Benidoleig

Benidoleig

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. de la Marina Alta Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Benidolejà, benidolejana
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.184.700,00
Superfície	7,50 km²
Altitud	131 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.305 hab. 174 hab/km²
Coordenades	38° 47′ 30″ N, 0° 01′ 57″ O
Distàncies	105 km de València 15,5 km de Dénia 91 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 BNV, 3 PSPV i 2 PPCV Josep Vicent Pons Peris (BNV)
Codi postal	03759
Festes majors	Primera setmana d'agost

Benidoleig és un municipi de la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Segons el cens de 2009, compta amb 1.275 habitants.

Geografia

El terme, de 7,5 km², és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s'hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d'un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en les seues rodalies hi ha el llac anomenat Toll Blau.

Límits

El terme municipal de Benidoleig limita amb els de Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals i Tormos (tots a la mateixa comarca).

Accés

S'accedeix per la CV-731 que comunica Benidoleig amb Orba i Ondara on abandonarem la carretera nacional N-332 o l'autopista AP-7.

Història

En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s'instal·laren a la ribera del Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i cedit per aquesta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l'expulsió dels moriscos n'hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 assoleix el títol de baronia. Al ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, aquesta passà a dependre de la rectoria d'Orba fins l'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal respecte d'aqueixa població.

Toponímia

Segons el DCVB, el topònim Benidoleig prové de l'àrab bani Dulaj que significa fills o descendents de Doleig. Aquest Dulaj com a nom personal podria procedir a la seua vegada de l'antropònim germànic Dolehidus que ja apareix documentat l'any 913.

Demografia i economia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
641	527	678	675	719	703	678	681	725	826	860	1.044	1.139

En el 2007 s'hi empadronaren 1.139 persones. L'economia depén de l'agricultura i el cultiu més estés és el de cítrics; també té la seua importància la producció de panses per a mistela. Quant al turisme hem de dir que hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d'arreu d'Europa.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José María Sirera Ballester	UCD
1983 - 1987	Juan Mengual Arbona	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Mengual Arbona	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Juan Mengual Arbona	PSPV-PSOE
1995 - 1999	María Purificación Far Ballester	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Daniel Mas Galiana	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Josep Vicent Pons Peris	BNV
2007 - 2011	Josep Vicent Pons Peris	BNV
2011 - ara	Josep Vicent Pons Peris	BNV

Resultats electorals de Benidoleig, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Coalició Compromís	Josep Vicent Pons Peris	264	4
	Partit Socialista del País Valencià	María Dolores Ern Agut	203	3
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Miles Feltón Turner	165	2
Total		632		9

Monuments i llocs d'interés

En quant el seu patrimoni cal destacar:

• Església de la santíssima Sang. Segle XIX.
• Casa senyorial del baró de Finestrat.
• Cova de les Calaveres. Cavitat amb més de 300 metres de recorregut on es poden observar estalactites i estalagmites, i voltes de més de 20 metres d'altura. Està situada al costat de la carretera que va de Pedreguer a Benidoleig. Té vestigis de que fou habitada des del paleolític mitjà i superior, des del 1300000 al 150000 abans de Crist.

Gastronomia

Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, etc; també s'ha de destacar l'all i pebre amb anguiles o el puxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n'hi ha de tot tipus: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.