Benigembla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benigembla
Benigembla
Escut de Benigembla
(En detall)
Localització

Localització de Benigembla respecte del País Valencià Localització de Benigembla respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Vista de Benigembla
Vista de Benigembla
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Benigembler, benigemblera
Predom. ling. valencià
Superfície 18,45 km²
Altitud 314 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
566 hab.
30,68 hab/km²
Coordenades 38° 45′ 21″ N, 0° 6′ 37″ O / 38.75583,-0.11028Coord.: 38° 45′ 21″ N, 0° 6′ 37″ O / 38.75583,-0.11028
Distàncies 106 km de València
24,3 km de Dénia
88,1 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
3 BLOC, 2 PSPV i 2 PPCV
Joan Caselles i Mengual (BLOC) (2008)
Codi postal 03794
Codi territorial 03029
Festes majors Del 12 al 17 d'agost
Dies de mercat Dimarts
Web

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble es troba a 88 km d'Alacant, 50 km de Benidorm, i a uns 105 km de la Ciutat de València. Pertany a la comarca de la Marina Alta, i es troba a uns 23 km de Dénia, cap de la comarca. Està a uns 314 m d'altura del nivell del mar. El Morro d'en Serra és l'altura màxima del terme municipal amb 1001 m d'altura. Les principals altures destacables d'aquest municipi són El Cavall Verd (793 m), La Penya de l'Altar (999 m), La Solana (793 m) i el Mirabó (691 m). Limita amb els termes municipals de Murla, Castell de Castells, Parcent, Tàrbena, i la Vall de Laguar.

Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Xaló-Gorgos i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia és molt esquerpa i ofereix força llocs dignes de visita arreu del terme, de 18,4 km2, com ara la pujada a la Penya de l'Altar (890 m); al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d'una dona; el paratge i la zona recreativa del Safareig o la Font; la Zona d'Acampada de la Vall de Pop en la partida de les Palmeres; els barrancs d'Alcaina i de Galitero; la ruta de la Penya Blanca denominada d'aquesta manera perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol o les fonts de l'Ullet, dels Pasqualets; de Dalt i de Baix; la Font Roja, i la Font de les Murteres.

Una altra ruta interessant és l'ascensió al cim del Cocoll (1047 m), ruta senyalitzada i que s'inicia des del camí del Corral Nou, a uns 350 metres de Benigembla en direcció a la ctra. que va a Castell de Castells. El camí acaba en un corral i continua una senda que guanya altura per la vessant suau i progressivament. Passem sobre l'aljub del Frare al costat del barranc dels Bous. Unes ziga-zagues ens acosten al corral de Malea, i en passar-lo, a un espai més obert anomenat la Corona. A continuació arribem al pla d'en Moragues on es troba la pista d'aterratge de les avionetes dels serveis forestals. Des d'ací una pista forestal ens porta al cim del Cocoll, ja molt a prop. Les vistes, si l'oratge ho permet, són magnífiques: El Cavall Verd, el Carrascar d'Ebo, Alfaro, el Pla de Petracos, Serrella, Aixortà, Aitana, i el Carrascal de Parcent.

La caminada que ens porta al Cocoll de Benigembla ens mostra una varietat botànica que va del matollar sec de solana a les llomes baixes carregat de xares, mates i camamirles, el matoll d'altura a les parts més altes amb espígoles i sàlvies i baixant per les pedres d'ombria trobem marfulls, hedreres i fleixos. A prop del poble podrem visitar l'olivera monumental del figueral amb 9 m de perimetre i 11 d'alçada.

Les muntanyes de Benigembla també proporcionen en abundància el serrello, conegut en altres indrets amb els noms de serrelot, servero i fenàs, és sense cap dubte, el gram més abundant de les serralades del poble. Al bestiar li fa fàstic però se'l menja quan no té altre remei. El serrello o el fenàs l'empraven els raïmers per embolicar el moscatell amb l'objecte de preservar-lo dels colps durant el trasllat als mercats. En la muntanya del Cavall Verd també podem trobar una colònia de Caralluma Mumbyana Hispànica, una espécie protegida segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Aquesta planta és endèmica del surest peninsular, i avui en día sols hi ha tres colònies més en el País Valencià.

