Berlín Oest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sectors d'ocupació berlinesos
Mapa de Berlín Oest i l'Est, els encreuaments fronterers, les xarxes de metro (al mapa interactiu)

Berlín Oest o Berlín Occidental és la part de Berlín que el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, va quedar sota control dels Aliats: els Estats Units, el Regne Unit i França. Berlín Est, en canvi, va quedar sota el control de la Unió Soviètica.[1]

Denominació[modifica | modifica el codi]

La denominació oficial segons la República Federal d'Alemanya (RFA) era Berlin (West), és a dir, Berlín (Oest), tot i que col·loquialment se l'anomenava West-Berlin (Berlín de l'Oest). Per contra, a la República Democràtica d'Alemanya (RDA) la denominació oficial era Selbständige politische Einheit Westberlin (unitat política autònoma de Berlín occidental), abreujat Westberlin (Berlín occidental). A l'època de la Guerra freda, doncs, es podia determinar l'origen o la filiació política d'un text només per la manera d'escriure el nom de la ciutat.

La denominació de l'RDA intentava, en primer lloc, transmetre la idea que Berlín Oest era un territori geogràficament autònom; d'altra banda, però, procurava que Berlín Est, anomenat Berlin, Hauptstadt der DDR (Berlín, capital de l'RDA), no fos considerada com una simple meitat d'alguna cosa, sinó com una ciutat en si mateixa creada a partir de la partició definitiva de Berlín.

Estatus legal[modifica | modifica el codi]

Segons l'Acord de les Quatre Potències sobre Berlín (Viermächteabkommen über Berlin) de 3 de setembre de 1971, Berlín Oest no era una part integral de l'RFA, simplement hi tenia un vincle especial. Tanmateix, alguns òrgans de l'RFA duien a terme sessions regulars en aquesta part de la ciutat, cosa que generava protesta a la part soviètica.

Les lleis aprovades pel Bundestag o Parlament de l'RFA no podien tenir aplicació a Berlín Oest, sinó que abans s'havien de tornar a aprovar al Berliner Abgeordnetenhaus (actualment, el Parlament regional de Berlín) i només llavors tenien efecte a la ciutat. A més a més, els diputats berlinesos al Bundestag no tenien vot, sinó només un caràcter consultiu, i no eren escollits directament per l'electorat, sinó que eren designats pel Abgeordnetenhaus. Tot i això, sí que tenien dret de vot a l'Assemblea federal.

En altres qüestions, com ara la gestió dels aeroports comercials de Berlín Oest, ni tan sols l'alcalde era rellevant, ja que molts d'aquests assumptes eren gestionats directament per l'administració aliada.

Els anys de divisió[modifica | modifica el codi]

Tot i que Berlín Oest era una entitat separada de Berlín Est a partir de 1949, durant més d'una dècada va haver-hi llibertat de moviments entre tots dos sectors, i Berlín seguia funcionant de facto com una única ciutat. La xarxa de metro, reconstruïda després de la guerra, abastava ambdues zones conjuntament. Molta gent vivia en una part de la ciutat i, per exemple, treballava a l'altra o hi tenia la família.

A mesura que la Guerra freda s'intensificava, molts berlinesos orientals van començar a traslladar-se a l'oest. Les autoritats soviètiques van decidir tancar les fronteres, fet que es coneix com a Bloqueig de Berlín. Tot i que al principi la lliure circulació de persones es va mantenir, la de mercaderies no, i els Aliats van haver d'organitzar un pont aeri, que va acabar amb la reobertura de la frontera també per a productes i mercaderies. Finalment, totes dues parts de la ciutat van quedar físicament separades per la construcció del Mur de Berlín el 13 d'agost de 1961. Als ciutadans occidentals se'ls va garantir la possibilitat de viatjar a l'RFA per aire i mitjançant autobusos i trens específics.

El 26 de juny de 1963, el president dels EUA John F. Kennedy va visitar Berlín Oest, on va fer un discurs en què pronuncià la famosa frase "Ich bin ein Berliner". L'any 1987, el president Ronald Reagan, davant la Porta de Brandenburg, va llançar un repte al president de l'URSS: "Secretari General Gorbatxov, si voleu la pau, si voleu prosperitat per a l'URSS i l'Europa de l'Est, si voleu la llibertat: Veniu a aquesta porta! Sr. Gorbatxov, obriu aquesta porta! Sr. Gorbatxov, enderroqueu aquest mur!".

El 9 de novembre de 1989 el mur fou obert i les dues ciutats van tornar a estar juntes físicament, però encara no legalment. Després del Tractat Dos Més Quatre, signat per les dues Alemanyes i les quatre potències aliades, es va obrir el camí cap a la reunificació i cap a la fi de l'ocupació occidental de Berlín Oest. El 3 d'octubre de 1990, Berlín Oest i Berlín Est es van unir en un únic municipi, que a més va passar a formar un land. Així, Berlín Oest i Berlín Est han deixat, formalment, d'existir.

Districtes de Berlín Oest[modifica | modifica el codi]

Districtes de Berlín Oest

Berlín Oest era dividit en tres sectors, cadascun sota la tutela d'un dels Aliats occidentals:

  • Sector americà:
    • Kreuzberg
    • Neukölln
    • Tempelhof
    • Schöneberg
    • Steglitz
    • Zehlendorf
  • Sector britànic:
    • Tiergarten
    • Charlottenburg
    • Wilmersdorf
    • Spandau
  • Sector francès:
    • Reinickendorf
    • Wedding

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Berlín Occidental». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.