Benvinguts al nord
  Benvinguts al nord |
|
|---|---|
 Pòster francès del film |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Dany Boon |
|
|
|
| Producció: | Claude Berri Jérôme Seydoux |
|
|
|
| Guió: | Dany Boon Alexandre Charlot Franck Magnier |
|
|
|
| Música: | Philippe Rombi |
|
|
|
| Fotografia: | Pierre Aïm |
|
|
|
| Muntatge: | Luc Barnier |
|
|
|
| Protagonistes: | Kad Merad Dany Boon Zoé Félix Anne Marivin |
|
Dades i xifres |
|
| País: | França |
| Data d'estrena: | 2008 |
| Gènere: | Comèdia |
| Duració: | 106 minuts |
| Idioma original: | francès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Pathé |
| Pressupost: | 11 milions d'euros |
|
|
|
| Pàgina sobre “Bienvenue chez les Ch'tis” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Benvinguts al nord és una pel·lícula francesa dirigida i interpretada per Dany Boon l'any 2008.
És la pel·lícula francesa més taquillera de la història del cinema de França. En les seves sis primeres setmanes de projecció va aconseguir atraure 17.645.132 d'espectadors, destronant a La Grande Vadrouille la qual, amb els 17,21 mil·lions d'espectadors aconseguits el 1966, havia aconseguit mantenir-se al capdavant de la llista de pel·lícules franceses més taquilleres de França durant més de 40 anys.[1]
El 20 de maig de 2008 la pel·lícula va sobrepassar els 20 mil·lions d'espectadors,[2] xifra amb la qual amenaçava el rècord total d'espectadors aconseguit per una pel·lícula (francesa o estrangera) a França, ostentat per Titanic (1997), amb 20,7 mil·lions d'espectadors al seu haver. No obstant, la cinta de Dany Boon va finalitzar el 2008 amb aproximadament 20,46 mil·lions d'entrades venudes, amb la qual cosa no va poder destronar la pel·lícula de James Cameron.[3]
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Phillippe Abrams (Kad Merad) és un director d'una oficina de correu a qui destinen, en contra de la seva voluntat, a Bergues, un poblet del nord de França, prop de la frontera amb Bèlgica. Phillippe es deixa portar pels estereotips, i pensa que el nord serà un lloc horrible: inhòspit, glacial, fosc i trist, i creu que els habitants del poble son éssers gairebé salvatges: tancats, turmentats per aquestes dures condicions de vida, i que remuguen un patois (dialecte) inintel·ligible (d'aquí ve 'Ch'tis'). Però quan hi arriba descobreix una realitat diferent: el nord és un lloc idíl·lic, i els seus habitants son propers i encantadors. De tota manera, la seva dona, que s'ha quedat a viure a la seva localitat d'origen persuadida de les dures condicions de vida, no el creu quan aquest li diu com de feliç n'està, i prefereix sentir que el seu marit viu un autèntic infern, doncs això fa despertar la seva compassió. Finalment aquesta, compungida, anuncia que acudirà a visitar-lo. A Abrams no li queda més remei que demanar als seus nous amics i veïns que interpretin la farsa que li ha explicat a la seva dona, i que es comportin de forma tosca.
Anàlisi [modifica]
Castigat per una farsa, un empleat de correus del sud de França és enviat al nord, on el clima és fatal, la gent parla un dialecte inintel·ligible i la vida és monòtona i gairebé cavernícola. Fins i tot els agents de trànsit de l'autopista s'apiaden d'ell per la tragèdia del seu destí i li perdonen la multa. D'aquesta premissa se serveix Dany Boon per muntar una caricatura amable, un punt nostàlgica i una mica arnosa, de la França immobilista, per la qual pul·lulen els fantasmes de Fernandel, Bourvil i Louis de Funès. És a dir, una comèdia popular clàssica, feta a parts iguals d'alegria, despreocupació i vulgaritat. I gesticulació, molta gesticulació.[4]
Repartiment [modifica]
- Kad Merad - Philippe Abrams, cap de l'oficina de correus
- Dany Boon - Antoine Bailleul, carter i artista
- Zoé Félix - Julie, esposa de Philippe Abrams
- Lorenzo Ausilia-Foret - Raphaël Abrams
- Anne Marivin - Annabelle Deconninck
- Philippe Duquesne - Fabrice Canoli
- Guy Lecluyse - Yann Vandernoout
- Patrick Bosso - Policia a l'A7
- Zinedine Soualem - Momo
- Jérôme Commandeur - Inspector Lebic
- Line Renaud - la mare d'Antoine
- Michel Galabru - l'oncle de Julie
- Stéphane Freiss - Jean
- Alexandre Carrière - Tony
- Jenny Clève - La senyora vella que canta el P'tit quinquin (Himne francès del nord)
- Fred Personne - M. Vasseur
- Christophe Rossignon
- Guillaume Morand
Referències [modifica]
- ↑ «Bienvenue chez les ch’tis détrône La Grande Vadrouille et cingle vers Titanic». La Tribune. [Consulta: 4 avril 2008]. (francès)
- ↑ «Bienvenue chez les Ch’tis dépasse les 20M d’entrées». Le Nouvel Observateur. [Consulta: 21 mai 2008]. (francès)
- ↑ AP. «Cinéma 2008 : le box-office France». Le Nouvel Observateur. [Consulta: 25 décembre 2008]. (francès)
- ↑ Jordi Batlle. La Vanguardia 9 de gener de 2009
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benvinguts als nord |
