Benigànim
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Beniganí, beniganina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 33,4 km² | ||
| Altitud | 120 m | ||
| Població (2002) • Densitat |
5.603 hab. 167,75 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Nuclis |
1 |
||
| Agermanament |  Châtenoy-le-Royal, França |
||
Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip II d'Aragó l'atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.
[edita] Demografia i economia
Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.
A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importància el sector serveis.
[edita] Geografia
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.
L'espai geogràfic que envolta Benigànim, és bastant llis si ho comparem amb altres localitats de la Vall d'Albaida com per exemple, el cas d'Ontinyent. Els límits naturals que té Benigànim són: al Nord amb La Solana, d'una gran bellesa, des de la qual es pot observar tota la Vall i en primer pla, Benigànim. La Solana és objecte, en ocasions, d'explotació. Quan és la temporada de l'esclata-sang, el lloc més proper on poder arrimar-se és a les seues faldes. També els caçadors, en la temporada de caçar, solen anar-hi. A l'Est, tenim com a línia limítrof, El Llosar, paratge d'un encant espectacular, on abans corria l'aigua que brollava del seu naixement. A la primavera se solia escoltar el soroll de l'aigua corrent. Aquest barranc ens separa de Quatretonda. Així mateix, quan s'arriba al punt en què la carretera que va cap a Gandia, hi trobem una font, La Font del Xicot. Antigament, quan tallaven el subministre d'aigua, la gent del poble solia anar a carregar garrafes d'aigua. En tercer lloc, tenim el barranc que ens separa de La Pobla del Duc al Sud. En realitat és el maitex riu d'abans, però en este cas se situa més avall del seu recorregut. Cal dir, que en aquest tram passa la carretera que va a La Pobla del Duc, i que tantíssimes vides s'ha endut. Desgraciadament encara no ha sigut reparada ni ampliada. I finalment, a l'Oest ens trobem amb el Riu Albaida. En aquest emplaçament, antigament, se situaba un lloc meravellós on la gent del poble i la gent dels voltants anava a passar els caps de setmana o les vacances d'estiu, clar està, si tenien prou diners; aquest lloc que va donar tanta vida al poble era el Balneari de Bellús. Actualment podem observar un magnífic embassament o presa de contenció, que serveix d'ajuda a la presa de Tous per a poder evitar la catàstrofe que va ocórrer el 20 d'octubre de 1982. Per desgràcia ara ja no es pot veure el pont que ens portava fins la pinada del balneari.
En quant a l'espai natural, el sol que envolta Benigànim és de caràcter secà i per aquesta raó la majoria d'arbres frutals són regats amb el sistema de goteig. Concretament el tipus de sol que predomina és el tap, tipus de sol gens fèrtil. Malgrat la naturalesa de la terra, a La Vall d'Albaida existeix una gran varietat de flora i fauna autòctona com és en primer lloc: el romer, el margalló (actualment protegit), la rosella, el fenoll ... En quant a la fauna cal remarcar que també n'hi ha una gran varietat d'espècies locals com ara; la rabosa, el teuladí o l'eriçó.
[edita] Edificis d'interès
El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:
- Església de sant Miquel Arcàngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
- Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
- Església de la Puríssima Concepció o de la Beata Inés. Segle XVIII.
- Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
- Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
- Rellotge solar digital en l'avinguda de l'Ortissa.
[edita] Gastronomia
Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen àrab amb molta tradició a Benigànim, i els pastissets de moniato.
[edita] Política
A les eleccions del 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors front als 6 del PP. Quatre anys més tard, el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta després de vuit anys de govern socialista.
[edita] Enllaços Relacionats
- Benigànim Digital, Informació i Actualitat a Benigànim
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística
- La página web del Club Bàsquet Benigànim
- Web Pirata de Benigànim
- Filà Pirates de Benigànim
|
|||||
