BeppoSAX
 Concepció artística del BeppoSax en òrbita |
|
| Informació general | |
|---|---|
| Organització | ASI / NIVR |
| Data de llançament | 30 d'abril de 1996 |
| Retorn | 29 d'abril de 2003 |
| Massa | 1400 kg |
| Alçada orbital | 600 km |
| Període orbital | 96 min |
| Estil de telescopi | 4 unitats de 30 miralls |
| Longitud d'ona | Rajos X |
| Diàmetre | 16.2 a 6.8 cm |
| Àrea | 150 cm2 @ 6 keV (MECS) 22 cm2 @ 0.25 keV (LECS) |
| Distància focal | 1.85 m |
| Instruments | |
| MECS | 3 telescopis |
| LECS | telescopi |
| HPGSPC | detector |
| PDS | 4 comptador de centelleigs |
| WFC | 2 càmeres |
| Lloc web | www.asdc.asi.it/bepposax/ |
El BeppoSax va ser un observatori espacial de raigs X construït fruit de la col·laboració entre els Països Baixos i Itàlia. Originalment denominat Sax (Satellite per Astronomia X, en italià), va ser rebatejat BeppoSax en honor a Giuseppe "Beppo" Occhialini, físic italià. L'observatori va ser llançat el 30 d'abril de 1996 mitjançant un coet Atlas des de Cap Canaveral. Al final de la seva missió va reentrar en l'atmosfera el 29 d'abril de 2003.
La missió del BeppoSax va ser realitzar estudis espectroscòpics i de variabilitat temporal de fonts celestes de raigs X a la banda d'energies d'entre 1 i 200 keV, incloent un monitoratge complet del cel per a la detecció d'esdeveniments transitoris en el rang entre 2 a 30 keV.
Entre la instrumentació, el satèl·lit portava quatre concentradors de raigs X sensibles a energies entre 1 i 10 keV (amb un d'ells capaç de detectar energies tan baixes com de 0,1 keV), un centellejador de gas sensible a entre 3 i 12 keV i un centellejador de vidre d'iodur de sodi per a energies d'entre 15 i 200 keV.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina del BeppoSax (italià)
