Benet Tallaferro
  | |
| Tipus | sèrie de còmics |
|---|---|
| Creat per | Peyo |
| Context | |
| Editorial | Editorial Base |
| Més informació | |
| GCD | 72680, 79666, 65889, 65888 i 108896 |
Benet Tallaferro és un personatge de ficció de còmic francobelga. El seu nom original en francès és Benoît Brisefer. La sèrie de còmics fou creada per l'autor belga Peyo (1928 — 1992) el 1960 al nº 1183 de la revista Spirou.[1] Peyo va comptar amb la col·laboració de diversos col·laboradors tant per als dibuixos com per al guió, els més famosos dels quals són Will[2]., qui va crear els decorats de la petita ciutat de Vivejoie-La-Grande, i François Walthéry, que va signar el grafisme per a diverses històries. El 1993, la sèrie es va rellançar amb set àlbums més amb Pascal Garray en el dibuix[3] i Thierry Culliford en el guió de sis dels àlbums.
Trama[modifica]
El personatge principal que dona nom a l'obra és un nen, ros, amb boina i a una força sobrehumana, que perd els seus poders quan agafa un refredat.
Traducció al català[modifica]
Va aparèixer per primer cop en català al Cavall Fort a partir del 1971 en traducció d'Albert Jané[4][5] i posteriorment va ser editat com a àlbum per l'Editorial Casals entre el 1988 i el 1991, de mans del mateix traductor, on només es van publicar 5 àlbums.[5]
El 2013 l'Editorial Base inicia una nova publicació del personatge.[6]
Àlbums de la sèrie[modifica]
- 1. Els taxis vermells (Les taxis rouges)
- 2. La senyora Adolfina (Madame Adolphine)
- 3. Els dotze treballs d'en Benet Tallaferro (Les 12 travaux de Benoit Brisefer)
- 4. Agent especial (Tonton Placide)
- 5. El circ Bodoni (Le cirque Bodoni)
- 6. Lady d'Olfina (Lady d'Olphine)
- 7. El fetiche (Le fétiche)
- 8. Un robatori de pel·lícula (Hold-up sur pellicule)
- 9. L'illa de la desunió (L'île de la désunion)
- 10. La ruta del Sud (La route du sud)
- 11. El secret de l'Englantina (Le secret d'Eglantine)
- 12. Xocolata i joc brut (Chocolats et coups fourrés)
- 13. John John
- 14. Seguint el rastre del goril·la blanc (Sur les traces du gorille blanc)
Publicació original en revista[modifica]
|
Referències[modifica]
- ↑ «Benoif Brisefer» (en francès). BD oubliées. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Gaumer (2001), p. 72
- ↑ «Mor als 51 anys Pascal Garray, dibuixant d'«Els barrufets»». Nació Digital. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ "Traduir per als més joves: Cavall Fort, porta d'entrada del còmic infantil europeu", d'Alba Girons i Masot, dins La traducció i el món editorial de postguerra, Barcelona: Punctum i Trilcat, 2011, p. 137
- ↑ 5,0 5,1 "Benet Tallaferro" Arxivat 2011-03-03 a Wayback Machine. a Catàleg del còmic en català.
- ↑ dixibit, Xindes,. «Benet Tallaferro». [Consulta: 2 novembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Gaumer, Patrick. Dictionnaire mondial de la bande dessinée (en francès). Tours: Larousse, gener 2001. ISBN 2-03-505162-2.
Enllaços externs[modifica]
- "Benet Tallaferro" Arxivat 2011-03-03 a Wayback Machine. a Catàleg del còmic en català
- Benet Tallaferro a Editorial Base