Benigànim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benigànim
Escut  de Benigànim
(En detall)
Localització

Localització  de Benigànim respecte del País Valencià Localització  de Benigànim respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Vista general de Benigànim
Vista general de Benigànim
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Beniganí, Beniganina
Predom. ling. Valencià
Superfície 33,40 km²
Altitud 120 msnm
Població 
  • Densitat
6,469 hab.
193,68 hab/km²
Coordenades 38° 56′ N, 26° 36′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.933 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.933, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 56′ N, 26° 36′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.933 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.933, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 84 km de València
Organització
Ajuntament
• Batlle:

7 PP, 6 PSPV
Juan Puchades Arce (PP)
Codi postal 46830
Festes majors Moros i Cristians, finals d'Agost
Agermanament France Châtenoy-le-Royal, França
Web

Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts

[modifica] Història

D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip III l'atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

[modifica] Demografia i economia

Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Mùrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

En aquest municipi de la Vall d'Albaida proliferen els cultius com la vinya i les oliveres. A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importància el sector serveis.

[modifica] Geografia

Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.

[modifica] Transports

L'estació de ferrocarril de Benigànim pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.

Estació adif Benigànim
 Vegeu aquesta plantilla Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
BSicon .svg BSicon .svg KBHFa BSicon .svg BSicon .svg
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5-VAL.gif
BSicon .svg BSicon .svg BHF BSicon .svg BSicon .svg
Xàtiva C2
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
El Genovés
BSicon .svg BSicon .svg BHF BSicon .svg BSicon .svg
Benigànim
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
La Pobla del Duc
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
Montaverner
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
Bufalí
BSicon .svg BSicon .svg BHF BSicon .svg BSicon .svg
Albaida
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
Agullent
BSicon .svg BSicon .svg BHF BSicon .svg BSicon .svg
Ontinyent
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
Agres
BSicon .svg BSicon .svg HST BSicon .svg BSicon .svg
Cocentaina
BSicon .svg BSicon .svg KBHFe BSicon .svg BSicon .svg
Alcoi

[modifica] Edificis d'interès

Església de sant Miquel arcàngel.

El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:

[modifica] Festes

[modifica] Festes patronals i de moros i cristians

Festes del Crist. Oficialment comencen l'última setmana d'Agost. El dimecres és la "nit de les paelles", el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada l'"Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i per la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza altra "ambaixada" i una processó, i finalment, finalitzen el dimarts amb una cavalcada.

[modifica] Festa de la Beata Inés

Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari; l'últim dia d'aquest, vespra del dia de la festa, s'encén una foguera en la plaça de la Beata Inés. A la matinada comença el dia amb la popular despertà, cantada per la gent del poble; després d'això segueixen diverses misses. A les 11:00h es realitza una missa de campanya multitudinària. A les 17:00 hores dóna començament la processó, la qual té una durada d'unes 3 hores aproximadament. En el recorregut es representen escenes plàstiques de la vida de la Beata, i els carrers per on transcorre la processó estan engalanats pels veïns, tasca que en ocasions pren molts mesos de preparació per part dels veïns. La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici. En l'actualitat, la conselleria de Turisme tramita la seua declaració d'interès turístic.

[modifica] Festa de Sant Antoni

El cap de setmana que segueix al 17 de gener(dia de sant Antoni) se celebra la festa en honor a aquest popular sant. Es realitza una foguera, carreres de cavalls, cavalcada i en l'ermita té lloc la missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i una mascletà.

[modifica] Festa del Xop, festa de la Mare de Déu dels Desemparats

Se celebra el segon cap de setmana de maig. Aquesta festa està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, és tradicional el dissabte plantar al mig d'una plaça un Xop de grans dimensions perquè el diumenge els joves puguen pujar pel dalt d'ell mateix. També el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Verge pels carrers de la barriada. Aquests últims anys en les cases han tingut la pròpia iniciativa que al passar de la imatge per davant de les cases, la cobreixen amb una cascada de pètals de roses, a imitació de la processó de la Ciutat de València


[modifica] Festes de barris o de caràcter exclusivament religiós

[modifica] Setmana Santa

La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques l'acte central de les quals és la processó del Sant soterrament de Divendres sant al vespre, una tradició que va ser la més esplendorosa de la vall d'Albaida i que s'està recuperant en l'actualitat.

[modifica] Festa de la Mare de Déu de les Neus

Aquesta festa se celebra el primer cap de setmana d'agost en honor a la Verge de les Neus. En els seus primers anys va tenir un gran atractiu turístic i festiu, ja que van anar-hi grans cantants i humoristes de l'època, però al pas dels anys va anar perdent importància; fins i tot va haver anys que la festa no va arribar a celebrar-se, però ara ha tornat a ressorgir. En ella cap destacar la nit del dissabte amb una bervena o discomòvil i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.

[modifica] Festa de la Mare de Déu del Carme

És una festa molt recent, encara que realment és recuperada, ja que l'original es va perdre amb el pas dels anys. Se celebra el dia 16 de juliol en el carrer Ànimes, en ella se celebra una eucaristia de campanya i després un romiatge amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.

[modifica] Festa del Barri de la Creueta

És una festa recent la qual se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.

[modifica] Rosari de la Divina Aurora

Cada primer de Maig els veïns del carrer de l'Aurora recorren en processó aquesta via resant l'exercici del Rosari, en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'Eucaristia en l'església de la Immaculada Concepció (Agustines Descalces).

[modifica] Puríssima Concepció

Cada any el 8 de desembre i el primer dia de Maig joves de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'Eucaristia i la repartició de pa beneït.


[modifica] Gastronomia

Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen àrab amb molta tradició a Benigànim.

[modifica] Política

En les votades de 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors per 6 del PP. En les votades de 2007 el PSPV va obtenir 6 regidors per 7 del PP, resultats que es repetiren en 2011. Actualment el batlle del consististori és en Juan Puchades Arce del Partit Popular.

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Benigànim


Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües