Berberidàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Berberidàcia
Berberis vulgaris
Berberis vulgaris

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Berberidaceae
Juss.
Gèneres

Veure text

Berberidàcia (Berberidaceae) és una família de plantes amb flor i dicotiledònia de l'ordre Ranunculales. Consta de 15 gèneres amb unes 650 espècies, que es distribueixen per les zones temperades de l'Hemisferi Nord i els Andes sud-americans, i algunes espècies tropicals o de deserts. Només trobem un únic representant als Països Catalans que és el coralet (Berberis vulgaris). L'APG II of 2003 reconeix aquesta família dins l'ordre Ranunculales en el clade eudicots

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Herbes rizomatoses o tuberoses o arbusts llenyosos, usualment glabres, rarament amb pèls simples unicel·lulars a uniseriats. Fulles alterns o basals (rarament oposades) o fasciculades en braquiblasts, perennes o caduques, herbàcies o coriàcies, simples o compostes, senceres, dentades, espinuloses, lobulades, palmatífides o bipartides, bases simples a envainants o amb estípules menudes a vestigials, nervació pinnatinèrvia o palmatinèrvia, de vegades modificades, a espines (Berberis). Tiges amb espines nodals a Berberis. Inflorescències terminals, rarament axil·lars, en panícula, cima o fascicle, o bé flors solitàries. Flors petites a mitjanes, hipògines, hermafrodites, bàsicament trímeres. Periant amb 2-6 (-9) verticils tepaloides o amb sèpals i estaminodis nectarífers, o bé periant absent (Achlys). Sèpals (0-)9-12(-50), imbricats, grocs a ataronjats. Androceu de 3-6 (-20) estams, trímers o dímers (Epimedium), en 1-2 verticils, lliures. Gineceu súper, d'1 carpel, estil curt, estigma apical o subapical. Fruit carnós en baia fonamentalment, o bé sec i dehiscent de manera irregular (utricle) o regular (fol·licle). Llavors amb endosperma oliós.

Usos[modifica | modifica el codi]

La família presenta nombrosos tipus d'alcaloides, sent el més comú la berberina, una bencilisoquinolina que tenyeix la planta de groc. Nombroses espècies d'aquesta família tenen usos com a fàrmacs tradicionals, sobretot a Àsia oriental, però també a Europa amb el Berberis vulgaris. Sinopodophyllum hexandrum s'usa com a verí i en jardineria. Podophyllum peltatum s'usa com a insecticida, un dels seus composts, l'etopòsid s'usa contra el càncer de pulmó; tanmateix, les seves baies són comestibles.

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]