Berenguer d'Erill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBerenguer d'Erill
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1236 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Lleida
22 desembre 1205 – 1235
← Gombaldo de Camporells (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata

Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d'Urgell. Fou un dels consellers del rei Jaume I.

Va acompanyar al rei Jaume en les seves campanyes militars a València i a Mallorca. Com en el setge de Borriana de 1233. Fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera (a Montsó el 1217) i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló el 1224. El 1228 fou un dels qui declararen nul el matrimoni del rei Jaume I amb Elionor de Castella, parents en tercer grau.[1]

El 1223, va introduir la regla del Cister al monestir de Santa Maria de Lavaix, que abans s'havia regit per la regla benedictina i el va unir amb el monestir de Bonnefont. Reorganitzà la seu de Roda d'Isàvena i durant el seu pontificat se celebra a Lleida un concili de la Tarraconense per a la reforma de la disciplina eclesiàstica.[2]

Referències[modifica]