Beniparrell
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Sud | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Picassent |
||
| Gentilici | Beniparrellí, Beniparrellina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 3,71 km² | ||
| Altitud | 20 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.980 hab. 533,69 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 22′ 50″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.38056,-0.41139Coord.: 39° 22′ 50″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.38056,-0.41139 | ||
| Distàncies | 9 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 GIB, 3 EUPV, 1 PP i 1 PSPV Vicente José Hernandis Costa (GIB) |
||
| Codi postal | 46469 |
||
| Festes majors | Juliol | ||
Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Limita amb Albal, Alcàsser i Silla.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en la zona de transició de l'Horta de València a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme és plana. Drena el terme el barranc de Picassent.
Història [modifica]
En els seus origens Beniparrell era una alqueria musulmana, però una vegada conquerit el Regne de València, passà a mans d'Arnau de Romaní en agraïment pels serveis prestats. Arnau seria senyor del poble fins el 1297 quan es va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tard, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de València. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment tornà al llinatge dels Romaní.
A les acaballes del segle XIV, es va convertir en una propietat de la familia Escrivà els quals es convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 es van vendre uns terrenys als monjos carmelites per a que construïren un convent. I fou al voltant d'aquest on va començar a establir-se la població. Durant les desamortitzacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.
Al voltant de 1850, Beniparrell constituí el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins que de nou es va establir con una ciutat independent per dictamen de la reina regent (1892).
Demografia [modifica]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 |
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1995 - 1999 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1999 - 2003 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 2003 - 2007 | Lucinda Daviu Martí | PP en coalició amb EUPV |
| 2007 - 2011 | Vicente José Hernandis Costa | GIB en coalició amb el PSOE fins Juliol de 2008. Actualment GIB en coalició amb el PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia [modifica]
Històricament l'agricultura ha sigut el sector que més pes ha tingut a la localitat, però amb el temps el desenvolupament industrial a l'Àrea Metropolitana de València i una bona política per part de l'ajuntament han convertit Beniparrell en un dels pobles més productius de la comarca. No de bades compta amb 7 polígons industrials i es considerà el segon poble més industrialitzat de l'Estat Espanyol. Entre els sectors industrials presents cal destacar el del moble, el químic (adobs, pinsos i plàstics) i l'alimentari.
Però els llauradors encara tenen el seu lloc a la balança econòmica amb importants extensions dedicades al conreu de regadiu. Les terres es reguen amb aigua del Xúquer mitjançant la Sèquia Reial. Actualment són la taronja i el cacau els productes més importants degut a l'alt rendiment que ofereix el cultiu intensiu. En el passat dominaven les menudes explotacions familiars d'horta amb gran varietat de verdures i hortalisses.
Pel que fa al sector serveis, la gran quantitat d'empreses ha atret entitats bancàries i d'assegurances, així com gran quantitat de locals d'hosteleria tant pels treballadors com pels executius.
Monuments [modifica]
- Església de Santa Bàrbara. Pintures del S. XVIII.
- Claustre de l'Antic convent dels Carmelites.
- Alqueries, entre les quals destaca l'Hort de Xambergo.
Festes [modifica]
El 17 de gener festivitat de Sant Antoni amb la corresponent benedicció dels animals.
El dia de Sant Josep, 19 de març, com a tots els pobles del voltant se celebren les falles. Exiteix només una comissió fallera.
La festa major és el dia 16 de juliol i és en honor a la Verge del Carme. Entre els actes cal destacar la processó i la cordà, una de les poques que es continuen celebrant a la comarca.
El dia 4 de desembre és celebra la festivitat de Santa Bàrbera. Aquest culte ve de temps enrere quan es pregava a aquesta santa per la pluja o pel bon temps, i és que cal recordar que Santa Bàrbera és la patrona de l'oratge que és un factor important pels llauradors.
Gastronomia [modifica]
La seua proximitat amb l'Albufera de València influeix a la seua gastronomia i és que els plats més típics són l'all i pebre i els plats on l'arròs és l'ingredient principal. Entre ells destaquen l'arròs en perol, l'arròs al forn i el putxero. Amb el brou del putxero es fa un arròs sofregit amb llonganissa, que a la comarca de l'Horta Sud es coneix com arròs de Beniparrell.
Pel que fa als productes de pastisseria, cal destacar les coques de cacau (substitut de l'ametlla), el torró de cacau i el rossegons. I es que el cacau és, com s'ha dit anteriorment, un dels productes agrícoles més important de la població.
Fills il·lustres [modifica]
- Ignacio Chacón Dalmau (Beniparrell, 1989), més conegut com a Nacho, és un jugador professional de pilota valenciana format a l'escola del Club de Pilota de Beniparrell.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniparrell |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
