Benilloba
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat Cocentaina |
||
| Gentilici | Benillober, benillobera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 9,50 km² | ||
| Altitud | 520 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
800 hab. 84,21 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 41′ 57″ N, 0° 23′ 28″ O / 38.69917,-0.39111Coord.: 38° 41′ 57″ N, 0° 23′ 28″ O / 38.69917,-0.39111 | ||
| Distàncies | 107 km de València 8 km de Cocentaina 63,5 km de Alacant |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV i 3 PSPV María Fernanda Sanz Biosca (PPCV) |
||
| Codi postal | 03810 |
||
| Festes majors | Sant Joaquim A partir del 14 d'agost |
||
Benilloba és una població de la comarca del Comtat.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Antiga alqueria musulmana. L'any 1317 pertanyia a Bernat de Cruïlles. El 1357 les tropes castellanes de l'infant Ferran atacaren la població, i foren rebutjades pels seus habitants. Comptava amb 330 famílies de moriscos, uns 1.485 habitants aproximadament, prèviament a la seua expulsió l'any 1609. Als inicis del segle XVII fou possessió dels comtes d'Aranda, els quals atorgaren la segona carta pobla l'any 1611. El senyoriu de Benilloba entrà en la casa de Revillagigedo el 1757. Aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores, fins l'any 1955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets senyorials subsistents a un particular. Segueix vigent, com a cas excepcional en el País Valencià, el senyoriu de Benilloba.
Demografia i economia [modifica]
En 2002 hi havia 893 benillobers. Gràcies a la indústria tèxtil l'economia de Benilloba és de les més pròsperes de la comarca.
Geografia [modifica]
Al seu terme, de 9,5 km2, es troba l'Aitana que amb els seus 1.558 m. és la major altura de la Província d'Alacant. També són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.
Edificis d'interés [modifica]
Entre el seu patrimoni cal destacar:
- Església de la Nativitat.
- Casa Fortalesa. Fou palau dels comtes de Revillagigedos el XIX conservava una torre; avui només romanen la porta principal i vestigis de tipus islàmic.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Domenech Boronat | UCD |
| 1983 - 1987 | Emilio Monerris Català | PSPV |
| 1987 - 1991 | Emilio Monerris Català | PSPV |
| 1991 - 1995 | José Cortés Cascant | PSPV |
| 1995 - 1999 | Fernando Carbonell Llinares | PP |
| 1999 - 2003 | María Elena Mira Sousa | PSPV |
| 2003 - 2007 |
María Elena Mira Sousa |
|
| 2007 - 2011 | Maria Fernanda Sanz Biosca | PP |
| Des del 2011 | Maria Fernanda Sanz Biosca | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | María Fernanda Sanz Biosca | 355 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Consuelo Mira Morales | 215 | 3 | ||
| Total | 570 | 7 | |||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