El riu Gorgos, el riu que passa per Benigembla, té una superfície de 283,2 km2, i uns 50 km de recorregut. Naix en les proximitats de Fageca, a on recull les pluges de Serrella i Alfaro. Ha estat declarat a principis dels anys 2005 lloc d'interés comunitari (LIC), per part de la Unió Europea, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient. Aquest riu passa per a tots els pobles de la Vall de Pop, i desemboca finalment en Xàbia. La canya és una matèria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Xaló-Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre sobre ells el raïm a fi que el sol l'assecara convertint-lo així en pansa.

Història[modifica | modifica el codi]

El carrer Llarg.

Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcció a la Vall d'Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistòria. Aquestes pintures rupestres d'art llevantí i macroesquemàtic, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998, i tenen uns 8000 anys d'antiguitat.

El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malafí. Es compon de vuit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles. El Pla de Petracos és un dels millors jaciments amb art rupestre del País Valencià. L'any 2005 la Generalitat Valenciana declara el Pla de Petracos parc d'interès cultural.

El poble de Benigembla és d'origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s'acostava als 200 habitants. Fins al 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En 1609 en conèixer-se la notícia de l'expulsió, els moriscos d'aquesta població, juntament amb altres 16.000 de la zona, es van fer forts a La Vall de Laguar. Des de Benigembla, Agustí Messia, capità de l'exèrcit cristià, dirigí l'operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, en crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família de la Cerda.

Al terme de Benigembla es troben les restes de l'antic castell, d'origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd o muntanya del Pop, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d'Altafulla, però després recuperat per Al-Àzraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successors. La fortalesa s'estenia entre els dos cims; sobre el més elevat està el cos principal del castell. Durant l'últim període musulmà pertanyé a Al-Azraq, el qual el va entregar a Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó i de Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), pel pacte d'Alcalà de la Jovada. Més tard, Pere el Gran va ordenar la seua destrucció, i avui queden molt pocs vestigis. Aquest castell dóna nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus de secà i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, després de la reconquesta i l'expulsió dels moriscos es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.

La plaça del mercat de Benigembla

Demografia[modifica | modifica el codi]

En 1615 el poble tenia tan sols 99 habitants, i en 1715 arriba a 360 habitants. En general, durant la primera meitat del segle XVII s'observa un increment en el percentatge de la presència d'illencs en Benigembla, la repoblació es consolida en aquest poble, gràcies a l'arribada de colons nascuts a les Illes. En Benigembla, la població d'origen mallorquí augmenta de manera significativa, i passa a ser predominant com ho és el cas també de Benimassot, Famorca, Sanet i Negrals, i el Verger. La població de Benigembla segueix creixent espectacularment fins al 1870, i arriba a un màxim de quasi 900 habitants. Hi hagué moltes emigracions durant el segle XVII de mallorquins especialment a les Valls de la Marina Alta i a altres indrets de les comarques centrals del País Valencià, com a conseqüència de la mala situació econòmica i social de les illes. Entre el 1613 i el 1618, famílies senceres es van llançar a la mar, amb xicotetes barques amb la intenció de fugir de la fam. Des de l'any 1900 a 1964, la població de Benigembla disminueix en un 34 per cent, degut a un corrent migratori cap els Estats Units d'Amèrica, a Algèria, i a altres indrets europeus. En 1998 hi havia 382 habitants, i en el cens de l'any 2006 la població arriba a 563 habitants, i en el 2011 hi ha 606 habitants. Hi ha un 48% de la població que és estrangera, i hi ha al voltant d'un 43% són procedents del Regne Unit de la Gran Bretanya, però també hi ha nord-americans, francesos, alemanys, i de l'est d'Europa.

Segons l'últim cens, el 70% de la població és catalanoparlant.

Evolució de la població de Benigembla [2]
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009 2011 2012
Població 809 879 758 667 649 730 693 689 564 549 420 380 392 563 570 589 606 583
Una imatge de Benigembla

Economia[modifica | modifica el codi]

La piscina de Benigembla i el poble al fons

Una de les ocupacions dels benigemblers és l'agricultura. Però cal dir, que avui en dia, sols es conrea el 28% del terme municipal. A mitjans del segle XIX, la producció de pansa va experimentar un considerable augment, no tan sols a Benigembla, sinó a tota La Vall de Pop i a tota la Marina Alta. La causa d'aquest creixement fou la gran demanda de pansa per part del mercat britànic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'aquesta expansió econòmica per haver-se produït eixe any la primera pujada significativa del preu de la pansa. Si hom pensa que l'agricultura comercial es guia per una regla d'or segons la qual només s'ha de cultivar allò que resulte rendible, no es fa d'estranyar la massiva plantació de ceps que va començar aleshores per tota la comarca, a les envistes de proveir de raïm de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indústria dels benigemblers i marinencs. S'encetava així el que més tard s'anomenaria encertadament "el segle de la pansa". La producció de la pansa va tenir la seua esplendor al llarg del segle XIX, i fins a mitjans del segle XX. La vinya era el conreu tradicional, i la varietat de moscatell s'imposava com a única, amb l'objectiu de l'obtenció de panses. Els riuraus s'utilitzaven per a posar la pansa dintre, perquè no es banyara. Encara queden alguns riuraus dignes d'admirar en el terme municipal, però ningú escalda el raïm avui en dia. Els preus del mercat de la pansa no són rendibles.

