Benirredrà

Benirredrà

(En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Benirredrà, benirredrana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	0,40 km²
Altitud	25 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.650 hab. 4.125 hab/km²
Coordenades	38° 57′ 40″ N, 0° 11′ 31″ O
Distàncies	70,5 km de València 1,8 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV, 4 PP i 1 EVPV Mª Dolores Cardona Llopis (PSPV)
Codi postal	46700
Festes majors	Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluis i Sagrat Cor Del 10 al 13 d'agost
Web	http://www.benirredra.es/

Benirredrà és una població de la comarca de la Safor. El terme municipal de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. Del seu patrimoni cal destacar: Les Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït en 1908-1909, es dedica a l'educació; i l'Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.

Història

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d'aquesta casa fins la disolució dels senyorius en el segle XIX.

Demografia i economia

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena totalment a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.

Política

L'ajuntament corresponia arran de les Eleccions municipals espanyoles de 2007) al PSPV que tenia 4 regidors; 4 per al PP i 1 per a EV-IPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Agustín Mafé	PSPV
1983 - 1987	Agustín Mafé	PSPV
1987 - 1991	Agustín Mafé	PSPV
1991 - 1995	Joaquín Carbó Camarena	PSPV
1995 - 1999	Joaquin Carbó Camarena	PSPV
1999 - 2003	Joaquin Carbó Camarena	PSPV
2003 - 2007	Pascual Ivars Ivars	PSPV
2007 - 2011	Mª Dolores Cardona Llopis	PSPV
Des del 2011	Mª Dolores Cardona Llopis	PSPV

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.