Benijòfar
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Segura | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Torrevella |
||||
| Gentilici | Benijofarer, benijofarera | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Pressupost | 2294340.9 | ||||
| Superfície | 4,40 km² | ||||
| Altitud | 18 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.207 hab. 956,14 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 04′ 50″ N, 0° 44′ 19″ O / 38.08056,-0.73861Coord.: 38° 04′ 50″ N, 0° 44′ 19″ O / 38.08056,-0.73861 | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PSPV, 5 PPCV, i 1 BENINDE Luís Rodríguez Pérez (PPCV) |
||||
Benijòfar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. El seu topònim, evidentment àrab, s'ha traduït com "fill de Jofar" i també com "petita perla".
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els seus inicis es remunten a l'antiga alqueria islàmica, en 1587 tenim referència per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589 Jaume Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicció sobre el lloc. En 1704 el senyor obté, per a ell i per als seus descendents el títol de Benijòfar i la constitució del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova riuada va matar molts dels seus habitants i tornà a arruïnar el poble.
Demografia [modifica]
En el cens de 2002 s'hi comptabilitzen 2.434 persones. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà. Parlen valencià, segons dades del cens de 2001, un 8,72% de la població.
Economia [modifica]
La base de la seua economia és l'agricultura, especialment hortalisses i fruites, que aprofita les aigües del Segura, ara ja perfectament canalitzat i regulat.
Geografia [modifica]
Benijòfar compta amb un dels termes més petits de la comarca, tan sols 4,4 km2. El poble s'ubica al bell cim d'un tossal des d'on es domina l'horta del Segura.
Edificis d'interès [modifica]
Monumentalment compta amb l'església de Sant Jaume apòstol i una antiga sènia, símbol de les antigues pràctiques agrícoles.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco González Fernández | UCD |
| 1983 - 1987 | Francisco González Fernández | AP |
| 1987 - 1991 | Francisco González Fernández | AP |
| 1991 - 1995 | Jesús Aranda Ramón | CDS |
| 1995 - 1999 | José Luis González Sánchez | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Luis González Sánchez | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Luis González Sánchez | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Daniel Padilla Villa | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Luís Rodríguez Pérez | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | Daniel Padilla Villa | 677 | 5 | ||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Luís Rodríguez Pérez | 675 | 5 | ||
| Benijòfar Independent | Antonio Tomás Mateo Valero | 195 | 1 | ||
| Total | 1547 | 11 | |||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benijòfar |
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Segura. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||||