Avui, els conreus més estesos són els següents: els cítrics, vinya, oliveres, ametllers, garrofers i figueres. Ara la producció d'olives i oli d'oliva pareix que siga més rendible, per això que avui queden molts pocs ceps de raïm moscatell, i sols queden alguns ceps de vi pel consum de casa, i per regalar als amics. Encara que poc, s'hi conserva l'artesania dels cabassos de palma.

El sector de la construcció també absorbeix un sector important de la població. La construcció s'ha beneficiat del turisme residencial, que ha augmentat considerablement en els últims anys.

Una altra part de la població són empleats del sector públic. El turisme rural també comença a tenir un paper rellevant en l'economia local. Com a conseqüència del turisme rural, en el poble hi ha dos restaurants, dues cases rurals, una zona d'acampada, i una zona recreativa. Degraciadament, la residència de la tercera edat dels masons no es va materialitzar perquè es troba en el LIC del riu Xaló-Gorgos.

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Benigembla

El primer alcalde del poble elegit, després de la transició democràtica, fou Antoni Caselles i Peréz del PSPV-PSOE, amb el suport de AP, encara que les primeres eleccions foren guanyades per la UCD, ja que va aconseguir 3 regidors.

En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir l'alcaldia mercés als seus 4 regidors, i el PSPV n'obtingué 3. En les eleccions de l'any 2003 es presenta per primera volta una candidatura del Bloc Nacionalista Valencià. Des de què hi ha eleccions municipals, el BLOC-Coalició Compromís ha guanyat una volta, el PP ha guanyat dues eleccions, el PSPV-PSOE ha guanyat 3 eleccions, el PDP una elecció, els independents de Benigembla una elecció, l'antiga UCD una elecció.

En novembre de l'any 2004, L'Ajuntament de Benigembla va signar un conveni urbanístic amb l'empresa Coll de Rates, que tenien com a caps a Andrés Ballester i a Julio Iglesias. La major part de la població en conèixer la notícia per la premsa mostrà el rebuig al conveni urbanístic, així com al secretisme en què es va signar, i també mostraren el seu rebuig a l'evocació en aquest conveni de la polèmica LRAU.

En juny de l'any 2005 dimiteix el batle Aureli Llinares i Mas del PP, i la major part del seu equip de govern, com a conseqüència de la pressió popular exercida sobre l'equip del govern municipal. El poble de Benigembla va viure un autèntic terratrèmol polític durant aquesta legislatura, que va acabar amb la dimissió en bloc de sis dels set edils de la corporació després de la polèmica signatura del conveni urbanístic que venia gairebé tot el terme municipal a l'empresa Coll de Rates.

Per això, des de juliol del 2005, Benigembla es va quedar sense ajuntament fins que al setembre d'eixe mateix any, quan el popular Joan Felip Pérez i Mengual (únic regidor que no va dimitir per ser l'únic que no havia signat el conveni amb la promotora) va crear un nou govern. En juny del 2007 és elegit el popular Ferran Mengual com a batle de Benigembla, aquesta legislatura tampoc no va començar bé per a l'actual líder del PP, Ferran Mengual, ja que part de la militància no va acceptar la seua candidatura a l'alcaldia i li va donar l'esquena.

