Berenguel de Landoria
Berenguel de Landoria O.P., arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 1317. En va ser un dels protagonistes de l'època convulsa de l'església, durant la seva seu a Avinyó. Una de les torres de la catedral de Santiago, porta el seu nom.
Biografia [modifica]
Va néixer el 1262, segon fill dels comtes de Rodez, una de les corts més importants de l'època, que cultivava amb gran èxit la poesia trobadoresca i tots els altres arts. En imposar-se la primogenitura, es va veure obligat a posar-se al servei de l'església. Berenguel ascendeix ràpidament dins l'església fins fer-se íntim amic de Joan XXII.
El 15 de juliol de 1317, va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la, als 55 anys. Onze mesos més tard emprèn camí cap a Santiago per fer-se'n càrrec del seu lloc. El bisbe, va tractar d'entrar a la ciutat quatre vegades, de les quals tres va ser rebutjat en emboscades. Aleshores va ordir un pla d'atac en el seu castell de la localitat de Padrón (Corunya) aliant-se amb altres nobles. El 1318 entra a la ciutat victoriós i se li dedica una torre de la catedral de Santiago de Compostel·la a Galícia, la Berenguela, utilitzada primer com a torre de guaita i després com a campanar.
Végue també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Hechos de Don Berenguel de Landoria, Arzobispo de Santiago: Introduccion, Edición Critica y Traducción (1983) Manuel C. Díaz y Díaz, traducción de la crónica Gesta Berengarii de Landoria archiepiscopi Compostellani.
