Benjamí Grau i Marín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Min Grau
Benjami Grau Boilersuit 24H Montjuic 1986.JPG
La granota que portà a les 24 Hores de Montjuïc el 1986
Dades biogràfiques
Nom complet Benjamí Grau i Marín
Sobrenoms El noi de Sants,
El Rei de Montjuïc
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Sants, Barcelona
Data de naixement 19 d'agost de 1945 (1945-08-19) (69 anys)
Activitat esportiva
Marques Derbi, Bultaco, Yamaha, Ducati
Temporades 1965 - 1987
Rècords 7 victòries a les
24H de Montjuïc
Títols internacionals en Velocitat
C. d'Europa de Resistència 1 (250cc)
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 11
Victòries 1
Podis 3
Poles 1
Fastest lap 2
Punts 71
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. 50cc
C. Esp. 250cc
3 (1973 - 1975)
4 (1976 - 1979)
C. Esp. 750cc 4 (1975 - 1977, 1979)
C. Esp. Resist. 5 (1969, 78, 84-85, 88)
# Total = 16 Campionats estatals
Victòries en curses destacades
24H Montjuïc 7 (1972, 73, 75, 1983 - 86)
Altres
Altres Vencedor dels
1000 km de Mugello (1975)
Darrera revisió: 31/10/2014

Benjamí Grau i Marín, conegut també com a Min Grau (Sants, Barcelona, 19 d'agost de 1945) és un antic pilot de motociclisme, onze vegades Campió d'Espanya de velocitat i cinc de resistència durant els anys 70. Juntament amb Ricard Fargas ha estat un dels més carismàtics pilots catalans de Ducati, essent especialment recordat per les seves set victòries a les 24 Hores de Montjuïc[1] (motiu pel qual se'l conegué com a Rei de Montjuïc).

Pilot polifacètic, participà també amb èxit en pujades de muntanya i en proves d'enduro.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

La Ducati amb què guanyà les 24 Hores de Montjuïc el 1983
  • 11 Campionats d'Espanya de Velocitat
  • 5 Campionats d'Espanya de Resistència (1969, 1978, 1984-1985, 1988)
  • 19 participacions a les 24 Hores de Montjuïc, amb 7 victòries (1 amb Bultaco i 6 amb Ducati)

Internacional[modifica | modifica el codi]

Grau no sovintejà la seva participació en competicions internacionals, però tot i així aconseguí força èxits a les poques a què acudí:

Al Campionat del Món de velocitat, la seva millor temporada fou la de 1974, en què guanyà el GP d'Espanya en 125cc (celebrat a Montjuïc),[3] essent finalment novè a la general amb només 2 curses corregudes.

Resultats al Mundial de motociclisme[4][modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 Punts Lloc Victòries
1967 50cc Derbi ESP
3
6 0
1970 125cc Bultaco ESP
10
1 52è 0
1971 125cc Bultaco ESP
8
3 29è 0
500cc Bultaco ESP
4
8 18è 0
1972 50cc Derbi BEL
7
ESP
4
12 10è 0
125cc Derbi FIN
6
ESP
6
10 17è 0
1974 125cc Derbi FRA
5
ESP
1
21 1
1975 250cc Derbi ESP
3
10 17è 0

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 245. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. «NCR, a brand always linked to Ducati's history» (en anglès). ducshop.com. [Consulta: 22 desembre 2010].
  3. «Doble triunfo español y drama en Montjuich» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 23 setembre 1974. [Consulta: 22 desembre 2010].
  4. «Benjamin Grau» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 23 desembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benjamí Grau i Marín