Pancarta del Bloc Nacionalista Valencià durant la campanya electoral a Benigembla

En les eleccions municipals de maig del 2011 el BLOC-Coalició Compromís treu 3 regidors, el PSPV-PSOE 2 regidors i el PP 2 regidors. És la primera volta que la llista del Bloc-Coalició Municipal Compromís guanya les eleccions municpals, i s'elegeix a Joan Caselles i Mengual com a batle amb el suport dels altres 2 regidors del seu partit. En les eleccions municipals de maig del 2007, el PP trau 3 regidors, el PSPV 2, el BLOC 1, i el partit local Gent de Benigembla 1, essent-ne batle el popular Ferran Mengual. Però el 23 d'agost del 2008, una moció de censura dóna l'alcaldia a Joan Caselles i Mengual, del Bloc Nacionalista Valencià, amb els vots dels 2 regidors del PSPV-PSOE i el regidor de GB. L'edil del BLOC, Joan Caselles i Mengual, es converteix en el nou batle d'aquest municipi de la comarca de la Marina Alta, mitjançant la signatura d'un acord de govern de progrés amb els dos regidors del PSPV-PSOE i l'únic regidor de la formació independent, Gent de Benigembla, després que els tres grups municipals hagen presentat una moció en contra del batle popular. Entre els motius destacats pels signants de l'esmentada moció destaquen tant el trencament de les relacions entre els dos regidors del PP, el mateix batle Ferran Mengual, i el segon batle Josep Vicent Mahiques, així com la greu amenaça urbanística que pateix aquest municipi, i la manca de transparència democràtica del batle popular, junt amb l'augment de l'endeudament municipal. El dia 21 de maig de 2010, després de quasi 6 anys de la signatura del polèmic conveni urbanístic amb la promotora Coll de Rates del grup Ballester, en un ple extraordinari convocat pel batle del Bloc Nacionalista Valencià Joan Caselles i Mengual i la filla d'Andrés Ballester s'acorda anul·lar el conveni urbanístic amb tots els efectes que comporta.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antoni Caselles i Pérez PSPV-PSOE
1983 - 1987 Francesc Mas i Taverner INDEPENDENT
1987 - 1991 Francesc Mas i Taverner PDP
1991 - 1995 Francesc Taverner Taverner PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francesc Taverner i Taverner PSPV-PSOE
1999 - 2003 Rogelio Sendra i Taverner PSPV-PSOE
2003 - 2007

Aurelio Llinares Mas
Joan Felip Peréz i Mengual

PP
PP

2007 - 2011

Ferran Mengual i Taverner
Joan Caselles i Mengual

Des del 2011 Joan Caselles i Mengual BLOC
Resultats electorals de Benigembla, 2011[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Bloc Nacionalista Valencià Joan Caselles Mengual 103 3 36,01%
Partit Socialista del País Valencià Rogelio Taverner Sendra 95 2 33,22%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Ferran Mengual Taverner 84 2 29,37%
Total 282 7

L'actual alcalde governa en minoria.

Edificis d'interès i altres[modifica | modifica el codi]

Principalment cal destacar entre altres:

El campanar barroc Benigembla
Centre Social el Sindicat de Benigembla
El Safareig de Benigembla
  • Església de Sant Josep, d'estil neoclàssic del Segle XVIII. Amb bell campanar barroc. Fou restaurada i decorada en l'any 1994, i la campana gran, denominada Maria la Gran fou reparada en el mateix any (Hermanos Portilla 1994). Una altra campana és la campana menuda o de Vernissa, aquesta es denomina Santa Bàrbara (Domingo Tormo 1808), i per últim està la mitjana denominada Maria Bàrbara (Domingo Tormo 1868).
  • El Sindicat, d'estil neoclàssic amb elements del rococó i barroquisme francés. Situat en el cantó del Carrer Llarg i el Carrer Sant Francesc Xavier, cal dir que és de principis del segle XX, concretament de l'any 1925, i és disseny del mestre d'obres Adelí Moll. El local pertanyia als socis de la Cooperativa Sant Francesc Xavier, però l'Ajuntament compra el local en l'any 2005 amb la finalitat de restaurar aquest edifici. El fet que el local siga neoclàssic amb elements del rococó, i del barroquisme francés, pot ser degut a la influència del retorn dels benigemblers de l'emigració a Algèria. En febrer de l'any 2010 es porta a cap una rehabilitació interior del local, i de la façana amb un pressupost de prop de 500.000 euros. El nou Sindicat compta ara amb tres plantes, per tant aquest nou centre social té més capacitat i pot atendre millor les necessitats socials i culturals de la població. L'edifici s'ha adequat per a la realització, per una banda, d'exposicions, conferències, xerrades o aules de la tercera edat, entre altres activitats, i d'altra banda, dins de les instal·lacions es duran a terme també activitats esportives i de lleure com balls, danses o jocs de taula.
  • El Safareig o La Font, i la seva zona recreativa amb barbacoa.
  • El Pont de Parcent, fet de pedra per picapedrers.
  • Els Murs i el Jardí del Ribàs, els murs també es va fer per picapedrers.

