Benigànim
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Vista general de Benigànim | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Beniganí, Beniganina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 33,40 km² | ||
| Altitud | 120 msnm | ||
| Població • Densitat |
6,469 hab. 193,68 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 84 km de València | ||
| Organització Ajuntament • Batlle: |
7 PP, 6 PSPV Juan Puchades Arce (PP) |
||
| Codi postal | 46830 |
||
| Festes majors | Moros i Cristians, finals d'Agost | ||
| Agermanament | |||
| Web | |||
Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts
|
[modifica] Història
D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip III l'atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.
[modifica] Demografia i economia
Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Mùrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.
En aquest municipi de la Vall d'Albaida proliferen els cultius com la vinya i les oliveres. A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importància el sector serveis.
[modifica] Geografia
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.
[modifica] Transports
L'estació de ferrocarril de Benigànim pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.
| Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[modifica] Edificis d'interès
El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:
- Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
- Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
- Convent de la Puríssima Concepció. Segle XVIII. Convent d'Agustines Descalces; hi va viure i morir, i hi és sebollida, la beata Josepa de Santa Agnès o Agnès de Benigànim, patrona de la ciutat.
- Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
- Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
[modifica] Festes
[modifica] Festes patronals i de moros i cristians
Festes del Crist. Oficialment comencen l'última setmana d'Agost. El dimecres és la "nit de les paelles", el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada l'"Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i per la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza altra "ambaixada" i una processó, i finalment, finalitzen el dimarts amb una cavalcada.
[modifica] Festa de la Beata Inés
Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari; l'últim dia d'aquest, vespra del dia de la festa, s'encén una foguera en la plaça de la Beata Inés. A la matinada comença el dia amb la popular despertà, cantada per la gent del poble; després d'això segueixen diverses misses. A les 11:00h es realitza una missa de campanya multitudinària. A les 17:00 hores dóna començament la processó, la qual té una durada d'unes 3 hores aproximadament. En el recorregut es representen escenes plàstiques de la vida de la Beata, i els carrers per on transcorre la processó estan engalanats pels veïns, tasca que en ocasions pren molts mesos de preparació per part dels veïns. La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici. En l'actualitat, la conselleria de Turisme tramita la seua declaració d'interès turístic.
[modifica] Festa de Sant Antoni
El cap de setmana que segueix al 17 de gener(dia de sant Antoni) se celebra la festa en honor a aquest popular sant. Es realitza una foguera, carreres de cavalls, cavalcada i en l'ermita té lloc la missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i una mascletà.
[modifica] Festa del Xop, festa de la Mare de Déu dels Desemparats
Se celebra el segon cap de setmana de maig. Aquesta festa està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, és tradicional el dissabte plantar al mig d'una plaça un Xop de grans dimensions perquè el diumenge els joves puguen pujar pel dalt d'ell mateix. També el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Verge pels carrers de la barriada. Aquests últims anys en les cases han tingut la pròpia iniciativa que al passar de la imatge per davant de les cases, la cobreixen amb una cascada de pètals de roses, a imitació de la processó de la Ciutat de València
[modifica] Festes de barris o de caràcter exclusivament religiós
[modifica] Setmana Santa
La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques l'acte central de les quals és la processó del Sant soterrament de Divendres sant al vespre, una tradició que va ser la més esplendorosa de la vall d'Albaida i que s'està recuperant en l'actualitat.
[modifica] Festa de la Mare de Déu de les Neus
Aquesta festa se celebra el primer cap de setmana d'agost en honor a la Verge de les Neus. En els seus primers anys va tenir un gran atractiu turístic i festiu, ja que van anar-hi grans cantants i humoristes de l'època, però al pas dels anys va anar perdent importància; fins i tot va haver anys que la festa no va arribar a celebrar-se, però ara ha tornat a ressorgir. En ella cap destacar la nit del dissabte amb una bervena o discomòvil i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.
[modifica] Festa de la Mare de Déu del Carme
És una festa molt recent, encara que realment és recuperada, ja que l'original es va perdre amb el pas dels anys. Se celebra el dia 16 de juliol en el carrer Ànimes, en ella se celebra una eucaristia de campanya i després un romiatge amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.
[modifica] Festa del Barri de la Creueta
És una festa recent la qual se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.
[modifica] Rosari de la Divina Aurora
Cada primer de Maig els veïns del carrer de l'Aurora recorren en processó aquesta via resant l'exercici del Rosari, en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'Eucaristia en l'església de la Immaculada Concepció (Agustines Descalces).
[modifica] Puríssima Concepció
Cada any el 8 de desembre i el primer dia de Maig joves de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'Eucaristia i la repartició de pa beneït.
[modifica] Gastronomia
Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen àrab amb molta tradició a Benigànim.
[modifica] Política
En les votades de 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors per 6 del PP. En les votades de 2007 el PSPV va obtenir 6 regidors per 7 del PP, resultats que es repetiren en 2011. Actualment el batlle del consististori és en Juan Puchades Arce del Partit Popular.
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Agermanaments de municipis valencians, FVMP
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Benigànim Digital, l'Actualitat a Benigànim i a la Vall d'Albaida
|
|||||