daniel Mas Galiana | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Vicent Pons Peris | BLOC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Josep Vicent Pons Peris | BLOC-Verds | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Josep Vicent Pons Peris María Dolores Ern Agut Josep Vicent Pons Peris |
BLOC-Compromís No adscrits BLOC-Compromís |
11/06/2011 02/01/2013 25/04/2013 |
Moció de censura[a] Anul·lació moció[b] -- |
| 2015–2019 | Pedro Antonio Seguí Caselles | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Pedro Antonio Seguí Caselles | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Monuments i llocs d'interès[modifica]
En quant el seu patrimoni cal destacar:
- Església de la Santíssima Sang. Segle XIX.
- Casa senyorial del baró de Finestrat.
- Cova de les Calaveres. Cavitat amb més de 300 metres de recorregut on es poden observar estalactites i estalagmites, i voltes de més de 20 metres d'altura. Està situada al costat de la carretera que va de Pedreguer a Benidoleig. Té vestigis que fou habitada des del paleolític mitjà i superior, des de l'1.300.000 al 150.000 abans de Crist.
Gastronomia[modifica]
Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, entre altres. També cal destacar l'all i pebre amb anguiles o el putxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n'hi ha de tota classe: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.
Notes[modifica]
- ↑ Entre desembre de 2012 i gener de 2013, els tres regidors del PSPV-PSOE i els dos del PPCV van portar endavant una moció de censura per a fer de María Dolores Ern l'alcaldessa de la localitat. La direcció del PSPV va desautoritzar la moció i expulsà els tres regidors díscols, així com el PPCV fa fer el mateix amb els seus dos regidors. Finalment la moció es portaria a terme, assumint el govern els 5 regidors no-adscrits.[6] L'agrupació local del PSPV-PSOE a la localitat, per la seua banda, sí que va donar suport a la moció de censura.[7]
- ↑ En abril de 2013, l'alcaldessa va dimitir després que els tribunals decretaren, provisionalment, que la moció de censura era il·legal.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Mahiques Mahiques, Inmaculada (secretària). «Acta de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento pleno de constitución del Ayuntamiento y elección del alcalde», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.498 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 4-5. Edicte 4556 [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benidoleig», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ A.P.F. «Protecció Civil es nega a acatar ordes del govern “il·legal” de Benidoleig». Levante-EMV, 08-01-2013.
- ↑ Padilla, Alfons «Els regidors expulsats del PSPV i el PP "prenen" Benidoleig i tiren al Bloc». Levante-EMV, 03-01-2013.
- ↑ A.P.F. «El Bloc recupera el poder en Benidoleig en dimitir l'alcaldessa expulsada del PSPV». Levante-EMV, 24-04-2013.
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benidoleig. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benidoleig |
- Ajuntament de Benidoleig
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