També cal destacar els murs del riu, que circumval·len la part oest del poble, aquests fets per picapedrers ara fa uns 80 anys. El senyor Baldomero Vega de Seoane fou el principal benefactor, per a la construcció d'aquests murs de contenció. Els murs del Ribàs o del riu, protegeixen al poble, de les crescudes del riu Xaló-Gorgos. El senyor Baldomero Vega de Seoane era un representant en la Diputació d'Alacant del partit de José Canalejas. Actualment la plaça més important del poble porta el seu nom.

En octubre de l'any 2006, Jean-Jacques Annuad roda part dels exteriors de la pel·lícula "La Seva Majestat el Minor", en parts del terme municipal de Benigembla, aquest director francés de fama internacional, és conegut també per altres pel·lícules com El nom de la Rosa o per la pel·lícula Set anys al Tibet.

Festes i costums[modifica | modifica el codi]

Les festes del poble se celebren en honor de sant Josep, sant Agustí, sant Francesc Xavier i la Verge d'Agost, i se celebren entres els dies 12 i 15 d'agost, encara que el dia 11 normalment es fa la presentació i hi ha revetla. Després del dia 15, hi ha 3 dies de bous al carrer. Els bous al carrer és un costum molt arrelada a Benigembla, igual que la pilota en totes les seues varietats. El Soldaet de Benigembla fou uns dels millors jugadors de pilota a llargues del País Valencià. El dia 16 i 17 de gener també se celebren festes en honor a Sant Honorat i Sant Antoni. El dia de Sant Antoni com ja és costum es beneeixen els animals del poble. També normalment s'ha organitzat una revetlla.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Un Riurau típic de Benigembla a on s'assecava la pansa

La gastronomia típica de Benigembla, és la típica de la comarca de la Marina Alta. En el poble es fan bollos (denominat minxos en altres pobles), i normalment porten sardina o anxova. El salat com la melva o la borra també són plats típics a Benigembla. Així com les coques amb tomaqueta i pebrera, o sobrassada. També cal mencionar l'arròs amb naps i penques, arròs al forn, arròs caldós, cous-cous, i l'aspencat, entre els plats preferits dels benigemblers. Els anglesos del poble segueixen preferint "fish and chips", pel seu paladar. Altres plats típics:

Arròs amb fesols i penques
Mullador.
Putxero.
Sang amb ceba i tomaca

Símbols[modifica | modifica el codi]

Una font de Benigembla amb l'escut del poble

En desembre de 1999 la Generalitat Valenciana aprova l'adopció com a denominació oficial, la denominació històrica, tradicional, i exclusivament valenciana del municipi com a Benigembla, en compte de la imposada de Benichembla que s'utilitzava durant el franquisme primordialment. El nom de Benichembla que es va utilitzar durant el franquisme, era tan sols una transliteració fonètica de la denominació històrica, tradicional, i valenciana del poble.

L'escut del poble fou aprovat el 30 de gener de 1989, i en la sessió del ple de l'ajuntament del 30 de març de 1999, es va aprovar la modificació de l'escut, adaptant-se al timbre la corona reial oberta, en compte de la corona reial tancada, que constava en l'expedient original de l'any 89. Entre els elements de l'escut, destaca la senyera quadribarrada que ens identifica els benigemblers com a valencians. També està el mur que simbolitza l'antic castell d'origen islàmic, denominat Castell de Pop, però també simbolitza els murs que circumval·len la part oest del poble, denominat els murs del Ribàs. Aquest mur protegeix el poble de les crescudes del riu Xaló-Gorgos. Per últim estan les ones d'argent i atzur, que evoquen l'aigua solcant d'un torrent, que és el riu Xaló-Gorgos que passa pel poble.

La descripció de l'escut oficial de Benigembla diu així:

"Escut de sinople, el mur d'or, maçonat de sable, sostingut d'ones d'argent i atzur, sobremuntat d'escudet de losange, amb la senyera quadribarrada o els pals de la corona d'Aragó. Al timbre corona reial oberta."

El poble forma part de la Federació Valenciana de municipis i províncies, de la mancomunitat cultural, i també de la de serveis socials de la Marina Alta. El municipi també forma part de la Mancomunitat dels Pobles de Vall de Pop.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Població de fet segons L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842
  3. «Resultats provisionals eleccions municipals 2011» (en castellà), 22 maig 2011. [Consulta: 26 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benigembla