Benifairó de les Valls
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre Mancomunitat de les Valls Sagunt |
||
| Gentilici | Benifairenc, benifairenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 4,30 km² | ||
| Altitud | 34 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
2.011 hab. 467,67 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 43′ 51″ N 0° 16′ 04″ O | ||
| Distàncies | 32 km de València 6,5 km de Sagunt |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PSPV i 4 PP Mª Vicenta Llanes Pérez (PSPV) |
||
| Codi postal | 46511 |
||
| Festes majors | Primera setmana de setembre | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu del Bon Succés i Sant Gil Abad | ||
| Fira tradicional | Fira de Mostres | ||
| Web | |||
Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Quartell, Quart de les Valls, Faura i Sagunt.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Pertanyent a la subcomarca de la Vall de Segó, la superfície del terme és muntanyenca per l'oest i plana per l'est. Les altures principals pertanyen a les muntanyes de Romeu i són: la Rodana (194 m), l'Eixeve (339 m) i la Creu (346 m). Drena el terme el barranc de la Rodana. El poble està situat en terreny pla, formant un sol nucli urbà amb la vila de Faura.
El clima és mediterrani; el vent més freqüent és el de llevant, que porta les pluges, generalment a la tardor i primavera.
En les terres no conreades hi ha pins, romaní i coscolla.
[edita] Historia
Amb més de mil nou-cents habitants, Benifairó és la segona localitat en importància de les valls, precedida de Faura amb més de tres mil habitants. Té una superfície de 4,30 Km quadrats i es troba a 43m d'altitud. El seu origen es deu a la formació de diverses alqueries, no figurant aquest nom en "el llibre del repartiment"; segons consta en documentació, Bernat Vives de Canyamàs va rebre terres donades per Jaume I en 1248, que estaven formades per alqueries; una d'elles era Benibolaix, possiblement l'actual Benifairó. Tal vegada siga un cas únic de supervivència el del llinatge Vives de Canyamàs, que encara conserva la casa-palau i que mai va perdre la jurisdicció d'aquestes terres.
En 1609 la vila contava amb 19 cases de moriscs, que eren els quals van quedar després de l'expulsió de 1591. Durant la segona guerra carlista va ser visitada la vila pels exèrcits en pugna.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.978 | 1.978 | 2.010 | 1.978 | 1.966 | 1.954 | 1.915 | 1.907 | 1.905 | 2.011 |
[edita] Economia
Basada essencialment en l'agricultura, pràcticament dedicada al monocultiu del taronger. La seva riquesa agropecuària, i la més recent indústria de transformació de cítrics, li han donat prosperitat econòmica.
[edita] Monuments
- Casa Palau dels Vives. Primeries del segle XVII. Actualment en estat molt dolent i en fase de restauració.
- Església de Sant Gil Abat. Barroc aragonès del segle XVIII.
- Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés. Segles XVII-XVIII.
[edita] Festes i celebracions
Les festes majors se celebren la primera setmana de setembre, inclouen bous, cavalcades, balls, calderes populars. La fira de mostres, el primer cap de setmana de setembre, reuneix a moltes empreses i artesans de la comarca.
[edita] Personatges il·lustres
Benifairó s'honra de ser el bressol del naixement del pintor de cambra de Felip II, Alonso Sánchez Coello, nascut en la vila en 1531.
En aquesta vila es troba també la casa on va viure l'escriptor Lluís Guarner (signant de les Normes de Castelló) la qual és admirada sobretot per la seva cura i el espaiós jardí.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||

